València acollirà del 19 al 25 de juliol la primera edició de la European Hyperloop Week (EHW), una trobada internacional dedicada a un nou concepte de transport basat en un sistema de tubs tancats al buit i habilitats per a la circulació de càpsules que desplaçaran persones o mercadèries, a alta velocitat “i d’una manera completament sostenible”. “I amb esta cita, la ciutat del Túria es convertirà en la capital mundial de l’Hyperloop, i contribuirà a l’acceleració d’este projecte impulsat per la Universitat Politècnica de València (UPV) i altres grups d’investigació”. Ho ha assegurat hui l’alcalde de València, Joan Ribó, durant la presentació de la primera cambra de buit desenvolupada a Espanya per l’esmentada institució acadèmica valenciana.
L’alcalde Joan Ribó, que ha felicitat a l’equip investigador i a la UPV “perquè en un moment d’emergència climàtica com l’actual este projecte representa una alternativa a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle de la mobilitat tradicional a motor”, ha destacat que “la qüestió no és tant si impulsem o no la transició a la sostenibilitat a les ciutats, sinó com accelerem eixa transició, i la tecnologia de l’Hyperloop apunta a això”.
En el banc de proves de l’equip de la UPV, l’alcalde ha assegurat que “València vol ser una ciutat pròspera i emprenedora, capaç d’oferir atractius i oportunitats a la innovació”. “Però no volem solament atraure el talent, sinó sobretot retindre’l”, ha ressaltat el primer edil en la presentació de la cambra de buit que, anomenada HyperTube, “és el resultat d’un any i mig de treball de la Universitat Politècnica”. “Es tracta d’un nou element que permetrà fer proves del nou mitjà de transport i –en paraules de Ribó- marca una nova fita per a este equip que des de 2015 és una de les referències internacionals del transport del futur”.
“Parlem de tecnologies que s’avancen al futur per donar una resposta anticipada als problemes de mobilitat del present”, ha indicat l’alcalde, que ha considerat “la importància del moment d’emergència climàtica que vivim”, i ha reflexionat: “les futures generacions ens jutjaran en funció de les mesures reals que siguem capaços de dur a terme”. A més “d’accelerar la tecnologia de l’Hyperloop, com a alternativa de futur”, Joan Ribó ha destacat “els elements de co-creació subjacent al plantejament d’este projecte, ja que no es tracta d’una tecnologia tancada que ha estat desenvolupada en laboratoris secrets. Al contrari, incorpora la filosofia del hardware obert que possibilita que tot el millor coneixement tècnic del món puga col·laborar en un procés d’innovació i de creació col·lectiva”. “Hyperloop és en essència interconnexió entre ciutats distants però també interconnexió de coneixements”, ha afegit Joan Ribó.
L’alcalde, que ha tancat l’acte, en què també han participat el rector de l’UPV, Francisco Mora i l’equip participant en el projecte Hyperloop, ha manifestat el seu desig perquè “la diversitat, l’aprenentatge i l’enriquiment mutu siguen la base d’una ciutat innovadora i creativa que genere activitats econòmiques d’alt valor afegit”, i perquè “el viatge siga tan enriquidor com l’arribada al destí”.
Durant la presentació del HyperTube, que ha sigut el preàmbul a la European Hyperloop Week (EHW), el rector de la Universitat Politècnica de València, Francisco Mora, ha destacat que “any rere any, convocatòria rere convocatòria, Hyperloop UPV no deixa de sorprendre’ns”. “No és sol que participen en competicions internacionals i les guanyen. És que, quan no n’hi ha, les creen ells. I, quan no hi ha tecnologia desenvolupada, l’enginyen i la produeixen ells. Hyperloop UPV és molt més que un equip. És una escola, una manera de fer les coses que porta l’ADN UPV. I del qual no podem estar més orgullosos”, ha conclós.
Per la seua part, la responsable de comunicació i relacions institucionals de l’equip Hyperloop-UPV, Clara Montalvá, ha destacat que “des d’Hyperloop-UPV han destacat: “Disposar d’esta infraestructura pot suposar el major acostament a la implementació real d’hyperloop, el ja conegut com a cinqué mitjà de transport, que combina la velocitat de l’avió –uns 1.000 km/h– amb la freqüència i comoditat del tren”.
