El reconeixement de parentiu augmenta el conflicte entre sexes i pot reduir la capacitat de supervivència de moltes espècies
Investigadors de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València acaben de reformular la relació entre selecció per parentiu i conflicte entre els sexes en moltes espècies. En contra del que se sospitava, el reconeixement de parentiu provoca un augment del conflicte, fet que podria reduir la supervivència de les poblacions. El treball, basat en nous models matemàtics, apareix publicat en Nature Ecology and Evolution.
Una qüestió fonamental en biologia consisteix a explicar per què, en moltes espècies, l’evolució ha donat lloc a mascles que danyen les femelles durant l’aparellament fins al punt de posar en perill tant la seua vida com la supervivència de la seua pròpia població.
Fins ara, la comunitat científica sospitava que la selecció per parentiu –cooperació entre individus emparentats per transmetre els seus gens a les següents generacions– podria pal·liar aquest conflicte entre els sexes i augmentar la capacitat de supervivència de les poblacions. El motiu era que els mascles tendeixen a ser menys nocius amb les femelles quan aquestes poden ser fecundades per algun parent proper que l’ajude a incrementar la seua contribució genètica a la generació següent.
El treball que acaba de publicar la revista Nature Ecology and Evolution, dut a terme mitjançant models matemàtics i codirigit per Pau Carazo, investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBe), incorpora nous resultats a la investigació biològica.
L’estudi desenvolupa un marc teòric global per entendre el ball evolutiu entre la selecció per parentiu i el conflicte sexual, i confirma que aquesta selecció pot reduir aquest conflicte en poblacions els individus es dispersen poc o ho fan en grup al costat dels seus parents.
La investigació revela, a més, que on hi ha un reconeixement de parentiu el problema s’agreuja. Els mascles seran menys nocius amb les femelles quan hagen de competir amb individus emparentats, però s’acarnissaran amb elles quan reconeguen que els seus rivals no són parents seus, la qual cosa engeganteix el conflicte entre els sexes i pot afectar les poblacions.
El reconeixement de parentiu es dóna en gairebé tots els grans grups d’animals, des d’insectes a vertebrats, de manera que els resultats d’aquest treball –una col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat de St. Andrews (UK) i la Université Toulouse 1 Capitole (França) – poden ser importants per entendre l’evolució del conflicte sexual al llarg de l’arbre de la vida.
“Sorprenentment, la capacitat per reconèixer als teus parents incrementa els costos del conflicte sexual per a la població, ja que els mascles tendiran a ser menys nocius quan competisquen contra germans, però alhora seran molt més nocius amb les femelles quan ho facen amb individus no emparentats”, assenyala Pau Carazo. “En cas de no existir reconeixement de parentiu –afegeix–, els mascles operen sota un vel de la ignorància que disminueix el dany net a les femelles, ja que desconeixen si aquestes es reproduiran després amb els seus germans”.
El conflicte sexual incita a una carrera armamentística en la qual l’evolució dotarà els mascles d’adaptacions que els permeten aparellar-se amb més femelles que els seus competidors, i les femelles, d’adaptacions per defensar-se dels mascles i dels danys que aquests els causen. La biologia ha fet miques la representació clàssica de la reproducció com a empresa cooperativa entre mascles i femelles, en demostrar en les últimes dècades que els sexes se solen veure implicats en una batalla evolutiva sobre la reproducció.
“La batalla evolutiva entre els sexes ha donat lloc a multitud d’adaptacions en els mascles que acaben fent mal a les femelles, com ejaculats tòxics, penis amb espines o còpules forçades. El dany a les femelles pot representar un veritable problema per a l’espècie, ja que pot arribar a reduir dramàticament la viabilitat d’una població fins al punt d’acostar-la a l’extinció”, conclou Pau Carazo.
