L’estudi informa sobre les fortaleses i febleses de l’alumnat universitari per a poder accedir a la modalitat docent no presencial
Amb aquest document, les universitats públiques valencianes, davant l’evolució de la pandèmia de la COVID-19, disposen d’informació sobre les capacitats dels estudiants per a afrontar els reptes de la docència en línia i anticipar plans i decisions
L’informe indaga sobre l’equipament de maquinari i programari de l’estudiantat; el tipus i la velocitat de connexió; l’experiència i el coneixement de les eines de docència en línia
La comunitat estudiantil universitària valenciana disposa d’equipament suficient per al seguiment de la docència en línia, segons es desprén de l’estudi ‘Anàlisi de les capacitats digitals de l’estudiantat universitari valencià’ elaborat per la Càtedra de Bretxa Digital i Bon Ús de les TIC, una iniciativa de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital amb la Universitat Miguel Hernández, i en la qual han col·laborat totes les universitats públiques valencianes.
La directora general de lluita contra la Bretxa Digital, María Muñoz, ha afirmat que “per a canviar la realitat és important conéixer-la primer i, a partir d’aquestes conclusions i amb les orientacions que ens revela aquest estudi, prendrem les decisions necessàries per a millorar les condicions d’accés de l’alumnat i de tota la ciutadania”.
Així, ha destacat que “una de les accions prioritàries de la Conselleria i d’aquesta direcció general és millorar les competències digitals de la ciutadania i en els pròxims mesos s’aniran implantant diferents fórmules que ens permetran millorar aquestes qüestions”.
Concretament, l’estudi destaca que el 91,4 per cent de l’estudiantat universitari de la Comunitat Valenciana compta amb un portàtil per al seu ús individual. Mentre que el 4,3 per cent té un ordinador de sobretaula com a únic equip.
També indica que el 4,3 per cent de l’alumnat no disposa, ni d’ordinador de sobretaula, ni portàtil per a ús personal. A més, l’informe estima que, aproximadament, 2.000 estudiants universitaris valencians (2 per cent) no disposen de cap ordinador, ni tan sols en ús compartit.
Respecte a la connexió, l’anàlisi reflecteix que, en línies generals, no s’observen excessives manques quant a les connexions a la xarxa per part de la comunitat estudiantil.
Així, tres de cada quatre estudiants tenen accés a banda ampla, la qual cosa suposa que el 78,8 per cent dels enquestats disposen de fibra òptica o d’ADSL i només 700 universitaris valencians no tindrien accés a Internet, és a dir, el 0,7 per cent dels participants no pot costejar l’accés a la xarxa.
Necessitat d’un estudi
L’estat d’alarma decretat el mes de març passat a conseqüència de la pandèmia ocasionada per la COVID-19, va derivar en la suspensió de l’activitat formativa presencial en les universitats valencianes i en l’obligació de l’ús de la modalitat de docència en línia.
En aquest sentit, la urgència amb la qual el sistema universitari va haver d’adaptara per a passar de la normal activitat docent presencial a docència en línia, ha deixat paleses dificultats, però també la capacitat de reacció i adaptació del sistema universitari públic valencià per a mantindre la qualitat en la formació.
El director de la Càtedra de Bretxa Digital i Bon Ús de les TIC, Daniel Lloret, ha explicat sobre aquest tema, que “e-learning no ha parat de créixer des que es va imposar en el segle XX i la pandèmia ha sigut un catalitzador d’aquest creixement, situant i la docència en línia en primer lloc entre les polítiques educatives”, per la qual cosa era necessari fer un estudi que permetera conéixer “les llums i les ombres” d’aquest mètode.
L’evolució actual de la pandèmia ha portat al fet que les universitats hagen optat per una docència dual en el primer semestre del curs 2020/21, però necessiten disposar d’informació sobre les capacitats de l’alumnat per a afrontar els reptes la docència en línia i poder anticipar plans i decisions.
Per això, amb el suport de la Conselleria d’Innovació, a través de la Direcció General de Bretxa Digital, s’ha presentat aquesta anàlisi, un document que aporta dades que permetran adaptar el curs 2020/21 a les necessitats i capacitats digitals dels alumnes universitaris, perquè és prioritari disposar d’informació vàlida perquè cap estudiant es quede fora del sistema educatiu d’ensenyament superior.
