Per al Sindicat, la recuperació dels drets de les treballadores i treballadors, és incompatible amb la regulació legal del mercat laboral que imposen les reformes laborals de 2010 i 2012.
Només cal fer un poc de memòria, per recordar que la crisi econòmica de 2008, superada per alguns sectors, però plenament vigent per la classe treballadora, a la que s’ha sumat la generada per la pandèmia sanitària, va tenir el seu origen en una crisi financera i que la manca de liquiditat va afectar de forma especialment virulenta al nostre sistema econòmic, per estar basat en el sector serveis i en l’economia especulativa.
Lluny d’atacar les febleses del nostre model econòmic, la resposta de la intervenció dels poders públics estatals va ser la reforma del sistema financer, amb una operació de concentració del mateix a unes poques entitats financeres, sufragada amb fons públics, dels quals, curiosament, ja no es parla; les retallades en els serveis públics i l’aplicació de dues reformes laborals que, enlloc de protegir els drets laborals dels treballadors i treballadores en un context social crític, tenien com a finalitat vetlar pel interessos empresarials, facilitant l’acomiadament, buidant de contingut la negociació col·lectiva i flexibilitzant el mercat de treball. El resultat és per tots i totes conegut: taxes d’atur astronòmiques i precarització del mercat laboral en el sentit més ample que es pot atorgar al terme.
Ara, passat el temps, continua el debat la conveniència de revertir, total o parcialment, l’impacte de les reformes laborals, per facilitar que el canvi favorable de la situació econòmica, arribe, també, a les famílies, millorant la qualitat de l’ocupació dels seus membres i, per tant, els seus ingressos vitals.
Malauradament i malgrat ser un clam popular, sembla que hi ha alguns sectors refractaris a la seua derogació total, tancant la porta a la recuperació dels drets laborals i, en conseqüència, a que es produisquen canvis socials de calat. Parlem, com no podia ser d’altra manera, de la patronal, ancorada en models productius més propis de la primera revolució industrial i en models socials fortament desiguals; però també ens crida l’atenció que sectors del govern de l’Estat renuncien explícitament a la seua derogació total, tant de la reforma laboral de 2010 com de 2012, mostrant una certa submissió cap als poders econòmics, difícil de justificar.
Per Intersindical Valenciana, la configuració d’un model econòmic competitiu i sostenible és un element fonamental per garantir l’estat de benestar i corregir els desequilibris socials, però aquesta competitivitat del sector productiu, no pot estar sustentada en una baixada temerària dels salaris i de les condicions laborals dels treballadors i treballadores. No en el segle XXI, on tenim referents més que sobrats, per demostrar que eixa garantia de competitivitat rau precisament en models productius basats en la investigació, el desenvolupament i la innovació i la sostenibilitat; així com en una ocupació qualificada i de qualitat.
A més, si per part del govern de torn, es va justificar en el seu moment l’aprovació de les reformes laborals emparant-se en que era “necessari” per afrontar la situació de crisi, ara, després d’una dècada hem vist que aquesta no ha fet més que anar en contra de les treballadores i treballadors; per tant, des d’Intersindical Valenciana considerem que el que procedeix és la derogació de les dues reformes laborals, perquè sols així, mitjançant la derogació, es podrà parlar de recuperació de drets laborals i igualtat social.
És per això que instem al govern a fer-ho, sense més retards que estan agreujant els drets de la classe treballadora i la situació de precaritetat d’amples sectors de la ciutadania, cal derogar la regulació del mercat laboral derivada de les reformes laborals de 2010 i 2012 i restituir la legalitat anterior, més garantista dels drets laborals dels treballadors i treballadores i socialment més justa.
