Els productors valencians encara més perjudicats per la baixa quantia de les ajudes de la PAC que perceben en relació amb els seus homòlegs d’altres comunitats autònomes
La sectorial d’oli d’oliva de LA UNIÓ de Llauradors ha fet balanç de la campanya i la qualifica de “molt negativa” i una de les “pitjors dels últims anys” per als productors de la Comunitat Valenciana, tant pel descens de la collita xifrat en un 44% de mitjana (70% Castelló, 52% València i 30% Alacant), com pel descens del 25% experimentat en els preus.
Després de tres campanyes de comercialització amb uns preus raonables, la gran distribució ha tornat a pressionar els preus, injustificadament, per a reduir el preu en origen de l’oli. Per aquest motiu l’organització demana que s’investigue un possible abús de posició de domini per part de la gran distribució.
A la situació general de baixos preus en el conjunt de zones productores espanyoles, els productors de la Comunitat Valenciana pateixen altres greuges comparatius. A Andalusia, on es fixa tradicionalment el preu del nostre oli, la collita ha augmentat un 29% i per això s’ha pogut compensar en part eixa inferior cotització, circumstància que ací no ha succeït en descendir la producció quasi el 50%.
Una altra circumstància que ens fa perdre competitivitat és el fet que un productor andalús cobrara de mitjana per exemple l’any passat una quantitat de 5.786 euros/beneficiari en ajudes del règim de pagament bàsic (principals ajudes de la PAC) i un valencià només 1.865 euros/beneficiari. Per això LA UNIÓ reclama que les ajudes s’equiparen en tot l’Estat sense tindre en compte drets històrics i es mesuren per la professionalitat.
Mercat: Itàlia s’aprofita
El model comercial a granel imposat pels grans elaboradors, principalment cooperatives andaluses o Mercadona que tenen com a única prioritat vendre tot l’oli al preu que siga, fan que Espanya malgrat ser el major productor mundial, siga molt poc competitiu i altres països, com per exemple Itàlia, s’aprofiten comercialment d’aquesta feblesa. Així, mentre els preus en origen de l’oli verge extra cauen el 25% a Espanya, el 18% a Tunísia i el 14% a Grècia; a Itàlia el preu augmenta un 46%. Així mateix, a pesar que Espanya és el principal país productor i exportador d’oli d’oliva, continua sent el que pitjors preus en origen ofereix als seus productors, per darrere de Grècia i Tunísia.
Mentre l’oli d’oliva verge extra italià està a 5,79 €/litre, l’espanyol ho està a 2,83 €/litre, un 51,13% més baix. Aquesta diferència continua sent palpable pel que fa a l’oli llampant, on el cas d’Espanya és més alarmant, ja que està només 50 cèntims més barat que el verge extra. En aquest sentit, LA UNIÓ posa en evidència la desinformació que encara existeix entre els consumidors ací que estaria alimentant la indústria i la distribució posant uns preus que no responen a la qualitat de l’oli que es troba en el lineal. “Sembla que la indústria i la distribució s’han repartit els mercats qual càrtels”, comenten des de LA UNIÓ. “Si estem en un mercat únic, això no haguera d’ocórrer. Creiem que la CMNC hauria d’intervenir d’alguna manera”, sobretot quan ocorre una cosa similar amb el preu dels vins de taula enfront de França, o en la llet respecte de la resta d’Europa afigen.
A Espanya, d’acord amb les dades de l’Informe del Ministeri d’Agricultura sobre la cadena de valor de l’oli d’oliva, un 86% de les vendes es realitzen a través d’hipermercats, supermercats i botigues discount. Segons dades de directodelolivar.com, el 70% de l’oli d’oliva que es ven en hipermercats, supermercats i botigues discount és de marca blanca i quasi el 30% restant, de grans empreses envasadores i distribuïdores. A més, el 50% de l’oli d’oliva que es ven a Espanya ho fa Mercadona a través de Sovena, empresa envasadora portuguesa, mentre que el que es ven directament al consumidor final a través de cooperatives de productors no arriba ni al 2%.
A més, tant LA UNIÓ com diferents associacions de consumidors han denunciat frau en l’etiquetatge de l’oli d’oliva verge i verge extra, tant quant a l’absència de la indicació obligatòria sobre l’origen del producte, com a l’hora de denominar verge o extra verge oli d’oliva que era de qualitat llampant.
Una Interprofessional ineficaç
L’organització critica les campanyes realitzades per la Interprofessional de l’Oli que titlla d’ineficaces, centrant-se en un mercat exterior quan a l’interior encara no se sap reconèixer la qualitat d’un oli d’oliva verge extra respecte a uns altres de menor categoria, i només es fan actes puntuals en campanyes anodines. “Un consumidor ben informat no estarà en contra dels productors”, afirma, per la qual cosa demana major transparència en tots els processos de producció, distribució i formació dels preus.
“De poc serveix tindre una presència puntual en fires dels EUA o en un hotel de Brussel·les si ací no es reconeix i valora el producte. Això sí, l’impost “revolucionari” (per molt legal que diguen que és) que cobren a tots els productors per a fer les promocions ineficaces sí que es compleix i li ho cobren”, apunta LA UNIÓ.
