Extrauen la primera àmfora romana sencera de la badia i el quint cep romà
CULLERA. 19-05-17. Cullera ha tornat a viure hui una extracció arqueològica d’especial rellevància. Es tracta de la primera àmfora romana sencera que s’ha trobat en la costa del municipi a més d’un altre cep romà, el quint que té ja en el seu haver la població. Les labors s’han desenvolupat dins del Projecte de Prospecció Arqueològica Subaquàtica Badia de Cullera, finançat per la regidoria de Patrimoni Històric.
L’alegria entre l’expedició encarregada del rescat de les peces era evident, ja que són moltes les veus que destaquen que este nou descobriment reforça la hipòtesi que el mític Portum Sucrone s’emplaçava en l’actual Cullera.
Els autors de l’extracció han sigut els bussos descobridors del possible Portum Sucrone, el president del Club de Busseig Delfín, Óscar Pellicer, i José Puig, que han estat acompanyats per l’arqueòleg municipal, Kike Gandia, i la directora del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de la Comunitat Valenciana, Asunción Fernández.
L’operació s’ha iniciat en la bocana del port passades les 9.30 hores i s’ha pogut realitzar exitosament gràcies a la bona visibilitat d’un mar en calma. Els expedicionaris eren una miqueta escèptics per les condicions del Mediterrani ahir mateix però finalment la climatologia ha sigut una bona aliada.
Encara que no és possible encara determinar l’època de les dos peces, en els pròxims dies es procedirà a un estudi exhaustiu a fi de conéixer els segles dels quals daten i altres detalls com, per exemple, la càrrega que portava l’àmfora. Tant esta com el cep es troben en excel•lents condicions.
«És una troballa singular», descriu Gandia, «perquè no és fàcil trobar-se peces senceres i menys en superfície» com ha sigut el cas. Generalment, les restes solen estar enterrades i presenten trencaments. A més, el fet que haja aparegut un altre cep apuntala un fet que ja ningú discutix: l’enorme trànsit comercial que va albergar la badia en el passat.
Malgrat que el responsable de museus es mostra prudent i no ha volgut afirmar que açò supose definitivament la confirmació de la presència del Portum Sucrone, ha posat l’accent que es tracta de «dos indicis molt potents».
L’extracció és la primera que es duu a terme en el marc del Projecte de Prospecció Arqueològica Subaquàtica Badia de Cullera, iniciat enguany pel consistori. «Ja no és una troballa casual, sinó programada», exposa Gandia. El projecte té dividida la costa cullerenca en quatre àrees que van des de l’Illa dels Pensaments fins a la Penya Roja (enfront del Marenyet), passant per la desembocadura del Xúquer i la Penyeta del Moro.
Més de 100 immersions
Per la seua banda, Pellicer ha deixat clar que l’extracció ha sigut possible gràcies a l’interés municipal per finançar estes iniciatives. «Cap govern municipal ens havia fet cas fins ara. Tenim quasi 20 anys d’història i tots ens havien posat problemes amb el finançament», ha destacat.
Esta injecció financera permetrà un mínim de 45 immersions anuals encara que Pellicer afirma que ja porten més d’un centenar «perquè en el club fem açò no per diners sinó per amor a l’arqueologia i a Cullera».
La troballa de les peces rescatades tingué lloc el passat mes de novembre i es va fixar la necessitat d’extraure-les per perill d’espoli. «Ha sigut un miracle perquè estaven en superfície en la bocana del port, per on passen moltes embarcacions, però les peces estan perfectes», ha dit Pellicer amb satisfacció.
Futur museu del mar
Per la seua banda, l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, qui ha estat acompanyat en el moment de l’arribada a port per la regidora de Patrimoni Històric, Amparo Jover, ha mostrat el seu agraïment als professionals que han fet possible la recuperació de les peces i ha avançat que el consistori ha de començar a plantejar-se de cara al futur la creació d’un museu del mar en el qual s’expose tota la riquesa arqueològica de la badia.
Mayor ha valorat que la troballa contribuïx a augmentar l’atractiu de Cullera com a paradís per als amants del busseig. No en va, la Carta Arqueològica Subaquàtica de la Comunitat Valenciana comptabilitza actualment en la costa cullerenca 9 punts o jaciments inventariats; alguns d’ells, de recent inclusió.
