La consellera presenta la proposta de llei, que s’articula entorn dels eixos d’energia, territori, mobilitat i fiscalitat verda i persegueix avançar cap a una “transició ecològica justa que no deixe a ningú fóra”
El text inclou un sistema públic de punts elèctrics de recàrrega, un fons per a la transició amb caràcter finalista o la introducció de l’educació ambiental en el currículum escolar
La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha presentat l’esborrany de la Llei Valenciana de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, “una de les polítiques centrals d’aquesta legislatura” al capdavant de la Conselleria. La nova llei s’anuncia com “un pla necessari per a frenar els passos en la direcció contrària”, davant el creixement de les emissions registrat en els últims anys, tant a nivell estatal com en la Comunitat Valenciana.
Per a revertir aquesta tendència, l’esborrany assenyala objectius “necessaris, transparents, valents amb objectius no menors”, ha assegurat Mollà en referència als principals propòsits: una reducció de les emissions d’almenys el 40% l’any 2030 i un 100% d’energies netes l’any 2050.
Segons Mollà, uns objectius que en “alguns casos es revelen més ambiciosos que els inclosos en la norma estatal”, i que estableixen per a 2030 una reducció d’emissions de, almenys, un 20%, respecte als nivells de 1990, una xifra que rebaixa a la meitat l’horitzó establit per la llei valenciana.
“Hem de replantejar-nos la relació amb el món que ens envolta. Hem de fer un exercici major de reducció i de contenció. Esforços de tota la societat valenciana tant a nivell individual com col·lectiu”, ha posat de manifest la consellera.
L’esborrany arriba a penes nou mesos després que el Consell aprovara la Declaració d’Emergència Climàtica el mes de setembre passat. Un temps, ha recordat la consellera, que podria que podria haver-se reduït a només sis mesos si l’emergència sanitària de la COVID-19 no haguera interromput la data prevista per a la presentació d’aquesta llei el passat 12 de març.
Un context de crisi que la consellera ha vinculat “estretament amb l’emergència climàtica” i que obliga a “prendre consciència que la salut del Planeta és la nostra pròpia salut i a assentar la nova normalitat sobre els principis de la transició ecològica justa”.
Mollà, acompanyada de la secretària autonòmica d’Emergència Climàtica, Paula Tuzón, de la directora general de Canvi Climàtic, Celsa Monrós, i del director general de Transició Ecològica, Antonio García, ha desgranat els principals eixos de la futura llei, que part del reconeixement de la Comunitat Valenciana com a territori epicentre del canvi climàtic i que es fixa en les característiques d’aquest territori en consum, combustibles, recursos naturals i oportunitats a l’abast per a definir estratègies adaptades de lluita contra al calfament global, com per exemple, la gestió dels boscos com a embornals de carboni.
La consellera ha marcat les quatre línies sobre les quals treballarà la nova norma valenciana: energia, territori, mobilitat i fiscalitat verda.
En energia, ha apel·lat a l’eficiència, les energies renovables i l’estalvi. “Tres estratègies per a aconseguir percentatges d’origen renovable de l’energia del 42% per al 2030, en línia amb els objectius europeus i les previsions estatals, i una millora de l’eficiència energètica del 35,4%: quasi 3 punts per damunt del recent ‘Paquet d’Energies Netes’ de la Unió Europea, ha explicat Mollà.
La democratització de l’energia neta comptarà amb l’impuls del Pla Director d’Energies Renovables de la Conselleria. “Hem de fer un salt de qualitat quant a l’expansió i aprofitament de les energies renovables”, ha indicat Mireia Mollà, qui ha destacat iniciatives per a flexibilitzar i afavorir aquest tipus d’instal·lacions com la creació de Comunitats Energètiques Locals: “La Valenciana és la primera Comunitat Autònoma que regularà per llei aquesta figura de participació local en instal·lacions d’energia renovable”.
Per a complir aquests propòsits vinculants, la Conselleria es dota d’un Pla Valencià Integrat d’Energia i Canvi Climàtic, “un instrument, integrat i transversal, d’ordenació i planificació dels objectius sectorials i de les accions específiques que es desenvoluparan per a donar resposta a les finalitats d’aquesta llei”, i que executarà l’Agència Valenciana de Canvi Climàtic.
En referència a les actuacions de territori, la proposta de llei al·ludeix a l’establiment de zones de desenvolupament prioritari, en col·laboració amb els ajuntaments, o al dret de superfície, dos mecanismes dedicats a simplificar la implantació de projectes promoguts per cooperatives, comunitats energètiques locals o fins i tot corporacions locals.
Mobilitat
“Crearem una xarxa pública de punts de recàrrega que garantisca el subministrament als usuaris i usuàries de mitjans de transport elèctrics”, ha anunciat Mollà dins de les principals mesures en mobilitat juntament amb fórmules de transport sostenible i conversió en zona de vianants, a través de l’accés restringit a zones de baixes emissions.
El transport, responsable del 44% de les emissions de la Comunitat Valenciana, “està estretament lligat a la fiscalitat verda, que articula un fons amb caràcter finalista per a assumir les inversions en Transició Ecològica, a més de comptar amb una partida dels pressupostos autonòmics i del finançament que “reconega tant el Govern estatal com el Pacte Verd Europeu”.
“Una transició necessàriament justa”
La consellera ha incidit en què “la justícia social és el fil que travessarà totes les accions de Transició Ecològica, que serà necessàriament justa”. “És fonamental que siga un canvi de model que no deixe a ningú fora, a través de l’Estratègia Valenciana de Transició Justa, els Convenis de Transició Justa i el Pla d’Acció contra la Pobresa Energètica. Tres mesures específiques inclusives i integradores”.
Unes altres de les novetats amb la qual la consellera ha començat la seua presentació, té a veure amb el paper clau d’una “societat formada i informada corresponsable de l’acció col·lectiva per a reaccionar abans d’haver de pal·liar els danys”.
Per a això, defensa incloure l’educació ambiental en el currículum escolar, per a “crear a una generació de persones responsables amb una nova manera de produir i consumir”, i s’ha compromés a “treballar la nova norma des de la transparència d’una proposta de llei realista i honesta”.
