Marisa Alemany ens revela la vida de Concepción Arenal, primera feminista espanyola
L’Ateneu Mercantil de València ha arrancat la setmana amb la conferència de Marisa Alemany sobre Concepción Arenal, a qui es considera la primera feminista espanyola “la seua empatia amb el pobre i les preses la va portar a dedicar tota la seua prolífica producció escrita, moltes vegades editada per ella mateixa, a defensar la necessària reforma penitenciara a Espanya on l’amuntegament i la insalubritat de les presons clamava per un canvi. Hui totes les presons espanyoles contenen el seu lema “Odia el delicte, compadeix al delinqüent”, ha destacat Marisa.
Zoom ha acollit la webinar de l’Ateneu Mercantil “Un feminisme integrador: Concepción Arenal”, conferència que ha impartit l’escriptora, Marisa Alemany
Durant la seua intervenció, ha relatat la personalitat valenta i greu de Concepción Arenal “armada amb un fidel bisturí, que li va permetre conjuminar criteris en principi irreconciliables: els conservadors i els liberals del segle XIX” afegint “va ser respectada per tots dos bàndols. Mai es va afiliar a ningú més que a les seues idees respecte a la dignitat inherent de l’ésser humà. Va explicar clarament perquè, fisiològica i intel·lectualment, l’home era igual a la dona en drets”.
Per a Marisa Alemany, Concepción va ser una dona única en la seua època: periodista, poeta, escriptora, filòsofa i visitadora de presons, “una gran humanista que va argumentar la necessitat d’incloure a la dona en la societat espanyola amb igualtat de drets en les seues obres La Dona de l’avenir, La Dona de la seua casa i l’Educació de la Dona”.
Concepción Arenal va nàixer a Ferrol en 1820 durant les convulsions carlistes, entre liberals i conservadors. “Ella va ser conservadora des del punt de vista religiós però liberal i progressista quant a la seua concepció del paper de la dona en la societat i en diversos aspectes socials als quals sempre es va acostar des del cor, des de la compassió”, ha apuntat Marisa Alemany.
També ha explicat que quan la seua mare va morir i va heretar la fortuna de la seua àvia paterna amb 21 anys, Concepción es va obstinar a estudiar dret per a això va entrar disfressada com un home “armada d’uns cabells curts, levita, barret alt i capa”. En la Facultat de Dret va conéixer a Fernando García Carrasco, amb qui es va casar i amb el qual acudia a les tertúlies literàries de Madrid vestida d’home i va treballar en la línia editorial del diari “La ibèrica”, amb un profund rerefons liberal.
Sobre la seua faceta periodística destacar que va arribar a escriure més de 500 articles en el seu periòdic “La Veu de la Caritat”, on exigia els canvis socials, l’ajuda al pobre i la igualtat de la dona. “Malgrat tindre aliats en tots dos bàndols, ni conservadors ni liberals van atendre les seues raons. Encara que constantment va ser reclamada per congressos internacionals a Londres, París, Estocolm o Nova York, on valoraven molt les seues ponències que enviava per escrit, perquè mai va eixir d’Espanya”.
Finalment, l’escriptora Marisa Alemany ha apuntat que les seues idees respecte a les qüestions penitenciàries “no van calar en les lleis espanyoles fins a poc després de la seua mort quan van ser incloses en la reforma penitenciària que va tardar anys a implantar-se”.
