El blat en 1998 es pagava a 27,5 pessetes, mentre que en 2020 es paga a 33,5 pessetes i, no obstant això, la barra de pa que llavors costava 45 o 50 pessetes, hui ho fa entre 120 i 150 pessetes de mitjana
LA UNIÓ de Llauradors assenyala, amb les dades recaptades en el conjunt de zones productores de la Comunitat Valenciana, que es preveu un augment generalitzat del 25% de producció de cereals en relació a l’anterior, en gran part perquè la climatologia ha respectat la collita ja que l’any passat va ser molt irregular per la sequera i les tempestes d’algunes zones. S’esperen així unes 54.000 tones que la situaran en xifres semblants a la campanya de 2018.
Preocupen no obstant això les cotitzacions que es desplomen setmana a setmana sense justificació perquè a més en altres països productors s’espera una reducció productiva. En aquest sentit l’organització alerta que els intermediaris ja estarien pressionant als llauradors per a formalitzar contractes de venda de blat i d’ordi per davall dels seus costos producció, la qual cosa suposaria un incompliment de la Llei de Millora del Funcionament de la Cadena Alimentària.
Insisteix LA UNIÓ que els cerealistes no poden assumir més baixades de preus i demanen solucions al Govern per a no veure’s obligats a vendre per davall de cost. Amb les modificacions aprovades pel Govern en la Llei de la Cadena Alimentària, aquests preus haurien d’estar en tot cas per damunt dels costos de producció. Posa en evidència les pressions que cerealistes de blat i ordi estarien patint ja per a formalitzar contractes de venda de 170€/t. i 150 €/t. respectivament per als pròxims mesos, quan per Nadal es pagaven a 200 €/t. i 180 €/t., la qual cosa LA UNIÓ considera intolerable i nociu per als productors.
Preus estancats des de fa 20 anys
L’organització recorda els seriosos problemes de rendibilitat que porta travessant el sector cerealista durant els últims anys, especialment lligats als preus percebuts pels productors, que es mantenen amb valors constants des de fa més de 20 anys. Per exemple, el blat en 1998 es pagava a 27,5 pessetes, mentre que en 2020 es paga a 33,5 pessetes i, no obstant això, la barra de pa que llavors costava 45 o 50 pessetes, hui ho fa entre 120 i 150 pessetes de mitjana. El mateix ocorre amb l’ordi (21,9 ptes. en 1998 i 26,3 ptes. en 2020) i la dacsa (24,3 ptes. en 1998 i 29,7 ptes. en 2020), amb pujades mínimes i incomparables als increments dels costos de producció. “Cap sector econòmic continua venent a preus de fa 20 anys, excepte en l’agrari, com està passant amb els cereals” lamenten des de LA UNIÓ.
A aquesta crisi contínua de preus, afavorida per l’especulació de les grans corporacions en els mercats internacionals, caldria afegir-li les contínues retallades que es vénen succeint en la PAC en les últimes reformes i la nova proposta de la Comissió de retallar un 13% el seu pressupost per al període 2021-2027, la qual cosa pot fer que moltes explotacions tanquen les seues portes per falta de rendibilitat i Espanya haja d’incrementar les importacions de cereals, amb el conseqüent impacte en el preus dels aliments i en el medi ambient. L’organització recorda l’elevada dependència que tenen les explotacions cerealistes de les ajudes PAC, que representen el 52,3% del seu valor afegit net, molt per damunt de la mitjana del 25,4% de la resta de produccions.
LA UNIÓ denuncia que, si no es fa res, una campanya que es preveia bona per als productors pot acabar sent ruïnosa i sol·licita suport al sector per part del Govern per a solucionar aquesta crisi estructural de preus, ja que considera que el sector “necessita anar més enllà de l’horitzó de la campanya i planificar el seu futur”. En el curt termini, l’organització proposa que es destinen recursos a mesures per a augmentar la demanda nacional o instruments per a ajustar l’oferta.
Com a mesures estructurals, l’organització sol·licita al Govern que defense amb “ungles i dents” el manteniment del pressupost per a la futura PAC front les institucions europees, per a evitar que sectors amb rendibilitats tan vulnerables com el cerealista es vegen afectats.
També l’organització reclama a l’Executiu que valore la funció clau de les explotacions cerealistes de secà en el manteniment de la biodiversitat i destine recursos suficients per a secundar aquest paper, així com que impulse la política de biocombustibles en favor de les mesures per a atenuar el canvi climàtic, la qual cosa podria contribuir a millorar la rendibilitat del sector estatal. “No som productors d’una commodity, d’una mercaderia més, sinó d’un aliment bàsic tant per al consum humà com per a l’alimentació animal, amb un paper fonamental en els territoris”, conclou l’organització.
Incidència de la fauna salvatge
Un altre aspecte que preocupa i que podria tindre conseqüències en la producció final són els danys causats per la fauna salvatge, sobretot senglars, conills i cabirols. Per exemple, segons els peritatges duts a terme per Agroseguro en algunes zones els danys d’eixos animals arribaven en algunes parcel·les fins al 90%.
Dades sector
Segons les últimes dades disponibles de 2018, en la Comunitat Valenciana hi ha aproximadament 19.010 hectàrees cultivades de cereals (sense comptar l’arròs), de les quals el 57% se situen a la província de València, el 22% en la d’Alacant i el 21% en la de Castelló. El sòl cultivat de cereals en el nostre territori representa aproximadament el 3% del total de sòl agrícola, encara que representa només el 0,32% de la renda generada per la Producció Vegetal Valenciana o el 0,25% de la Renda final agrària.
Les comarques amb major superfície cultivada són Utiel-Requena, Valle de Ayora i Los Serranos. No obstant això, la importància del cultiu de cereal respecte als totals del sòl cultivat és diferent segons comarca. Així, per exemple, a Els Ports és el principal cultiu i ocupa el 54% del total cultivat de la comarca. Al Valle de Ayora suposa el 22% del sòl cultivat, a l’Alt Millars representa el 14%, a l’Alcoià el 12% i en el Rincón de Ademuz l’11%.
