El 28 de juny de 1969 es van produir diverses revoltes en Stonewall (EE.UU) per a denunciar la criminalització a la qual estaven sotmeses les persones LGTB+. Des de llavors, les organitzacions socials, commemoren a tot el món l’Orgull LGTB+, reivindicant els drets, la dignitat i la igualtat per a lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals.
52 anys després, i a pesar de ser Espanya un país capdavanter en reconèixer drets a lesbianes, gais, trans i bisexuals queda molt camí per recórrer cap a la igualtat real. Malgrat els avanços aconseguits durant els últims 16 anys en matèria legislativa, molt especialment amb la Llei 13/2005 del matrimoni igualitari, però també amb la llei 3/2007 d’identitat de gènere, encara estem molt lluny i d’aconseguir la igualtat real.
És necessari el reconeixement a tots aquells sectors vinculats a les lluites socials, per ser els i les màximes responsables de que ara mateix existisquen certs drets reconeguts a les persones LGTB+ i l’existència d’iniciatives de les diverses administracions, des de l’àmbit municipal a l’europeu que tenen com a objectiu un compromís amb la lluita col·lectiva per la igualtat i la llibertat de tota la ciutadania.
Sabem que el País Valencià es troba al capdavant de l’Estat en matèria LGTBI amb l’aprovació de la Llei 8/2017, integral del dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana promoguda per la Conselleria de Polítiques Inclusives i que vetla pels drets de les persones trans, i també amb l’aprovació de la Llei 23/2018 d’igualtat LGTB+, que protegeix els drets de totes les persones que integren el nostre col.lectiu i garanteix la seua seguretat davant, per exemple, dels delictes d’odi. Però indiscutiblement és necessària i urgent l’aprovació d’una llei integral LGTB+ que replegue totes les qüestions de competència estatal des d’una perspectiva holística (sanitària, educativa, laboral, etc.), que elimine completament qualsevol referència patologitzant i atorgue el ple dret a la autodeterminació sense necessitat d’aval professional de cap tipus, a més de reconèixer que els drets LGTB+ són una qüestió d’Estat.
Aquesta Llei pretén superar la històrica invisibilitat i falta de reconeixement dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals. La mateixa atén i respecta totes les identitats possibles, atès que el col·lectiu LGTB+ no és un tot homogeni. Hi realitats diferents i situacions diferents. Convé tenir present l’especial vulnerabilitat de les persones LGTB+ d’avançada edat, o les persones migrades o sol·licitants d’asil, les que estan privades de llibertat, les que es dediquen al treball sexual, les menors i adolescents, les persones víctimes de discriminació múltiple, com les dones trans, o les persones bisexuals, invisibilitzades fins a la data.
Per això, aquest any la Federació Estatal LGTB ha declarat el 2021 com a any temàtic “Feminismes, igualtat i drets humans”, per a, entre altres aspectes, reforçar la defensa dels drets humans de les persones trans, que avui dia es continuen vulnerant diàriament. Així mateix, combatrà, a través dels llaços amb el moviment feminista, els discursos d’odi contra aquesta part del col·lectiu que ha protagonitzat la ultradreta i altres estaments ultraconservadors de la societat espanyola.
És molt important combatre aquest discurs de l’odi que actualment des de la ultradreta se centra en les persones més vulnerables, com les dones trans, per això es fa necessari visibilitzar la realitat d’aquestes dones i denunciar l’opressió de gènere que viuen degut a la suma de discriminacions que pateixen per ser, a més de dones, part del col·lectiu LGTB+ i estar exposades tant a el masclisme i la misogínia com a la lesbofòbia, transfòbia i bifòbia.
Així, la FELGTB vol donar continuïtat al 2020, que es va dedicar a les “Dones LTB: Sororidad i Feminisme”. I és que, en paraules de la seua presidenta “el feminisme és l’únic camí cap a la igualtat real. També és l’única eina per a garantir la justícia social i els drets humans de totes les persones, sense que ningú quede arrere”.
Espanya ha ascendit en el rànquing de ILGA sobre la situació de les persones LGTB+ a la setena posició des de l’onzena que va ocupar en 2018, però això no és motiu de celebració. Aquesta pujada ha estat sostinguda gràcies a la sentència de Tribunal Suprem que va permetre l’accés al canvi registral de gènere als menors trans, qüestió que hauria d’haver estat ja una realitat des de fa temps. Sens dubte és una bona notícia, però les persones LGTBI no podem dependre exclusivament de sentències judicials: necessitem una legislació estatal que iguale els nostres drets independentment del territori en el qual residim. Actualment existeix un Anteprojecte de Llei Lgtbi del Govern d´Espanya que encara es troba pendent de passar pel Consell de Ministres. Davant aquesta situació també es troba registrada pels grups parlamentaris Plural y Republicà una Proposició de Llei sobre la protecció jurídica de les persones trans i el dret a la lliure determinació de la identitat sexual i expressió de gènere.
