A la cerimònia, celebrada al cementeri de la ciutat, van acudir els familiars de Vicente Monzó García i de Francisco Navasquillo Martínez, les restes dels quals foren inhumades el dia 3 d’abril de la Fosa 112 de Paterna, així com membres de la Corporació municipal.
La Fosa 112 del cementeri de Paterna és testimoni de moltes històries de vida truncades per la repressió franquista, entre elles, les de dos veïns de Carlet, Francisco Navasquillo Martínez, últim alcalde republicà de la població, i Vicente Monzó García, guarda i que, en aquella època, ensenyava a fer comptes al Casino Republicà de Carlet. Tots dos van ser assassinats el dia 28 de juliol de 1939 al paretó de Paterna, juntament amb tres veïns més de la població.
Des del passat dissabte 3 d’abril, les restes òssies d’estos dos veïns Carlet es troben dipositats al cementeri de la seua població natal, data en la qual van ser inhumats i lliurats a les seues famílies, en un acte celebrat al cementeri de Paterna.
Ha sigut este dissabte 17 d’abril, just en la setmana en què se celebrava el 90 aniversari de la proclamació de la II República, quan l’Ajuntament ha realitzat esta cerimònia de reconeixement, «un acte necessari de reparació i de justícia democràtica», com destacava l’alcaldessa, M. Josep Ortega Requena, en el seu discurs.
L’acte, que va comptar amb restriccions d’aforament degudes a les normes COVID-19, va comptar amb la presència dels familiars dels veïns afusellats, també de Vicent Gisbert, membre de l’Associació de Memòria Històrica de Carlet, de la tinent d’alcalde, Lola Navarro, i els regidors Bernat Nogués i Jonatan Martínez.
En el seu discurs, l’alcaldessa va fer seues les paraules de Manuel Azaña “pau, pietat i perdó”, i destacà que l’acte del dissabte «visualitza aquelles persones que per les seues idees van ser silenciades, van ser esborrades de l’existència (…) La democràcia ha d’estar vigilant, de manera permanent, davant els nous feixismes que qüestionen la llibertat, la igualtat, la solidaritat i el desenvolupament social sostenible que les generacions anteriors a nosaltres tractaren d’aconseguir. Entre els membres d’eixes generacions, els dos ciutadans als quals hui acollim i rendim homenatge com a representants de tots aquells que lluitaren per tenir una república, una societat democràtica i una millor convivència social. Hui hem fet un pas més per poder tancar ferides obertes i aconseguir una societat que puga i sàpiga conviure en pau.»
