Toni González anima a les entitats agrícoles locals a impulsar el projecte, una vegada aprovada la Llei d’Infraestructures Agràries del Consell
El secretari autonòmic d’Agricultura i el director general, presenten en la localitat l’esborrany de l’avantprojecte de llei
Els representants del Consell Agrari Municipal, presents en la reunió extraordinària, en la que es valoren possibles solucions a la desatenció d’aproximadament un 12% de les terres de cultiu del terme municipal
Almussafes, a 24 de febrer del 2017. Tal com es va avançar a mitjan gener, l’executiu d’Almussafes està analitzant les possibles ferramentes que permeten combatre l’abandó dels camps del terme municipal, unes 7.700 fanecades en l’actualitat, segons dades oficials.
Després de la primera presa de contacte amb el director general d’Agricultura, Roger Llanes, per part de l’alcalde, Toni González, i el president d’AVA-ASAJA local, Salvador Sabater, a mitjan gener, dimarts passat dia 21, el mateix Llanes i el propi secretari autonòmic d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Francisco Rodríguez, es van desplaçar fins a la població per a presentar, davant dels membres el Consell Agrari Municipal els objectius sobre les quals se sustenta l’avantprojecte de Llei d’Infraestructures Agràries, presentat el passat mes de novembre pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián. Esta norma, que contempla la figura del sòl infrautilitzat i que assenta les bases del canvi de l’esquelet de la producció agrària valenciana, amb una reversió de l’excessiva fragmentació de la propietat a través del foment de la gestió comuna i la sostenibilitat, planteja, entre altres solucions, la creació d’una xarxa de terres, que compartixen una mateixa gestió i que són explotades per agricultors professionals, sense perdre els seus propietaris en cap cas la titularitat de les mateixes.
El president de l’executiu defén que les arrels d’Almussafes es troben en l’agricultura, encara que en l’actualitat existixen tan sols uns cinc productors agrícoles en actiu, als que cal sumar aproximadament huit treballadors del sector agrari, que compten amb poques terres en propietat o arrendades i el suport dels quals també es manté a través dels anomenats “jornals”.
La resta dels terrenys de cultiu s’exploten per a consum propi per part de prejubilats o jubilats. Davant d’eixa realitat, González va afirmar que “és necessari combatre l’abandó de les terres, per tractar-se d’una situació que afecta negativament l’economia local i que a més té conseqüències mediambientals i emocionals evidents”.
Així mateix, González va manifestar que són els representants de les pròpies entitats agràries de la localitat, la Cooperativa, la Séquia Real del Xúquer i AVA-ASAJA, tots ells presents en la sessió informativa del Consell, els que haurien d’arribar a acords i implicar-se per a crear en el municipi una agrupació d’explotacions. “Lògicament, si es pren la determinació d’escometre eixa reestructuració parcel•lària per a evitar l’excés de sòl abandonat i crear llocs de treball professionals i amb rendibilitat en la nostra horta, des de l’Ajuntament recolzarem econòmicament la iniciativa”, va apuntar.
Per la seua banda, el secretari autonòmic va defendre que des del Consell de la Generalitat es brindaria el màxim suport, ja que “el govern valencià té clar que el sector agrari és fonamental per al present i el futur de la nostra economia i un dels eixos fonamentals de la nostra política passa per rejovenir el camp i recuperar la viabilitat econòmica de les nostres explotacions”.
Així mateix, Francisco Rodríguez, va informar que dels 80.000 agricultors professionals valencians registrats fa 20 anys, en l’actualitat tan sols es mantenen 7.000 i la mitjana de les explotacions de regadiu no superen les 2 hectàrees. “Per això, nosaltres apostem pel model social, sense que els propietaris perden la titularitat de les seues terres”.
Segons el director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, “esta mesura té com a objectiu evitar problemes mediambientals o fitosanitaris, a més de corregir l’excés de sòl abandonat, prop de 140.000 hectàrees en els últims vint anys”. Llanes va constatar que l’excessiva fragmentació de la propietat i la falta d’una cultura d’arrendament o d’unió de terres com a alternatives viables han provocat la carència de rendibilitat de l’horta i una població envellida. “Este problema porta molts anys covant-se i es deuria haver abordat fa ja dos dècades”, va concloure.
