La mostra reuneix escultures i grans instal·lacions de l’artista, d’origen palestí i nascuda a Beirut, creades en les últimes dues dècades
La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, i el comissari, José Miguel G. Cortés, han presentat als mitjans l’exposició dedicada a l’artista Mona Hatoum, guardonada amb el Premi Julio González 2020. La mostra, que s’exhibirà des del 16 d’abril fins al 12 de setembre, és un homenatge a una artista “que considerem clau per a entendre l’art contemporani actual”, segons la directora de l’IVAM, que ha destacat que Mona Hatoum “és la segona dona premiada en els vint anys d’història del Premi Julio González, un guardó que ha reconegut artistes com George Baselitz, Robert Rauschenberg, Pierre Soulages, Miquel Navarro, Jasper Johns, Christian Boltanski, Annette Messager o Andreu Alfaro”.
D’origen palestí i nascuda a Beirut, Mona Hatoum ha intervingut des del seu estudi londinenc, a través d’una videotelefonada, per a agrair el reconeixement: “És un gran honor rebre el Premi Julio González que lliura la Generalitat Valenciana”. L’artista també ha volgut agrair “la perseverança i la professionalitat de l’equip del museu, que m’ha permés inaugurar aquesta exposició de manera remota”.
La mostra en l’IVAM reuneix una selecció d’escultures, grans instal·lacions i obra sobre paper realitzades majoritàriament al llarg de les últimes dues dècades. Es tracta “d’estructures que ens parlen de cossos vulnerables, utensilis i mobiliari fora d’escala que es converteixen en presències transcendents; arquitectures violentades, objectes bells i al mateix temps feridors, o mapes del món que en la seua fragilitat ens conviden a pensar en l’espai-temps en què vivim i en les múltiples formes d’entendre una realitat en què es mesclen els àmbits personal i polític”, ha subratllat Nuria Enguita.
No obstant això, els aspectes contingents de la seua història i identitat “no han de desviar l’atenció cap a qüestions perceptives i estètiques que són fonamentals en el seu treball, com la bellesa de la geometria, o la qualitat gràfica de les seues escultures en l’espai. I no menys important, la manera en què les seues instal·lacions estableixen una relació molt directa amb l’espectador, de manera que no només afecten la nostra mirada, sinó tot el nostre cos”, ha resumit Enguita.
La instal·lació ‘Bunker’ (2011), consistent en maquetes de huit estructures arquitectòniques buides i en ruïnes, ix a l’encontre del visitant en la galeria 1 de l’IVAM. Cada una d’aquestes construccions ha sigut creada apilant unes estructures modulars d’acer, tallades i foradades per a assemblar-se a edificis ferits. “Són les cicatrius de la guerra, perquè fan referència a edificis de Beirut. Ens recorda la Guerra Civil libanesa que va afectar la realitat física i la psique de la ciutat”, ha explicat l’artista.
En ‘Quarters’ (1996) l’artista apila unes lliteres que ens recorden estructures institucionals concebudes per a contindre i controlar la població. En una altra sala es mostra ‘Paravent’ (2008), un ratllador de verdures que ha sigut ampliat a la grandària d’un paravent per a dividir agressivament l’espai, mentre que en ‘Daybed’ (2008) ens presenta un ratllador de formatge que sembla un incòmode llit. “En les obres de Mona Hatoum res és el que sembla. Les seues peces tenen un caràcter ambivalent, ambigu, les trau de context, de manera que un objecte vulgar com un ratllador es converteix en un element de tortura”, ha matisat José Miguel G. Cortés.
L’exposició també inclou una sèrie d’obres clau dedicades als mapes, un tema que Hatoum explora recurrentment en la seua producció des de mitjan anys noranta. És el cas de ‘Present Tense’ (1996-2011), en la qual l’artista utilitza uns bidons d’oli i unes granadures de vidre per a dibuixar un mapa fragmentat dels Acords de Pau d’Oslo de 1993. També s’exposa l’emblemàtica escultura ‘Hot Spot’ (2013), un gran globus terraqüi d’acer inoxidable en forma de gàbia, sobre la superfície del qual uns neons rojos tracen la silueta dels continents. El comissari ha comentat que “es tracta d’una peça fascinant que desprén una energia intensa i, al mateix temps, alerta d’un aparent perill, ja que representa el planeta en el seu conjunt com un lloc de conflicte i agitació”.
‘Impenetrable’ (2009) és l’última instal·lació de la mostra. L’artista explica que “es tracta d’un gran cub suspés que sobrevola el terra de la sala, com si levitara, creat a base de varetes de filferro espinós”. D’aquesta manera, juxtaposa una estructura en aparença transparent i delicada amb fortes associacions de barricades, zones de confinament, restricció de moviments i fronteres.
“L’obra de Mona Hatoum és crítica, però afirmativa al mateix temps. L’artista ha creat un espai propi, un espai d’acció que ens ofereix un nou diàleg entre els objectes, els cossos i les paraules”, ha conclòs la directora de l’IVAM.
