La detecció del fong Phyllosctita citricarpa que provoca la Mancha Negra dels Cítrics en importacions de Tunísia i l’arna Thaumatotibia leucotreta a Israel revela un avanç perillós: plagues perilloses estan en la conca mediterrània
LA UNIÓ denuncia que les intercepcions de cítrics de tercers països amb plagues van créixer l’any passat un 14% respecte a l’anterior
En els quatre mesos d’enguany ja s’han interceptat 37 enviaments amb plagues
LA UNIÓ de Llauradors denuncia que les intercepcions a la Unió Europea d’importacions de cítrics amb presència de plagues procedents de tercers països van augmentar un 14% en 2018 respecte a l’any anterior, xifra que reforça la necessitat d’implantar un major control i vigilància fitosanitària de les mateixes abans d’entrar als mercats comunitaris. En 2108 es van produir un total de 100 intercepcions per 88 l’any anterior. El Brasil amb 27, l’Argentina amb 22, Sud-àfrica amb 13 i la Xina amb 12 lideren aquesta classificació.
D’altra banda, fins al mes d’abril d’enguany s’han detectat ja un total de 37 enviaments retinguts per presència de plagues, 19 d’ells procedents de la Xina. Cal destacar el descobriment de set enviaments (2 al març i 5 a l’abril) més propers, amb origen des de Tunísia, rebutjats per contindre el fong Phyllosctita citricarpa que provoca la temuda malaltia de la Mancha negra dels Cítrics, la qual cosa suposa un clar perill per a la nostra citricultura en aparéixer en la conca del Mediterrani. El mal principal que produeix són les taques en fruits que deprecien i fan inviable comercialment els mateixos. Aquest fong no està present de moment ni en les zones productores espanyoles ni en les de la resta de la Unió Europea.
També resulten preocupants les deteccions procedents d’Israel amb Thaumatobia leucotreta (6 ja en aquest 2019), la falsa arna de la poma, que en cítrics pot ocasionar caiguda primerenca de la fruita i pot afavorir l’aparició d’infeccions secundàries per fongs i bacteris, causant greus pèrdues econòmiques. En l’àmbit de la Unió Europea de va detectar la seua presència a Holanda en 2009 en un hivernacle de pimentó i es va declarar oficialment eradicada en 2014.
LA UNIÓ de Llauradors, tal com ve reiterant, sol·licita que s’incloguen els cítrics en la Llista de vegetals d’Alt Risc”, contemplada en l’article 42 del Reglament europeu 2016/2031, sobre mesures de protecció contra plagues dels vegetals. Pese a l’evident risc existent, els cítrics no estan dins d’aqueixa llista. Per això la petició de LA UNIÓ es fonamenta en el llarg historial d’intercepció d’organismes nocius per als cítrics procedents de tercers països i el volum importat, més de 2 milions de tones, amb origen de països amb plagues d’impacte greu.
També reclama que s’exigisca des de les instàncies comunitàries a tercers països un tractament en fred rigorós; com el que ja se li exigeix a Espanya, en el cas de la Ceratitis Capitata, per a exportar als EUA, la Xina, Corea del Sud, el Japó, Austràlia, Taiwan o l’Índia, etc; o a Sud-àfrica per a les seues exportacions als EUA o països asiàtics.
Una altra de les propostes de LA UNIÓ per a incrementar el control passa per unificar els criteris dels serveis d’inspecció dels Llocs d’Inspecció Fronterers (PIF) o la reciprocitat en matèria fitosanitària amb països tercers.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “la UE desmunta progressivament la protecció aranzelària i també paral·lelament la protecció fitosanitària, sense adonar-se del greu risc i el perill que comporta per a la nostra citricultura. Ens demana als llauradors europeus ser competitius i ens lleva les nostres eines de defensa per a entregar-li-les als grans exportadors”.
Peris indica que “el creixent nombre d’intercepcions amb plagues és molt perillós i recorda que encara resulta encara més preocupant que el comissari d’Agricultura, Phil Hogan, no fera cap esment a les mateixes durant la seua recent visita a València”.
