El centre de cultura contemporània presenta el cicle de cine ‘De què riuen a Europa?’ compost per 21 pel·lícules pertanyents a 12 països europeus, 16 de les quals són inèdites a Espanya
Del 16 de juliol al 8 d’agost, cada nit a les 22 hores, es podrà disfrutar, amb accés gratuït, d’una programació en versió original amb doble subtitulació, en castellà i valencià
El Centre del Carme Cultura Contemporània reprén l’humor i torna dijous amb el cicle de cine de comèdia europea ‘De què riuen a Europa?’, una proposta que convida novament a un viatge divertit pel vell continent a través de 21 pel·lícules pertanyents a 12 països diferents, 16 de les quals són inèdites a Espanya.
El cicle s’inaugura amb una pel·lícula ambientada en el món de l’art. ‘Mon pire cauchemar’(‘El meu pitjor malson’, 2011) té l’encant de reunir per primera i única vegada un còmic incendiari com Benoît Poelvoorde amb una gèlida Isabelle Huppert, una combinació explosiva que Anne Fontaine (‘Coco Chanel’) va imposar per a resoldre un guió mordaç, el recorregut emocional del qual hauria sigut improbable amb altres actors.
El film està ple d’obres d’art contemporànies autèntiques, tant al pis d’Agathe (Isabelle Huppert) com a les galeries, i compta amb la col·laboració del cèlebre fotògraf japonés Hiroshi Sugimoto.
Així mateix, la comèdia italiana irromp amb força divendres 17 de juliol, amb Mario Monicelli i ‘La ragazza con la pistola’ (‘La xica amb la pistola’, 1968). Monica Vitti, musa existencial i parella de Michelangelo Antonioni, va mostrar la seua vis còmica en mans d’aquest geni de la ‘commedia all’italiana’ i va guanyar el premi a lamillor actriu en el Festival de Sant Sebastià i el David de Donatello. La pel·lícula va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera l’any que va véncer Serguei Bondartxuk amb ‘Austerlitz’.
‘La ragazza con la pistola’ basteix un pont entre dos mons: un de vell, ple de fissures, lleis i costums; i un de nou, dinàmic, amb moltes tonalitats de color i menys ombres. Carlo di Palma torna a l’avançadíssima Gran Bretanya dels 60 dos anys després de fotografiar-la en ‘Blow up’, però ara amb ànim de divertir-nos més que enlluernar-nos, i mostrar el xoc que rep una tosca siciliana en aquell espai distés, jove i liberal.
‘Ich und Kaminski’ (‘Jo i Kaminski’, 2015) de Wolfgang Becker, es projectarà el dissabte vinent, 18 de juliol. Per a Wolfgang Becker, la senda de l’art condueix a un enfilall de mentides que acabarà desemmascarant una bella veritat. Un itinerari apassionant a través del personatge de Kaminski, un alumne nonagenari de Matisse, amic personal de Picasso. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima de Daniel Kehlmann, un dels grans noms de la literatura alemanya actual.
Entre altres curiositats, el crític cinematogràfic i coordinador del cicle, Daniel Gascó, ha assenyalat que “Kehlmann va entregar un exemplar del seu llibre al director quan promocionava a Àustria ‘Good bye, Lenin!’. Com que no es detallava cap estil pictòric en el llibre, Wolfgang Becker va contractar un escenògraf que va pintar 500 quadres per a visualitzar l’obra de Kaminski”.
Tancarà la setmana el diumenge que ve 19 de juliol ‘The naked civil servant’ (‘El funcionari nu’, 1975), una pel·lícula que, 45 anys després d’haver-se filmat, continuaconsiderant-se un dels millors films que haja produït la televisió britànica i que va significar la consagració de l’actor John Hurt.
La pel·lícula adapta la biografia de Quentin Crisp, que va ser publicada en 1968, el mateix any en què es va aprovar la Llei de delictes sexuals, que despenalitzava les relacions consentides entre homes. En adaptar fidelment les seues memòries, va convertir Quentin Crisp en, més que una celebritat, un tresor nacional.
Daniel Gascó ha assenyalat que “abans de produir-la, la BBC va rebutjar el guió fins a tres vegades. Com sol passar amb els telefilms, es va rodar en només 21 dies” i ha afegit que “abans de ser actor, John Hurt va ser estudiant de pintura i va tindre casualment Quentin Crisp de model en una de les seues sessions”.
‘De què riuen a Europa?’
‘De què riuen a Europa?’ busca revitalitzar les nits d’estiu amb un nou cicle de comèdia europea, del 16 de juliol al 8 d’agost, al claustre gòtic del Centre del Carme.
De dimarts a diumenge, cada nit a les 22.00 hores es podrà gaudir d’una programació en versió original amb doble subtitulació, en castellà i valencià. Les projeccions tenen aforament limitat i reserva prèvia per a gaudir de l’activitat de manera segura.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat que “en aquests temps de pandèmia ha quedat demostrat que la cultura ocupa un paper essencial en la vida de les persones. Per això, després de presentar un cicle específicament en línia el mes de maig passat, recuperem ara l’experiència en viu, amb la projecció d’aquest cicle que busca fer-nos somriure amb una sèrie de pel·lícules poc conegudes a Espanya i que es troben fora dels circuits habituals del cine i la televisió”.
Pérez Pont ha afegit que “el ‘CCCCinema d’Estiu’ recupera l’essència del cine de barri a la fresca, i ens invita a redescobrir Europa amb un viatge a través del que més ens uneix, com és el sentit de l’humor”.
Daniel Gascó ha manifestat que “cal reprendre l’humor. Encara que només siga perquè és un revulsiu capaç de relaxar qualsevol estat d’alarma, l’arma que millor descompon la solemnitat d’un moment. La comèdia sempre ha relativitzat les coses, ha ordit una crítica constant a tot allò que es creia definitiu”.
