Enric Iborra ha revisat l’esgotada edició de la “Crònica” de Beuter, publicada en 1982 dins de la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians, dirigida en aquell moment per Joan Fuster.
El llibre arreplega diverses polèmiques de la intel·lectualitat valenciana del segle XVI, com el conflicte entre l’intent de mantenir el valencià com a llengua culta i la progressiva adopció del castellà per la cort i les elits.
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que depén de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, arranca el nou curs amb la reedició de la Crònica. Primera part de la història de València, de Pere Antoni Beuter, obra que el canonge i historiador valencià va publicar el 1538 i que recull des de la fundació de València fins a la conquesta de la ciutat per Jaume I. L’edició actual està a càrrec del professor Enric Iborra, autor també de la introducció, qui ha revisat la que va publicar en 1982 dins de la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians, aleshores dirigida per Joan Fuster.
Les polèmiques intel·lectuals del segle XVI valencià
Pere Antoni Beuter (València, 1490-1554), participava en primera persona en dues polèmiques que agitaven l’ambient cultural del moment, per una banda l’enfrontament entre erasmistes i anti-erasmistes, i per l’altra el conflicte entre l’intent de mantenir una continuïtat del valencià com a llengua culta i la progressiva adopció del castellà per la cort i per les elits intel·lectuals valencianes. De fet, Beuter va publicar la seua primera part de la Crònica en valencià en 1538, però la segona la va publicar directament en castellà en 1551 després d’haver-hi traduït la primera en 1546, i la seua trajectòria reflexa fidelment el que estava succeint en altres terres de parla catalana, en paral·lel a la pèrdua de pes polític, econòmic i demogràfic front a Castella. A la Crònica, Beuter tracta, amb un dels models de prosa en català més interessants que pot oferir la nostra literatura en el segle XVI, des de les antiguitats d’Espanya i fundació de València fins al temps de la conquesta pel rei Jaume I, i participa de les últimes novetats de la historiografia del Renaixement.
Una col·lecció prestigiosa
La col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians del Magnànim, fundada per Joan Fuster i actualment dirigida per Enric Sòria, és sens dubte una de les de més llarga tradició i prestigi de la Institució Alfons El Magnànim. En aquesta nova etapa, amb una acurada edició dissenyada per Fèlix Bella, ha publicat Ícar o la impotència, d’Artur Perucho; Diàlegs, de Joan Lluís Vives; Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i Antologia de poetes valencians del segle XIV al XIX, a càrrec d’Eduard Verger.
