El Tribunal Superior de Justícia desestima el recurs d’apel·lació formulat per cinc regidors de Compromís i confirma la sentència de gener de 2019 dictada pel Jutjat contenciós administratiu núm. 4
El 31 de juliol de 2006, el ple de la corporació municipal va aprovar la subscripció d’un total de sis convenis urbanístics de cessió gratuïta de sòl per a procedir a l’ampliació de la zona esportiva d’Almussafes, a canvi d’atorgar-los als titulars dels mateixos edificabilitat en la revisió del PGOU ja iniciada. Una dècada després, el 3 de març de 2016, atés que la revisió del nou planejament encara no havia sigut aprovada i, a conseqüència d’això els citats propietaris havien requerit la corresponent indemnització al no disposar de l’aprofitament de sòl determinat en els convenis, el ple de l’Ajuntament va deixar sense efecte els mateixos i va aprovar l’adquisició de les parcel·les, comprometent una despesa pluriennal amb prospecció a cinc anys (2016-2020) d’un total de 895.334,15 euros. Aquest últim acord ple va ser objecte de la interposició, per part dels cinc regidors de l’oposició, que van votar en contra d’aquest, d’un recurs contenciós administratiu d’impugnació, desestimat pel Jutjat amb data 18 de gener de 2019 en considerar que no existia cap infracció. La part demandant va recórrer aquesta sentència i amb data de 16 de novembre de 2020 el Tribunal Superior de Justícia va desestimar la demanda formulada i va confirmar la sentència dictada, revalidant la legalitat de l’acte administratiu realitzat per part de l’Ajuntament d’Almussafes.
El 31 de juliol de l’any 2006, el ple va ratificar un total de sis convenis urbanisticos de cessió gratuïta de sòl (més de 10.000 metres quadrats), subscrits entre febrer i juny d’aqueix any, per a procedir a l’ampliació de la zona esportiva d’Almussafes, complint així el que es preveu en les determinacions del Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 1994. Els propietaris de les finques en les quals es planejava executar la segona fase de l’equipament esportiu, sòl classificat i qualificat com no urbanitzable comú i destinat a equipament esportiu, anaven a participar en la futura gestió urbanística del sector de sòl urbanitzable residencial que estava previst en la revisió del PGOU, ja iniciada per l’Ajuntament d’Almussafes, governat en aqueix moment pel partit socialista i amb M.ª Ángeles Lorente com a alcaldessa.
Aquest mecanisme urbanístic permetia que a les parcel·les l’ús de les quals s’havia cedit a l’ajuntament, totes elles situades en el nord del nucli urbà, concretament en la partida coneguda com Basa Alta confrontant a la ronda Antoni Ludeña, se’ls atribuïra un coeficient d’edificabilitat que computaria a l’efecte de la reparcel·lació de la zona contigua al poliesportiu, és a dir, se’ls adjudicaria una parcel·la edificable en el nou planejament.
El 3 de març de 2016, ja amb Toni González presidint la corporació municipal, atés que la revisió del PGOU de l’any 1994 encara no havia sigut aprovada i consegüentment els citats propietaris havien requerit la corresponent indemnització a l’Ajuntament d’Almussafes al no disposar de l’aprofitament de sòl determinat en els convenis urbanístics subscrits, el ple de la corporació va deixar sense efecte els mateixos i va aprovar les compravendes de les parcel·les, comprometent els percentatges de despesa pluriennal per a la seua adquisició amb prospecció a cinc anys. En aquest sentit, durant els exercicis pressupostaris de 2016 a 2020, el consistori municipal va abonar 895.334,15 euros als propietaris dels terrenys.
Aquest acord ple va propiciar la interposició d’un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Núm. 4 de València per a la seua impugnació en el qual la part demandant sostenia tres motius: la infracció de diversos preceptes de la Llei de Contractes del Sector Públic i del Codi Civil en relació al principi ‘pacta sunt servanda’ i la nul·litat de la resolució per l’absència d’un informe pericial de valoració (article 11 del Reglament de Béns de les Corporacions Locals), sol·licitant que es declarara la nul·litat o anul·labilitat dels actes administratius impugnats i que es condemnara a les parts demandades a retornar-se les recíproques prestacions derivades d’aquests, és a dir, la propietat de les parcel·les adquirides per l’Ajuntament i les quantitats percebudes pels seus propietaris per la seua adquisició.
Sobre aquest tema, la sentència del 18 de gener de 2019 desestimava el recurs interposat pels regidors de Compromís davant la inexistència d’infraccions ni vulneració de cap norma, en sostindre que en els citats convenis urbanístics s’establia que les estipulacions quedaven subjectes a la condició suspensiva de l’efectiva aprovació del Pla General per l’òrgan autonòmic competent i, “de no ser així, els propietaris dels terrenys tindran dret a demanar les indemnitzacions procedents i la transmissió de la propietat a favor de l’Ajuntament”.
Davant aquesta fallada, els regidors van interposar recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia, organisme que va desestimar la demanda formulada i va confirmar la sentència dictada amb data de 16 de novembre de 2020.
