L’estafa fou possible no perquè fora perfecta, sinó perquè no teníem cap protocol sobre seguretat ni havíem format a les funcionàries en prevenció del frau.
I la responsabilitat d’això era de la regidora d’Hisenda que és Trenzano. Des del moment en que els funcionaris li comunicaren l’estafa l’alcaldessa va tindre clar que l’única responsable interna del perquè s’havia produït aquella estafa era ella mateixa, per la responsabilitat in vigilando que com a regidora d’Hisenda tenia. Davant el repte de l’administració electrònica, i més després de l’estafa de l’EMT de València, la seua obligació era demanar una auditoria de seguretat electrònica i manar elaborar fer un protocol.
Arriba tard ara dient que va a fer un protocol. La seua obligació era tenir-lo fet ja. Des del primer comunicat ha tirat balons fora, mentint descaradament a la ciutadania. En el primer comunicat indicaren que els defraudadors “remeten una certificació bancària falsa i un fals document de l’empresa, que són disfressats amb tota una sèrie de segells, encunys i signatures”.
Quan comprovarem els documents falsos descobrirem que no és així, i que de tota una sèrie res. El document suposat d’ING conté una signatura manuscrita, sense que baix d’ella s’indique ni nom ni cognoms de la persona que signa ni el càrrec que té en l’entitat bancària. A més a més conté, dues faltes d’ortografia clares. Pel que fa al certificat suposat de l’empresa passa el mateix, conté una signatura manuscrita sense que s’indique baix noms ni cognoms de la persona signant, ni càrrec en l’empresa. A més a més el codi postal que s’indica no és el que correspon a la seu de l’empresa.
Dir a la ciutadania, com ha afirmat l’alcaldessa “que era difícil sospitar d’una falsificació tan perfecta” és simplement mentir per a tapar les seues vergonyes. Evidentment la responsabilitat del frau no és de la funcionària que quan rebé el correu demanà eixa documentació, sinó de l’alcaldessa que no s’ha preocupat per formar als funcionaris en detecció de ciberestafes. Quan comprem una pistola tasser per a la policia, els formem, no sols els se la donem. El mateix caldria haver fet en aquest tema, però no s’ha fet.
Ni tan sols s’ha preocupat la nostra alcaldessa de que algun tècnic elaborés un protocol de ciberseguretat. COMUNICAT DE PREMSA En primer lloc si les factures es presenten electrònicament per la seu virtual, amb un certificat digital infalsificable que identifica al que fa el tràmit, qualsevol petició d’aquest tipus també deuria haver-se presentat pel mateix canal, i no per un simple correu. L’existència d’un protocol de seguretat indicant que qualsevol tràmit s’havia de fer també a través de l’oficina virtual i amb certificat hagués impedit qualsevol frau, però no existia, i per tant la funcionària no té cap responsabilitat al respecte. No oblidem que l’estafa s’origina partint d’un correu que una empresa adjudicatària que ja ha realitzat molts tràmits envia al correu general de l’ajuntament preguntant a quin departament deu adreçar-se. A més a més el domini des del qual s’envia el correu és un domini genèric que no és domini de correu de l’empresa.
Però davant la inexistència del protocol, determinats tràmits en principis menors, venien realitzantse fora de l’oficina virtual. Si hagués el protocol hagués existit i hagués obligat a fer el tràmit a través de l’oficina virtual no hagueren estafat 135.000€ a l’ajuntament. Si haguérem format adequadament al personal, tampoc ens hagueren estafat. Però ho han fet, i no per culpa dels funcionaris, sinó per culpa de qui deu impulsar l’administració i fer-la segura: la senyora alcaldessa, que a més a més és la regidora d’hisenda.
Per suposat que els principals responsables són els defraudadors que esperem que siguen localitzats i caiga sobre ells tot el pes de la llei. Però cal dir que ho han tingut fàcil gràcies a que qui tenia que vigilar per a que açò no passara no ho ha fet, perquè estava més ocupada en promocionar la seua carrera política del partit que en vetllar pels interessos del poble que li paga el jornal. I el que més ens dol és que està intoxicant l’opinió pública dient que l’estafa era perfecta i fent com si ella no tingués que assumir cap responsabilitat.
El que deuria de fer la senyora Alcaldessa és explicar a la població tot el que acabem d’explicar, fer autocrítica, demanar perdó, i presentar la dimissió, tot i que sabem que no ho farà. Insistim també en la creació d’una comissió d’investigació per a que quede constància de forma fefaent tot el que estem explicant per tal de treure conclusions i que es depuren les responsabilitat de la política que ha de respondre. D’ara endavant el que tenim clar és que l’alcaldessa aquesta legislatura no sols ens costarà els 48.000€ anuals que cobra, sinó que de “pedrea” ens ha costat també els 135.000€ que ens han estafat Algemesí a 11 d’ag