El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari de la mostra, Joan Ramon Escrivà, han presentat als mitjans l’exposició ‘Ángeles Marco. Vertigen’, acompanyats per la directora adjunta de la col·lecció de la Fundació Banc Sabadell, Montserrat Corominas, i la filla de l’artista, María Silvestre.
“Un dels objectius que s’ha traçat l’IVAM és reivindicar artistes que no han rebut prou atenció en la Història de l’Art”, ha explicat el director del museu sobre aquesta exposició antològica dedicada a Ángeles Marco, organitzada quan es compleix el desé aniversari de la seua mort.
“Ángeles Marco és una artista fonamental per a entendre la transformació de l’escultura a Espanya en els anys huitanta i noranta del segle XX”, ha destacat el comissari de la mostra, que reuneix 120 obres, moltes d’aquestes inèdites o que s’han exposat en rares ocasions, com les instal·lacions ‘Desembocadura’ i ‘Entre la realitat i l’il·lusori’, o la sèrie germinal ‘Espais ambigus’.
Joan Ramon Escrivà ha explicat que “es tracta d’un recorregut que comprén més de 30 anys de carrera de l’artista i que intenta desgranar la narrativa visual d’Ángeles Marco”; una artista pionera en l’ús de materials, capaç de crear un llenguatge propi i amb uns postulats escultòrics lligats als grans corrents artístics internacionals. No obstant això, el seu treball no va obtindre prou reconeixement.
“Afortunadament, hui en dia la seua obra s’està revalorant i està influint en les noves generacions”, ha apuntat el comissari.
L’exposició, així mateix, pretén donar visibilitat a una veu femenina fonamental vinculada als pressupostos teòrics del postminimalisme i l’art conceptual internacional, vint anys després de l’exposició ‘El taller de la memòria’, que el mateix IVAM va dedicar a l’escultora.
La mostra rastreja els orígens de la trajectòria d’Ángeles Marco des de les seues primeres sèries dels anys 80, on es troba “l’origen del llenguatge escultòric de l’artista”, segons ha explicat Joan Ramon Escrivà, fins a l’última peça que va crear l’artista, ‘El pèndol d’or’, una escultura mòbil daurada que va instal·lar al castell de Santa Bàrbara d’Alacant poc de temps abans de morir. “Aquesta peça anunciava un altre canvi de rumb en la seua trajectòria amb l’ús del color”, ha matisat Escrivà.
Organitzada en sèries i estructurada de manera cronològica, l’exposició rescata de l’oblit grups d’obres que han passat desapercebudes i també inclou algunes de les seues instal·lacions més emblemàtiques, com la sèrie ‘Salt al buit’, el tema principal de la qual, el vertigen, dona nom a l’exposició. “El vertigen és un tema que sempre està present en la seua trajectòria. No només en el contingut, sinó també a escala formal, ja que les obres d’Ángeles Marco reflexionen sobre la caiguda, el buit, la pulsió cap a l’abisme i la falta de certeses”.
El recorregut cronològic de l’exposició avança a través d’enigmàtiques superfícies de cautxú lliscants, ponts dislocats, palanques esvaroses o elevadors pertorbadors sobre els quals aguaitar l’abisme de l’existència “convidant l’espectador a entrar en l’univers particular d’Ángeles Marco”, ha conclòs el comissari.
