El Consorci de Museus reprén la seua programació expositiva al Museu de Belles Arts de València amb la mostra ‘Adsuara, Vicent i Peresejo. Tres escultors mediterranis entre la tradició i la renovació’, una exposició que recupera l’obra dels tres autors alhora que reivindica el paper de l’escultura en la història de l’art i la seua rellevància en les col·leccions del museu valencià.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, i el director del Museu de Belles Arts de València, José Ignacio Casar, han presentat aquest matí l’exposició acompanyats pel comissari de la mostra, Jaume Penalba.
A excepció de les exposicions dedicades a Mariano Benlliure i a Vicente Beltrán Grimal, el Museu de Belles Arts de València no ha acollit exposicions d’escultura en els últims anys. La present mostra ha servit per a recuperar gran part de l’obra de Carmelo Vicent, que albergava el museu, i que ha sigut restaurada per a l’ocasió.
Pérez Pont ha manifestat que “el Consorci de Museus reprén les seues exposicions al Museu de Belles Arts de València, després de cinc anys, quan va començar la 5a fase de rehabilitació del museu, amb una exposició que és fruit del treball de col·laboració entre els tres museus de belles arts de Castelló, València i Alacant, i que va impulsar el Consorci de Museus en 2016”.
“Aquesta col·laboració ens permet promoure la investigació al voltant de diferents capítols de la nostra història i recuperar l’obra d’autors rellevants de segles passats que han quedat en l’oblit, cosa que vertebra la Comunitat a través de les col·leccions dels nostres museus”, ha explicat Pérez Pont.
Així mateix, el director del Museu de Belles Arts de València, José Ignacio Casar, ha afegit que “es tracta d’una exposició absolutament canònica: investiga i estudia els fons de la mateixa institució, restaura part de la col·lecció i difon autors amb poca o nul·la bibliografia contemporània. A més, serveix per a promocionar nous historiadors i investiga sobre la presentació museogràfica de l’escultura, ja que completa les millors expectatives que es poden tindre sobre un projecte expositiu”.
Els tres escultors que componen aquesta exposició són un clar exponent de l’escola valenciana d’escultura de la primera meitat del segle XX.
‘Adsuara, Vicent i Peresejo. Tres escultors mediterranis entre la tradició i la renovació’ està dedicada al castellonenc Juan Bautista Adsuara Ramos (1891-1973), al valencià Carmelo Vicent Suria (1890-1957) i a l’alcoià José Pérez Pérez ‘Peresejo’ (1887-1978). L’exposició recupera l’obra i figura d’aquests escultors nascuts a la vora del Mediterrani, en un moment de gran efervescència creativa de la plàstica valenciana.
Hereus directes de la tradició escultòrica huitcentista, encarnada, entre altres, en la figura de Mariano Benlliure, van participar en el corrent renovador de l’escultura espanyola, la denominada renovació “post-Benlliure”, que suposaria l’abandonament de l’imperant burgesisme, així com del naturalisme impressionista, en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.
La mostra, que ja es va poder veure a Castelló en 2017, reuneix mig centenar d’obres entre escultures i obra sobre paper, moltes d’aquestes restaurades per a l’ocasió i mai exposades al públic. Les obres pertanyen als museus de belles arts de València i Castelló, al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, i també a la col·lecció dels ajuntaments d’Alcoi i de Benicàssim i a altres col·leccions particulars de Castelló, València i Madrid. Per a l’exposició a València, s’han incorporat importants peces procedents de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando o de la Fundació Bancaixa, a través de les quals el visitant tindrà oportunitat d’aproximar-se a l’univers creatiu dels tres escultors.
Pràcticament oblidats a hores d’ara, o en el cas de Vicent i Peresejo, profundament desconeguts en la seua terra natal, l’exposició pretén suplir la manca tant d’estudis com de mostres dedicades íntegrament a l’escultura, la qual ha quedat sovint relegada a un immerescut segon pla, especialment en comparació amb la pintura, la qual cosa ha provocat que s’obvie la diversitat i qualitat de la tradició escultòrica valenciana de la primera meitat del segle XX, la qual arribaria a rivalitzar en importància amb la pintura de la seua època.
Amb l’exposició es persegueix, així mateix, enriquir la visió de conjunt que tenim d’aquests artistes i la seua època, per a obrir noves vies d’investigació i contribuir amb això a la valoració crítica, no només d’aquests tres protagonistes, sinó d’una llarga nòmina d’escultors la producció dels quals segueix, fins i tot a hores d’ara, pendent d’una profunda revisió i reivindicació.
Adsuara, Vicent i Peresejo
Els tres escultors van rebre en vida importants guardons i triomfs en distints certàmens. A més, van tindre l’estima d’una àmplia clientela, tant en l’àmbit civil com en el religiós, ja que moltes parròquies, esglésies i confraries van sol·licitar els seus serveis. Va ser precisament la seua vasta producció en l’àmbit religiós el fet que va aconseguir eclipsar, en alguns casos com en el de Carmelo Vicent, la seua faceta d’escultor de paganes belleses, com per exemple les imatges de la Justícia i la Prudència dels acroteris de la façana de l’Ajuntament de València.
En el cas d’Adsuara, la seua etapa més brillant i renovadora coincideix amb els últims anys de la dècada dels vint i es prolonga al llarg de la II República Espanyola. Entre altres guardons, en 1929 se li concedeix el Premi Nacional d’Escultura per les al·legories de Les Arts i Les Ciències, que havien de decorar la façana del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts de Madrid.
Peresejo va ser conservador i restaurador del Museu Nacional del Prado i professor de medallística. Entre els seus reconeixements destaca la seua participació durant 16 anys (entre 1901 i 1950) en les exposicions nacionals de belles arts en què aconseguiria fer-se amb els màxims guardons.
