La Comunitat Valenciana va registrar 530 agressions al llarg de 2018 en l’entorn sanitari, en la seua majoria verbals
En 2018 es van comunicar en la Comunitat Valenciana 530 agressions en l’entorn sanitari, de les quals el 78% van ser agressions verbals i el 22% físiques.
La taxa d’incidència (9,6 agressions per cada 1.000 treballadors) de l’any passat va ser superior a la registrada en 2017 (8,4), degut fonamentalment a l’increment de la declaració de les agressions verbals. Si bé cal destacar que les dades de l’any passat incorporen els del departament de salut de la Ribera, que va passar a formar part de la xarxa pública sanitària després del procés de reversió, per la qual cosa les dades absolutes entre 2017 i 2018 no són comparables.
Així s’ha posat de manifest en la I Jornada sobre Agressions a Personal Sanitari, que aquest matí ha inaugurat la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, en el Col·legi de Metges d’Alacant (COMA), juntament amb la subdelegada del Govern a Alacant, María Araceli Poblador, i la presidenta del COMA, María Isabel Moya.
“Cada vegada som més intolerants davant la intolerància. Cada any detectem més i cada any ens atrevim a denunciar més, i el que abans resolíem en silenci, ara ho col·loquem com un assumpte de màxima importància que ens concerneix a tots”, ha afirmat Barceló.
La consellera s’ha referit al paper dels Col·legis de Metges, els col·lectius professionals, sindicats i associacions i ha dit que la col·laboració entre tots “ens ha de conduir a l’eradicació de la violència en els nostres centres sanitaris”
De les 530 agressions en l’entorn sanitari comunicades al llarg de 2018, 118 van ser agressions físiques (22%) i 412 verbals (78%). El patró és similar al de l’any anterior: encara que les agressions afecten a tots els grups professionals, el risc és major en Atenció Primària i es continua observant una dimensió de gènere.
Destaca l’augment de la declaració de les agressions entre el personal facultatiu, sobretot les verbals. No obstant això, el risc de ser agredit físicament es concentra entre el personal zelador i els Tècnics de Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAE), seguit del personal d’Infermeria.
Per nivell assistencial, en 2018 es continua observant major risc d’agressió en Atenció Primària que en Atenció Especialitzada. De fet, el risc és 2,5 vegades major.
En l’àmbit de l’Atenció Primària són més freqüents les agressions al personal facultatiu i al de mostrador, mentre que en Atenció Especialitzada són més freqüents en personal d’Infermeria i TCAE.
Diferències de gènere
Es continuen observant diferències de gènere en les taxes d’agressió. Tal com es va observar en 2017, en la majoria dels grups professionals la taxa d’agressions és major en el cas de les dones. Entre el personal facultatiu el risc d’agressió és quasi el doble en elles que en ells en l’àmbit de l’Atenció Primària. Sobre el tipus d’agressió patida, aquesta diferència de gènere s’observa en les agressions verbals però no en les físiques.
El Pla Integral de Prevenció de les Agressions en l’Entorn Sanitari 2018-2021, aprovat al juliol de 2018, combina les accions preventives amb mesures de suport, assessorament jurídic i assistència al personal agredit.
Es va aprovar amb l’objectiu últim de generar entorns de treball lliures de violència i tolerància zero enfront de les agressions i conté mesures específiques com el sistema d’alerta davant situacions de risc en l’Assistència Domiciliària -amb possibilitat d’acompanyant en els desplaçaments a zones conflictives-, o protocols de coordinació per a protegir al personal de transport sanitari, ja que el treball nocturn i de carrer es considera factor de risc.
