Reconeix així la problemàtica de la falta de protecció i seguretat de les zones rurals dels municipis
10 de gener de 2018.- La Llei de la Generalitat de Coordinació de les Policies Locals de la Comunitat Valenciana, que va entrar en vigor el passat 4 de gener després de ser publicada en el DOGV el passat 15 de desembre, contempla de forma explícita a instàncies de LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders entre les funcions dels cossos policials locals la prevenció i actuacions per a evitar la comissió d’actes delictius en les zones rurals.
Les observacions presentades per LA UNIÓ, com a organització representant del sector primari en el Comitè Econòmic i Social (CES), van ser arreplegades posteriorment per les Corts Valencianes que van afegir al final de l’apartat d) de l’article 33 punt 2 d’aquesta Llei, “tant en l’àmbit urbà com a rural” quedant redactat de la següent forma: d) Efectuar diligències de prevenció i quantes actuacions tendisquen a evitar la comissió d’actes delictius, en el marc de col•laboració establert en les juntes de seguretat i consells de seguretat local, tant en l’àmbit urbà com a rural.
D’aquesta forma, la Llei de Coordinació de Policies Locals reconeix la problemàtica de la falta de protecció i seguretat de les zones rurals dels municipis. En els últims anys la seguretat ciutadana s’ha associat o ha estat molt més vinculada a les zones urbanes, descurant en part les zones rurals i els problemes que puga haver-hi en elles sobre aquests aspectes, sobretot tenint en compte que la falta de seguretat o la sensació d’inseguretat és sens dubte un dels problemes que més alarma social crea.
En l’última dècada el camp valencià ha experimentat un augment del nombre de delictes que és molt preocupant per les repercussions socials i econòmiques que porten amb si. Si ben històricament els robatoris en el camp han sigut habituals, en els últims anys aquests més que augmentar han patit un canvi qualitatiu. Si abans aquests actes tenien lloc fonamentalment sobre produccions agràries, en aquests moments van dirigits a part de les collites cap a altres elements com maquinaria, pous de reg, utensilis, ferros i coure, animals, etc. Aquesta nova situació ve donada, d’una banda, als preus tan baixos dels productes agraris que fa que ja no siga tan rendible el seu robatori per a una posterior venda i per una altra, a la desprotecció innata del medi rural.
El problema de la seguretat ciutadana en les zones rurals és diferent al de les zones urbanes. Sempre s’ha dit que el camp no té portes i per tant la inseguretat sobre les pertinences i produccions pròpies és especialment rellevant, ja que les mesures de guarda i protecció no poden tenir mai el mateix grau d’eficàcia que en les zones urbanes.
Els robatoris en el camp no es deuen solament a aquesta desprotecció, sinó al fet que se li dóna una menor importància i es fa un menor cas des dels poders públics que han de vetlar per la seguretat de tots els ciutadans, ja siga en les zones urbanes com en les rurals. Així, com a exemple del general oblit per part dels poders públics, l’avantprojecte de llei no arreplegava –fins a les aportacions de LA UNIÓ- ni una sola vegada les paraules “rural” ni “guarderia rural”. Amb la inclusió de la paraula “rural” en la llei se situa en un terme d’igualtat la protecció de l’àmbit rural amb l’urbà. Ara es fa necessari segons LA UNIÓ que els municipis destinen els recursos humans i econòmics necessaris per a fer correctament les funcions de prevenció dels actes delictius en les zones rurals.
