Les xifres de separació i reciclatge de residus a la ciutat de València demostren un increment d’esta pràctica durant el primer trimestre de l’any 2021, respecte al mateix període de 2020. L’ús dels contenidors de matèria orgànica han registrat una pujada d’un 21,97%. També han sigut més utilitzats els de cartó, envasos, oli usat i piles, segons les dades facilitades pel vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, qui ha destacat “la importància d’algunes mesures preses per l’Ajuntament per fomentar el reciclatge selectiu”. De fet, ha assegurat que “a més de les campanyes de sensibilització cal destacar intervencions municipals que han afavorit la separació de residus pel seu tractament i aprofitament com són l’increment del nombre de contenidors, la senyalització dels diferents tipus de residus a cada contenidor i l’agrupació d’estos en illes”.
Durant el primer trimestre del present any s’han arreplegat 6.521.100 kilograms de residus en els contenidors marrons de matèria orgànica, mentre que durant els tres primers mesos de l’any 2020 es van recollir 5.346.400 kilograms. En el mateix període, enguany la ciutadania ha depositat 5.083.422 kilograms de paper i el cartó, mentre que en 2020 es reciclaren 4.721.365 kilograms d’estos materials. Pel que fa als contenidors grocs, d’envasos, en el temps assenyalat, estos han passat de rebre 3.447.869 kilograms de residus a arreplegar 3.989.490 kilograms.
En el mateix període, els contenidors d’oli usat han experimentat l’increment d’ús més gran (d’un 23,28%), ja que, dels 9.320 kilograms d’esta substància arreplegats en el primer trimestre de 2020, han passat a rebre 11.490 kilograms; mentre que, també durant este temps, els contenidors de piles han agrupat 740 kilograms d’estos generadors d’electricitat enfront dels 610 de l’any passat.
En general, la pujada en la separació de residus afecta tots els contenidors, llevat del, destinat al vidre, que ha registrat una baixada del 2,08% dels residus arreplegats, segurament determinada per l’efecte de la baixada de producció de l’hostaleria per l’efecte de la covid-19, ja que al 2020 fins a meitat de març l’activitat de bars i restaurants no es va veure afectada. El sector hostaler és el principal productor de vidre a la ciutat. Els contenidors de vidre han passat de rebre 3.278.690 kilograms a 3.210.360 kilograms.
Per últim, els contenidors que recullen la resta de residus han experimentat un descens d’un 13,89%. Han passat de rebre 69.799.660 kilograms a 60.103.160 kilograms de fem durant el primer trimestre de 2020 i 2021 respectivament. “El que demostra que podem baixar la producció de residus que es depositen al contenidor de resta, és a dir, residus que en principi no són reciclables, alhora que pugem els residus als de reciclatge. I això és gràcies a les mesures que estem prenent des del govern municipal. Tot i així, cal destacar que tenim molt de marge de millora perquè encara hi ha una part del veïnat que no separa correctament els seus residus”, ha declarat Campillo.
Illes de contenidors “per millorar el servici”
El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha considerat que totes estes xifres “són un bon indicador de què el veïnat està més conscienciada en el reciclatge i la correcta separació”. Ha qualificat “importants les polítiques de promoció d’esta pràctica”, i ha reiterat “l’abast de l’impacte d’algunes campanyes i mesures municipals”. Així, ha recordat la reestructuració de les illes de contenidors des del quart trimestre de 2019 amb la inclusió de nous depòsits “per millorar el servici i amb la finalitat d’afavorir el reciclatge i la qualitat de la separació de cada fracció dels residus urbans”.
Sergi Campillo també ha subratllat la funció que exerceixen els vinils amb què s’han assenyalat els contenidors. “Es tracta -ha explicat- d’una senyalització exhaustiva de grans dimensions existent des del quart trimestre de 2019 en la totalitat del parc de contenidors de la ciutat amb objecte de contribuir a millorar la informació ciutadana respecte al reciclatge”.