Des de les institucions hem de seguir treballant en favor de la igualtat legal, social i de facto entre totes les persones. Cal impedir que les conviccions morals o ideològiques individuals seguisquen posant entrebancs l’avanç de la igualtat, que és el camí de la democràcia. Tot i que la igualtat legal és ja una realitat generalitzada, la igualtat social i real del col·lectiu LGTB+ és encara una assignatura pendent que cal abordar amb urgència i decisió. És precisament ara quan els governs han de mantenir ferms en l’estat de dret i els drets humans.
Igualment, cal seguir denunciant que encara a dia de hui, segons l’últim informe Homofòbia d’Estat, publicat al desembre de 2020 per l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA, segons les seues sigles angleses), hi ha 11 països que condemnen la conducta homosexual amb la pena de mort i 69 Estats membres de l’ONU encara criminalitzen els actes sexuals consentits entre persones adultes del mateix sexe. Reiterem la importància de denunciar aquesta situació i de lluitar pels drets de totes les persones, des de la perspectiva que la lluita pels drets LGTB+ és la lluita pels drets humans.
Els municipis són els espais més propers a la ciutadania, els quals juguen un paper fonamental en la visiblització del col·lectiu LGTB+, sent un referent d’integració i lluita contra la discriminació. Per això és necessari el nostre compromís en donar resposta a la població LGTB+ en tot allò que siga de la nostra competència.
Perquè la LGTBfòbia, lluny de desaparéixer, continua manifestant-se en aules, llars, els centres d’oci i de treball, a l´àmbit familiar i fins i tot, a les administracions i serveis públics. Segons l’últim informe de dades oficials el percentatge de delictes per lgtbfòbia va pujar un 8,6% en sols un any. Ho hem pogut comprovar en les diverses imatges que s’han fet públiques fa poc a través de les xarxes socials, com la brutal agressió homòfoba “en manada” a Alacant del passat 14 de febrer per la qual 13 persones han sigut detingudes per pegar una pallissa i amenaçar de mort a un home enmig del carrer.
Aquestes actituds, com veiem, són més acusades en temps de crisi sanitària, econòmica i social, on els drets de totes les persones, i especialment, les més estigmatitzades socialment, són vulnerats de manera constant. De nou, aquest 28 de juny, és necessari un suport explícit a les demandes i necessitats de la població LGTB+.
Per tant, si bé cal reconéixer l’existència d’iniciatives de les diverses administracions, de les municipals a la Generalitat, l’Estat o la Unió Europea, que tenen com a objectiu un compromís amb la lluita col·lectiva per la igualtat i la llibertat de tota la ciutadania, és cert que encara queda molt de trajecte per arribar a ser una societat on no es produisca cap tipus de discriminació per motiu de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Celebrem els avanços, sense oblidar que queda molt de camí per recórrer.
Des de Compromís per l’Alcúdia reclamen a les nostres institucions municipals, autonòmiques i estatals:
– Realitzar una denúncia explícita contra la lgtbfòbia, així com expressar un compromís de posada en marxa de mesures per a eradicar aquesta xacra social. Com a mostra pública i visible, amb motiu del 28 de juny hem penjat al balcó de l’ajuntament la bandera arc iris del moviment LGTB+.
– Continuar treballant i posant en marxa mesures per promoure el respecte a la diversitat i eradicar aquesta xacra social.
– Reivindicar una educació pública, laica, de qualitat i que atenga a la diversitat com a requisit per a crear un espai educatiu on imperen els valors democràtics i de tolerància, on s’incloga la defensa de la diversitat familiar i la lluita contra qualsevol tipus de discriminació que puguen patir les famílies lgtb, tant material com simbòlica.
– Expressar un compromís efectiu contra les retallades socials, especialment la prevenció i el tractament del VIH.
– Sol·licitar al Govern de l’Estat la despatologització de les identitats trans i intersexuals, sense que els drets sexuals i sanitaris d’aquestes persones es vegen perjudicats.
– Sol·licitar al Govern de l’Estat l’aprovació de la Llei integral LGTBI.
