El centre de cultura contemporània revisa la trajectòria de la fotògrafa alacantina Ana Teresa Ortega des dels anys
Ana Teresa Ortega reprén el seu treball sobre la memòria històrica amb la seua sèrie ‘De treballs forçats’, amb imatges de les obres públiques realitzades pels presos durant el Franquisme
Ana Teresa Ortega (Alacant, 1952) va ser una de les primeres artistes que des de l’àmbit de la fotografia va trencar, a final dels anys 80 i inici dels 90, amb el mitjà fotogràfic tradicional, ja que va traslladar la imatge a nous suports, amb les seues fotoescultures.
Aquest és el punt de partida de l’exposició ‘Passat i present, la memòria i la seua construcció’, que presenta el Centre del Carme Cultura Contemporània fins a l’1 de desembre. Emmarcada dins de la convocatòria ‘Trajectòries’ del Consorci de Museus, la mostra ofereix un recorregut per la producció artística de la fotògrafa alacantina Ana Teresa Ortega, des de la dècada dels 90 fins a l’actualitat, amb la qual presenta alguns projectes inèdits.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l’artista Ana Teresa Ortega, i el comissari de l’exposició, Pep Benlloch, han presentat l’exposició, a la qual han assistit també els directors artístics del Museu Universitat de Navarra, Valentín Vallhonrat i Rafael Levenfeld, on viatjarà la mostra l’any que ve.
Pérez Pont ha assenyalat que “aquesta exposició ens ofereix l’oportunitat d’apreciar l’evolució del treball d’Ana Teresa Ortega i reconéixer les seues aportacions al context de la fotografia. Amb això contribuïm a completar el relat de l’art contemporani valencià i a visibilitzar el paper de la dona en l’art”.
El director del Centre del Carme ha recordat que “a través de la convocatòria ‘Trajectòries’, a la qual se circumscriu aquesta mostra, estem revisant el treball d’artistes de llarga trajectòria en el nostre territori. El cicle, que va començar amb l’obra de Teresa Cebrián i que recentment va mostrar el treball de Xisco Mensua, tancarà l’any amb la retrospectiva sobre Fuencisla Francés”.
Pep Benlloch ha assenyalat que “al llarg dels últims trenta anys Ana Teresa Ortega ha desenvolupat un treball de gran interés que constitueix una part fonamental de l’art contemporani valencià quan parlem de fotografia”. “Aquesta exposició ens permet observar en conjunt tota la seua obra, de manera que defineix els interessos comuns a tota la seua trajectòria, que, no obstant això, va adoptant diferents formes i suports, i constatant en el seu treball una certa primacia dels estils conceptual i reflexiu sobre el formal i l’estètic”, ha afegit.
En aquest sentit, Pérez Pont ha destacat que “les aportacions d’Ana Teresa Ortega no se circumscriuen a l’àmbit de l’estètica sinó que connecten amb la recuperació de la memòria històrica, gràcies a les seues investigacions en l’Arxiu Militar d’Ávila”.
‘Passat i present, la memòria i la seua construcció’ presenta al voltant de 150 peces reunides en nou projectes significatius de la seua producció.
L’artista ha reconegut que aquesta mostra li ha permés retrobar-se amb obres que no veia des de fa 15 anys; “no obstant això, amb una altra part de la meua producció he seguit molt connectada”.
Vinculada a la seua sèrie ‘Cartografies silenciades’, que recull els espais (fàbriques, seminaris de l’Església) que van ser expropiats per a dedicar-los a presons per als represaliats després de la Guerra Civil, es presenta en aquesta exposició un nou projecte, ‘De treballs forçats’, amb imatges de les obres públiques realitzades pels presos des de 1937 fins a la dècada dels 70, per a redimir la seua pena.
Ana Teresa Ortega explica que tant l’Església com moltes empreses privades van aprofitar aquests treballs forçosos per al seu propi benefici. Així mateix, es van fer grans obres públiques per a la reconstrucció de ciutats que havien sigut devastades, com Brunete (Madrid) o Guernica.
Discurs expositiu
En 1990, Ana Teresa Ortega va presentar per primera vegada els seus treballs, que va denominar ‘fotoescultures’, una sèrie entre la fotografia i l’escultura en què ja es poden observar alguns elements del seu ‘modus operandi’, com les referències als mitjans de comunicació i la cultura de masses i una forta preocupació per l’entorn social i els seus efectes en l’individu, que derivarà posteriorment cap als àmbits històric i col·lectiu.
Segons Benlloch, aquestes obres, que hui en dia estan en la línia de l’art actual a pesar de sumar ja 30 anys, van suposar a l’artista moltes crítiques ja que es considerava aquest treball fora dels cànons de la fotografia”.
En aquestes obres s’eludeixen els suports de paper i les imatges, preses directament de l’entorn; els suports passen a ser teles emulsionades, ferro o altres materials i les imatges, extretes generalment de la mateixa pantalla del televisor o reciclades de revistes o periòdics, mostren un individu vulnerable davant d’una manipulació sense límits.
Aquests interessos van anar adoptant diferents aspectes a causa de la utilització d’altres materials que van donar més lleugeresa a les obres, ja que anaven substituint el ferro i l’acer per metacrilats i suports transparents. També va introduir nous elements conceptuals per a la seua anàlisi, com van ser les reflexions de diferents pensadors, la memòria cultural i la idea de la memòria i la seua construcció. ‘Figures de l’exili’ (que forma part de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana), ‘La biblioteca, una metàfora del temps’, ‘Jardins de la memòria’ i ‘Pensadors’ representen aquest moment.
Aquells treballs deixen pas al següent gran tema de les seues investigacions, com va ser la seua investigació sobre la memòria històrica. Després de ‘Cartografies silenciades’ i ‘De treballs forçats’, el recorregut continua amb ‘Llocs del saber i exili científic’ i es tanca amb un altre projecte nou, ‘Presències ombriues’, un treball amb escriptors també sobre l’exili.
