Estes propostes serviran per a avaluar les capacitats del mercat i definir les especificacions funcionals a fi de preparar la contractació
La majoria de les iniciatives procedeixen d’empreses i al voltant del 80% són entitats radicades en la Comunitat Valenciana
La primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació (CPI), que la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic va obrir el passat 2 de febrer amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’ha saldat amb la recepció d’una vintena de propostes per a millorar, a través de la I+D+i, el servei de neteja que es presta en els edificis i dependències de la Generalitat. Empreses i instituts tecnològics han aportat un total de 19 idees per a resoldre este repte, batejat com Innova-Neteja, amb el qual es pretén desenvolupar i implementar un sistema innovador que no sols garantisca la qualitat d’aquest servei, sinó també la seua optimització i control.
Aquestes solucions no presents en el mercat han d’assegurar, a més, un major respecte cap a les persones i el medi ambient, així com atendre les necessitats especials de desinfecció derivades de la COVID-19.
A través d’aquesta consulta preliminar al mercat, la Conselleria d’Hisenda i l’AVI han sondejat la disponibilitat del teixit productiu per a oferir respostes innovadores als reptes identificats per la Central de Compres de la Generalitat. Es tracta, en qualsevol cas, d’un pas previ per a determinar les funcionalitats que han de definir la innovació que es pretén contractar a través de la CPI.
El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha valorat “de manera positiva” la resposta de les empreses i entitats al procés iniciat des de la Generalitat. “Volíem escoltar què havia de dir-nos el teixit productiu per a, sobre la base d’aqueixes aportacions, dissenyar la millor compra pública, i no podem estar més satisfets amb el resultat”, ha indicat Soler.
Segons el titular d’Hisenda, la contractació pública ja no sols té com a objectiu gastar bé els diners dels contribuents, sinó que ha de reportar també valor afegit “en termes de qualitat, rendibilitat i impacte mediambiental”.
En este sentit, Soler ha indicat que amb la Compra Pública Innovadora “hem obert la porta a solucions més eficients i de major qualitat, alhora que brindem a les empreses innovadores una oportunitat per a provar les seues solucions en condicions reals i no sols a través de models”.
Per part seua, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha ressaltat que “l’aposta per la Compra Pública Innovadora és fonamental per a poder introduir la innovació en la manera de contractar de les administracions i també en els processos productius de les empreses”.
Pascual ha indicat que “la capacitat transformadora de la innovació ens aporta millores substancials i solucions que anteriorment no s’havien aplicat i que milloren els serveis, al mateix temps que milloren la capacitat de les empreses i les ocupacions que generen”.
D’acord amb els resultats de la consulta, el 84% de les solucions rebudes procedeixen directament d’empreses, que operen en un ampli ventall de sectors d’activitat.
Estan representats, entre altres, serveis, béns d’equip, robòtica, geolocalització o sistemes informàtics. Per part seua, els instituts tecnològics lideren el 16% de les iniciatives, que ara s’avaluaran per a, a continuació, establir un diàleg amb els operadors.
«La significativa participació del sector privat en aquesta consulta preliminar al mercat avala l’estratègia de l’AVI en matèria de Compra Pública d’Innovació. Creiem en el poder de compra de l’Administració com a via per a elevar el valor afegit de les nostres empreses, fins i tot en sectors que fins ara no es caracteritzaven per la incorporació de coneixement», ha destacat el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche.
De fet, l’impacte d’aquesta consulta es concentra fonamentalment en la Comunitat Valenciana, que aglutina al voltant del 80% dels projectes presentats, enfront del 20% restant, que ve d’altres comunitats autònomes, com Catalunya o Madrid, i fins i tot d’altres països de la Unió Europea, com Itàlia.