L’informe a més ha sigut elaborat per la Càtedra de bretxa digital i bon ús de les TIC de la Universitat Miguel Hernández, així com amb participació de la Universitat de València, la Universitat Politècncia de València, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I de Castelló.
Sobre aquest tema, és important recordar que la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana van signar el mes de juliol passat els acords de col·laboració per a la creació d’una xarxa de Càtedres sobre Bretxa Digital durant l’exercici 2020.
L’objectiu és fomentar activitats d’investigació, anàlisi i divulgació sobre les diferents bretxes digitals, des del punt de vista de l’accés, les competències digitals i el bon ús de les TIC, en el marc de les accions de l’Observatori de Bretxa Digital dependent de la Conselleria d’Innovació. Un exemple d’això és l’elaboració d’aquest estudi.
Objectius
L’anàlisi realitzada té com a finalitat detectar les fortaleses i febleses de l’estudiantat universitari valencià per a poder accedir a la nova modalitat docent no presencial.
Els resultats ofereixen informació actualitzada i útil per a la presa de decisions estratègiques sobre l’educació superior en la Comunitat Valenciana.
L’estudi indaga sobre l’equipament de maquinari i programari de l’estudiantat; el tipus i la velocitat de connexió de la qual disposen; descriu l’experiència i el coneixement de les eines de docència en línia; i aporta informació sobre l’actitud de l’alumnat a la docència en línia.
Per a això, s’han analitzat les opinions, obtingudes mitjançant un únic formulari en línia, dels estudiants de grau de les cinc universitats públiques valencianes matriculats en el curs 2020- 2021. Han participat un total de 18.295 alumnes, dels quals 11.907 són dones i 6.388 són homes, tots amb una mitjana d’edat de 20 anys.
La mostra representa el 18 per cent de la població objecte de l’estudi, amb una representativitat per universitat que oscil·la entre el 12 i el 30 per cent. L’error global de mostreig se situa per davall de l’1 per cent. Cal tindre en compte que el percentatge de dones en la mostra d’estudi és un 10 per cent superior a la presència femenina en la població universitària, per la qual cosa l’informe mostra evidents diferències per sexe, que han de tractar-se amb cautela.
El qüestionari, format per 39 preguntes de resposta tancada, excepte l’última que permet el text lliure, ha estat obert des del 13 de setembre fins al 21 d’octubre de 2020 i ha indagat en quatre aspectes: equipament, connexió, experiència i actitud, a més d’una secció d’informació sociodemogràfica i acadèmica.
Altres resultats obtinguts: competències, actitud i observacions
Les competències digitals presenten diferències quant a sexe i branca de coneixement.
Concretament, el 18,6 per cent de la comunitat estudiantil considera que té una alta competència digital. Aquest perfil es correspon amb un estudiant d’últims cursos d’una titulació de la branca d’Enginyeria i Arquitectura, preferentment matriculat en la UPV.
Així mateix, un de cada dos estudiants qualifica la seua competència digital a nivell d’usuari. Aquesta categoria equival a una competència mitjana-baixa, ja que es troba en el segon nivell d’una escala de cinc nivells.
Les dades de l’estudi revelen a més que la formació universitària té una relació directa amb el nivell de competències digitals. A mesura que s’avança de curs, el perfil de competències bàsiques disminueix, alhora que augmenten els perfils de competències mitjanes i altes.
D’altra banda, els homes informen una major competència digital que les dones (32,5 per cent, enfront de 11,8 per cent). Aquesta dada es correspon amb la seua autovaloració, però no reflecteix el coneixement o competència real.
Respecte a l’actitud, les opinions sobre la docència en línia revelen una ajustada preferència per la presencial, encara que els avantatges de la mateixa són valorades positivament i el nivell de satisfacció amb les plataformes, les classes, l’avaluació i el professorat és de 3 punts sobre 5.
En general, els i les estudiants de segon són els més crítics amb la docència en línia, la qual cosa demostra que l’experiència de l’últim trimestre en batxillerat, dels actuals estudiants de primer, va ser més gratificant, que la que van viure en el seu primer any d’universitat els actuals estudiants de segon.
L’anàlisi del contingut del camp lliure de “observacions” reflecteix, entre altres aspectes, que el més valorat de la docència en línia és l’estalvi econòmic, la millor gestió del temps, la compatibilitat amb la vida laboral i la protecció de la salut. Mentre que els desavantatges són, les majors distraccions, la reducció del rendiment i un minvament de la vida social.
