La investigació suggereix eliminar les benzodiazepines com a sedant i facilitar les visites familiars, de manera presencial o virtual
L’Incliva ha coordinat el treball que analitza 2.088 casos de pacients ingressats en 69 UCI de 14 països de tot el món
L’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, de l’Hospital Clínic de València, ha coordinat un estudi internacional i multicèntric, liderat pel cap de Secció d’Anestèsia de l’Hospital Clínic de València i professor de la Universitat de València, Rafael Badenes -del Grup d’Investigació en Anestèsia d’Incliva, sobre la prevalença del coma i el delirium, així com sobre els factors de risc associats al desenvolupament del delirium en pacients amb COVID-19 ingressats en Unitats de Cures Crítiques (UCI).
En la investigació, els resultats de la qual es reflecteixen en l’article que acaba de publicar-se en la prestigiosa revista Lancet Respiratory Medicine amb el títol ‘Prevalence and risk factors for delirium in critically ill patients with COVID-19 (COVID-D): a multicentre cohort study’, han participat el Valderbilt University Medical Center –sota la coordinació de E. Wesley Ely, Pratik P. Pandharipande i Brenda T. Pun- i el projecte HUCI, per a la humanització de les Unitats de Vigilància intensiva, impulsat i dirigit pel Dr. Gabriel Heras.
Fins hui, al voltant de 750.000 pacients en el món amb COVID-19 han requerit de ventilació mecànica, la qual cosa suposa un elevat risc de disfunció cerebral aguda (coma i delirium).
La investigació a la qual es fa referència en l’article ha tingut com a objectius principals descriure la prevalença d’aquesta mena de disfunció cerebral en els pacients ingressats en una unitat de vigilància intensiva amb COVID-19 i analitzar, a més, els factors de risc associats al delirium, amb la finalitat de desenvolupar estratègies que mitiguen el delirium i les seqüeles associades.
Badenes va detectar que pacients ingressats en UCI per COVID-19, per diferents motius, romanien més temps sedats que un altre tipus de pacients i que, en ells, la prevalença de delirium estava sent molt elevada. Aquesta constatació li va portar a posar-se en contacte amb el Valderbilt University Medical Center –líder en l’estudi del delirium- i impulsar una investigació sobre aquest aspecte comptant, a més, amb la col·laboració del projecte HUCI.
Es va realitzar un estudi de cohorts retrospectiu, tenint en compte les dades de 2.088 pacients ingressats en 69 UCI – el 50% d’ells, reclutats en centres espanyols- de 14 països de tot el món, entre el 20 de gener i el 28 d’abril de 2020, data que es va marcar com de finalització ja que el 26 de maig era la data límit per a enviar les dades, que prèviament s’havien d’analitzar.
La metodologia d’investigació va partir d’un protocol d’estudi, dissenyat per Badenes, que va ser enviat i treballat conjuntament amb els investigadors i investigadores de la Vanderbilt University Medical Center i del projecte HUCI.
En la investigació han intervingut professionals dels grups d’Anestèsia i de Vigilància intensiva de l’Hospital Clínic de València i han participat molt activament diferents departaments i professionals de l’Incliva.
Entre els centres hospitalaris espanyols cal citar, a més de l’Hospital Clínic de València, uns altres dels quals més pacients han atés amb COVID-19 durant el període d’estudi, com, per exemple, l’Hospital General, el Dr. Peset i l’Hospital La Fe, de València; i Ramón y Cajal, 12 d’octubre, Gregorio Marañón i La Paz, de Madrid.
El Dr. Badenes, després de l’estudi realitzat, suggereix la possibilitat d’intervenció davant dos factors de risc de desenvolupament de delirium que són modificables: “el sobreus de benzodiazepines com a sedants”, que proposa retirar, i “l’absència de visites de familiars i amics, tant en persona com virtuals, perquè està associada amb molt més delirium, i aquestes estratègies podrien mitigar el delirium i les seues seqüeles associades”.
En aquest sentit, l’especialista proposa deixar d’utilitzar aquest tipus de sedants, que s’han administrat al 70% de pacients amb COVID-19, i insisteix en la importància d’afavorir un contacte més humà entre els familiars i els seus amics i els pacients ingressats, si pot ser d’una manera personal amb totes les mesures de seguretat i, si no, de manera virtual.
