La Mostra de València-Cinema del Mediterrani organitza l’exposició “Cine a la mà. de reclam publicitari a objecte de col·leccionisme: el programa de mà a València”, sobre programes de mà de cinema, en la Galeria del Tossal. Estarà oberta al públic des de hui dijous a les 20 hores fins al 30 d’aquest mateix mes.
Durant quasi un segle, el programa de mà va servir com a instrument per a l’educació cinematogràfica a nivell popular i va ser un referent en l’ús de l’art i la creativitat publicitària. S’entregaven en comprar les entrades i en ells s’anunciaven amb il·lustracions o fotogrames les pel·lícules programades, indicant dates, horaris i textos explicatius.
Es tracta de “xicotetes obres d’art”, de diverses dimensions i formats, que transporten a les primeres dècades del seté art a la ciutat i a les seues múltiples sales de cinema. “Un testimoniatge directe del nostre passat que revela gràficament com van ser els inicis del cinema a València”, assenyala Gloria Tello, regidora de Patrimoni i Recursos Culturals.
Més de 170 peces componen la mostra “Cinema a la mà”, que posa l’accent en el vincle del programa de mà amb València, pertanyen a la Col·lecció Leo Cárcel. El seu pare va ser durant anys gerent del Cinema Armero (Requena), la qual cosa va possibilitar el seu accés a tota mena de material cinematogràfic. Una dedicació que li va portar a completar una col·lecció que es xifra en més de 26.000 programes de mà.
La seua cronologia i documentació, des de 1917 fins a 1952, servix per a recordar els títols estrenats en eixos anys, el salt del cinema mut al parlat, l’època daurada dels grans cinemes i un pretèrit star-system valencià format per Queta Claver, Luis Prendes, Concha Piquer, Ismael i María Luisa Merlo, Rafael Rivelles o Vicente Parra, entre altres.
A través d’els programes de mà es pot repassar també la història de CIFESA (Companyia Industrial del Film Espanyol, SA), la productora més important en la història del cinema valencià. Fundada en 1932 va collir triomfs com La verbena de la Paloma (1935) o Mariquilla Terremoto (1938), totes dues de Benito Perojo, però la llum de la proclamada “torxa dels èxits” va brillar especialment entre els anys 1942 i 1950, en la qual sens dubte pot ser qualificada com la seua edat d’or.
