El president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado, va sol·licitar hui durant la seua compareixença en les Corts Valencianes incloure al sector agrari en el Pla de Reconstrucció Social, Econòmica i Sanitària mitjançant la posada en marxa de “un full de ruta consensuat almenys a deu anys, governe qui governe, per a reconduir el rumb sense nord i suïcida de les polítiques agràries”.
Aguado va posar l’accent en la necessitat de “aprofundir en la col·laboració amb totes les organitzacions agràries, sobretot amb La Va unir de Llauradors, per a unir forces i plantejar solucions conjuntes davant uns reptes que no han sigut causats ara pel Covid-19, sinó que s’arrosseguen des de fa dècades”. Així mateix, urgeix a tots els partits polítics a “buscar un camí de consens, aparcant ideologies i posant tots de la seua part pragmatisme, respecte, intel·ligència i generositat”.
Després de dir que “de Madrid no podem esperar res”, el dirigent agrari es va dirigir als grups valencians a fi de reclamar-los una sèrie de reivindicacions de competència autonòmica “que no costen diners, únicament voluntat política per a la seua aplicació immediata”: un observatori de preus que subministre una informació valuosa al sector; el càlcul dels costos mitjans de producció, en contra de les tesis del Govern; el control de les superpoblacions de fauna salvatge, les pèrdues anuals de la qual AVA-ASAJA eleva a 30 milions d’euros per les restriccions a la caça i la menor presència humana en el territori degut a l’estat d’alarma; mesures contra els robatoris en el camp; la simplificació de la burocràcia; inspeccions en els punts de venda, etc.
Entre les mesures que sí que exigeixen pressupost, Aguado va atorgar “màxima prioritat a l’impuls de la Llei d’Estructures Agràries per a guanyar grandària, reduir costos, introduir innovació i millorar la comercialització i competitivitat”. Altres demandes són la modernització de regadius i la garantia d’aigua per a tots els cultius; millorar la sanitat vegetal –“la Xylella fastidiosa hauria d’estar ja erradicada”, va recriminar Aguado–; un major suport a les assegurances agràries; i, en aquest sentit, una millor cobertura dels danys causats per fauna salvatge i, fins i tot, un fons de compensació per aquests.
Respecte a l’estratègia mediambiental ‘De la Granja a la Mesa’, Aguado va retraure que “la Comissió Europea renúncia a la seua sobirania alimentària, tan posada de manifest durant el *Covid-19, perquè suposaria reduir la producció agrària europea i dependre cada vegada més dels aliments vinguts de països tercers. Aliments forans que curiosament entrarien per Holanda, país del vicepresident de la Comissió Frans Timmermans encarregat de defensar aquest projecte. Economia circular o negoci redó? Potser els aliments de l’hemisferi sud arriben en catamarà?”, va acabar preguntant-se Aguado.
En aquesta línia, el president de AVA-ASAJA va defensar que “l’agricultura europea és l’únic sistema important del món que ha reduït un 20% les seues emissions des de 1990, a penes suposa el 10% de les emissions d’Europa i és un gran fixador de diòxid de carboni. En culpabilitzar al sector agrari del canvi climàtic, s’emmascaren altres interessos? Per què no es rectifica després de comprovar la descontaminació experimentada amb el Covid-19, quan el sector agrari no ha parat i s’ha vist clarament qui contamina i qui no?”
En conclusió, Aguado va exigir davant l’hemicicle autonòmic que “el paper estratègic amb el qual les administracions han considerat a l’agricultura durant la crisi del Covid-19 no es quede en un lema enganyós, sinó que es veja confirmat des de ja amb suficients mesures de suport”.
