La ciutadania i grups ecologistes de València, organitzats a la Comissió ciutat-port per aturar l’ampliació del port, assenyalen en aquest Dia Mundial Marítim la insostenibilitat econòmica, ambiental i social de l’ampliació del port i reclamen millores contundents en la participació i transparència de les autoritats portuàries
Al fil de la setmana de la mobilitat a València que ha acabat, hi ha coses que es mouen a València però com que no estan a la vista, doncs no se’n tracten tan obertament com pot ser el tràfec rodat, i parlem del transport marítim, de mercaderies i de persones.
Des de la Comissió ciutat-port es ve fent un esforç per a que es parle, entre d’antres, de les conseqüències de la hipermobilitat marítima al cas de València, i avui en especial, en aquest dia 24 de setembre, el Dia Internacional Marítim 2020, amb el lema “Un transport marítim sostenible per a un planeta sostenible”, i també perquè acaba de finalitzar la setmana de la mobilitat (¿sostenible?), en la que no s’ha mencionat el transport marítim, i perquè avui és, a més, vespra del Consell de l’Autoritat Portuària de València (APV) i vespra també del tant necessari Dia Global d’Accions pel Clima de la Juventut pel Clima (Fridays for Future).
El port de València presumeix d’haver mogut a l’any 2019, 7.688 vaixells de mercaderies, 232 creuers i a prou més de mig milió d’altres tipus de passatge. Aquesta hipermobilitat de persones i de mercaderies està molt lluny de la sostenibilitat, doncs entre d’altres, és en gran mesura responsable de la deslocalització de la producció, fent de que tinguem productes a casa nostra que han recorregut desenes de milers de quilòmetres abans d’ésser consumits, o de que els centres històrics es col·lapsen en temporada alta en part pels creueristes que corren per fer visita, donat que solament disposen d’unes 4 hores a València.
Si tenim en compte els híper-impactes que suposa aquesta híper-mobilitat, com són que solament les naus de la companyia Carnival emeten 10 vegades més SOx que tots els cotxes europeus, o que hi ha platges de la Devesa del Parc Natural de l’Albufera a les que s’ha enregistrat una pèrdua d’amplària de la platja de més de 70 metres d’ençà els anys 60, junt a la mega-despesa pública que suposa proporcionar instal·lacions a mesura dels desitjos de les companyies privades que operen i s’enriqueixen a costa del nostre territori i medi ambient, és evident que el sector marítim està molt lluny de la tan (mal-)emprada paraula “sostenibilitat”.
A la Comissió ciutat-port hi estem veïnes i veïns de la ciutat de València i de la seva zona metropolitana, que ens vegem afectades per les actuacions unilaterals de l’Autoritat Portuària, sobretot dels barris marítims tant propers al port, i també els veïnats del sud, que per estar al Parc Natural de l’Albufera i les platges, han hagut de fer-se defensors d’aquests espais naturals front als plans insostenibles del port.
Diguem decisions unilaterals perquè l’opacitat del port de València és evident, doncs no coneixem moltes coses de les operacions que duen a terme i les seves conseqüències, tot i que els hem preguntat, ja que sempre s’esforça en comunicar les bondats, ocultant convenientment els impactes directes i indirectes. Això sí, la informació que sí coneixem, és esgarrifosa, especialment en relació als plans d’ampliació del port, tot i que la manca de transparència de les autoritats portuàries i la inexistència de processos participatius fa molt difícil aquest coneixement, i fa impossible la bona governança ,tant promoguda des d’àmbits europeus.
Al Dia Internacional Marítim, el veïnat organitzat junt amb les entitats ecologistes exigim que es pose fi a la inacció de les autoritats públiques, que es van passant la pilota les unes a les altres, exigim que responsables del territori en el nostre país, el president de la Generalitat Ximo Puig, el conseller de territori Arcadi España i l’alcalde de València Joan Ribó, prenguen d’una vegada part activa decidida en aturar l’ampliació del port, per impulsar altres iniciatives sostenibles socialment, econòmicament i ambientalment, lliures de gasos d’efecte hivernacle, contaminants i lliures de carboni, que posen les cures i la vida al centre.
