Intercitrus, l’única amb seu en la Comunitat Valenciana, tracta de ressorgir amb 100.000 euros pressupostats per la Generalitat en els dos últims anys però amb escassos resultats fins hui
LA UNIÓ de Llauradors, i la resta d’organitzacions de la Unión de Uniones, després d’analitzar les extensions de norma dutes a terme per les tretze principals interprofessionals agroalimentàries a Espanya, xifra en 260,2 milions d’euros la recaptació d’aquestes organitzacions fins hui en dia. Després de denunciar a Brussel·les la manera en què s’han creat aquestes organitzacions i el seu funcionament, critica que la xifra recaptada des de la creació de la primera interprofessional és més que elevada com per a haver-se obtingut millors resultats, mentre que encara molts dels sectors representats estan travessant una crisi sense precedents.
L’única interprofessional amb seu en la Comunitat Valenciana, Intercitrus, tracta de ressorgir després de molts de letargia amb un pressupost de 100.000 euros (50.000 en 2019 i 50.000 en 2020), encara que amb resultats pràcticament nuls fins hui.
En l’informe elaborat s’explica que per a 2026, any en què expiraria l’extensió de norma que de moment més s’allarga, la de l’oli d’oliva, l’aportació obligatòria per part dels llauradors i ramaders ja hauria aconseguit la barbaritat de 371,4 milions d’euros, segons les estimacions basades en els propis criteris de les interprofessionals a l’hora de calcular els seus ingressos en les Ordres d’aprovació de les extensions de norma
Es podria arribar fins a 443 milions d’euros: la d’oli d’oliva la que més recapta
Així mateix, els 371 milions d’euros previstos fins a 2026 sobre la base de les extensions aprovades o sol·licitades, podrien engrossir-se fins als 443, si totes les interprofessionals les extensions de norma de les quals expiren en aquest període, decideixen mantindre-les en vigor en quanties similars a les actuals, la qual cosa, segons el parer de LA UNIÓ, és molt probable per l’experiència d’aquests anys de darrere.
Per sectors, 120 milions són recaptats per la interprofessional de l’oli d’oliva, seguida des de lluny per la interprofessional del vi d’Espanya, 46,9 milions; la del sector porcí de capa blanca, 44,7 milions i la d’oliva de taula, 38,2 milions.
A aquestes xifres, al seu torn, caldria sumar les subvencions addicionals rebudes. Segons la Base de dades Nacional de Subvencions, només entre juny de 2016 i gener de 2019, set interprofessionals van rebre més de 31 milions € per a promoció dels productes, dels quals 48% van ser a la interprofessional de l’oli d’oliva (15 milions), 19% per a INTERACEITUNA (6 milions) i 14% a INTERPORC (4,4, milions).
LA UNIÓ lamenta que, a pesar que prop del 80% de la recaptació va destinat a promoció, aquesta despesa haja sigut clarament ineficaç. Així, des de 2010, el consum per càpita d’aquests productes ha descendit en molts casos: l’oli d’oliva un 20%, el vi quasi un 18%, el porcí un 8,3%, la llet un 4% o la carn d’oví un 36%.
L’aportació positiva de les interprofessionals a esmorteir les crisis de preus d’uns certs sectors tampoc s’ha evidenciat. De fet, algunes d’elles han mantingut (INTEROVIC) o fins i tot han multiplicat per tres (INLAC) la quota llevada al ramader, malgrat la mala situació de preus en origen.
LA UNIÓ i la Unión de Unión de Uniones vénen denunciant que en la majoria de les interprofessionals la representació de la part productora es reparteix a parts iguals entre tres organitzacions agràries, sense que al llarg de tots aquests anys de funcionament hagen acreditat de manera fefaent el volum de producció que representen, tal com exigeixen les normes. En aquest sentit, l’organització considera que aquesta manca en el procés de formació es trasllada en una falta de legitimitat per a prendre decisions que afecten el conjunt del sector amb, a més, poca o cap transparència sobre la gestió dels fons recaptats.
Per això demanen al Ministeri que exigisca un mesurament real de la representativitat d’aquestes organitzacions, que declare obligatori publicar les memòries anuals de les interprofessionals, que les aportacions econòmiques tinguen en compte la situació dels productors i que, si en tots aquests anys d’extensions les mesures aplicades no han donat resultat, es busque noves fórmules que realment contribuïsquen a millorar els sectors i la posició dels llauradors i ramaders.
