Quatre de les onze plagues citrícoles arribades al nostre territori en els últims anys estaven ja presents a Sud-àfrica

La UNIÓ denuncia que la lluita contra aquests insectes importats d'altres latituds ascendeix a desenes de milion d’euros cada any

21 de juny de 2018.- LA UNIÓ de Llauradors alerta que fins a quatre de les onze plagues citrícoles foranes introduïdes des de l’any 2000 estaven presents ja a Sud-àfrica quan es va confirmar la seua detecció en el nostre territori. L’organització agrària recorda aquesta dada -referent al país que és primer proveïdor no comunitari de cítrics de la UE i que acapara el major nombre de intercepcions en frontera per motius fitosanitaris- ara que està pendent per part de Brussel·les l’acceptació de les noves mesures que les autoritats sud-africanes han plantejat per a mitigar el risc de contagi en les seues exportacions d’altres dues plagues de quarantena no presents en la nostra citricultura, l’arna Thaumatotibia leucotreta i el fong que produeix la “Taca Negra”.

Els plans presentats per Sud-àfrica resulten per a LA UNIÓ “insuficients”, especialment el referit a la Tahumatotibia leuctreta ja que es basen en un suposat tractament de fred durant la travessia que no ha sigut provat ni és reconegut per la comunitat internacional. Per aquest motiu LA UNIÓ reclama al nou ministre d’Agricultura, Luis Planas, que faça valdre en la UE “l’estatus fitosanitari” espanyol i no cedisca a les pressions sud-africanes.

Un estudi realitzat en 2015 per investigadors de la Universitat Politècnica de València/Institut Agroforestal del Mediterrani i la Universitat de Stellenbosch (Sud-àfrica) va analitzar l’ADN de l’insecte Cotonet de les Valls, detectat a València en 2009 i va confirmar que coincidia amb el de la zona de Limpopo (Sud-àfrica). Donada l’expansió en aquest país de la Toxoptera citricida –un pugó que transmet els ceps més severs del virus de la tristesa i que va ser localitzat a Astúries en 2004- i la seua identificació prèvia en 1994 en l’illa lusitana de Madeira, la comunitat científica té fundades sospites que poguera haver arribat també en algun vegetal (fruits o material per a empeltar) originari de Sud-àfrica.

En idèntic sentit, un projecte del Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias (INIA), coordinat per l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) tracta d’acreditar genèticament que la psila africana Trioza erytreae detectada a Portugal i Galícia és també originària del país sud-africà. No en va, com en el cas del pugó ja citat, abans d’aparèixer a Tenerife en 2002, ho va fer també en 1994 a Madeira, per a més recentment (2015) localitzar-se en zones pròximes als dos principals enclavaments portuaris portuguesos, de Lisboa (Setúbal) i Porto, per on cada any s’importen desenes de milers de tones de cítrics sud-africans.
Els parasitoides contra l’insecte vector de l’espècie més agressiva de la tristesa dels cítrics i contra el que transmet el Citrus Greening, malaltia citrícola més devastadora del planeta, han arribat també des de Sud-àfrica.

El quart insecte de fora, l’origen del qual podria ser també sud-africà seria l’àcar Eutetranychus orientalis, identificat a Màlaga en 2002 però la presència del qual està constatada en aquell país des de 1990.

LA UNIÓ denuncia que la constant entrada de plagues i malalties foranes costa cada any a les autoritats espanyoles -que, si escau, deuen aplicar mesures de quarantena i finançar nous projectes de recerca- i als citricultors -que assumeixen les consegüents minves productives i els costos de nous tractaments- desenes de milions d’euros.

Segons un estudi de la UPV, en el que portem de segle s’han introdüit 11 plagues no existents en el Mediterrani (veure gràfic en el qual faltaria el Trip del Te ja en procés d’eradicació en la comarca de la Vega Baixa), i fins a 20 si s’amplia el període des de 1968.

LA UNIÓ considera que tal fenomen sembla guardar una relació directa amb l’evolució de les importacions europees en contraestació, procedents de l’hemisferi sud. El cas de Sud-àfrica és paradigmàtic: en 1995 les seues exportacions de cítrics a la UE eren només de 246.266 tones (t) però en 2017 aquesta xifra es va elevar a 742.575 tones. En el plànol fitosanitari, entre 2005 i 2017 Sud-àfrica ve repetint com el país tercer que sistemàticament lidera el nombre de interceptacions portuàries per raons fitosanitàries (en 8 ocasions ha sigut el que més rebutjos ha acumulat per presentar els seus cítrics patògens de quarantena i en els cinc anys restants ha sigut el segon).

Per tot açò, LA UNIÓ exigeix a la UE que reclame major rigor als protocols que Sud-àfrica presenta per a garantir la fitosanitat de les seues taronges i mandarines. Pel que fa als plans per a les dues plagues de quarantena en qüestió, cal assenyalar que en la passada campanya augmentaren també les intercepcions procedents de territori sud-africà per part de la UE, tant del fong de la Manxa Negra (Citrus Black Espot, CBS) -amb 24 rebutjos- com de l’arna Thaumaotibia leucotreta -amb 14-. LA UNIÓ també sol·licita a la Unió Europea que s’unifiquen els criteris duaners i que hi haja un cos d’inspectors de la UE en origen.