L’exposició reuneix més de 70 projectes amb les obres més destacades de les setze edicions de Cabanyal Portes Obertes en les quals van participar centenars d’artistes, molts d’ells Premi Nacional d’Arts Plàstiques
L’exposició es podrà veure fins al 24 d’octubre
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) repassa 16 anys de compromís artístic i cultural amb el Cabanyal a través de més de 70 projectes amb les obres més destacades de les setze edicions de Cabanyal Portes Obertes. La iniciativa, que va convertir les cases i els carrers del barri en espais de creació i va mobilitzar centenars d’artistes espanyols de tots els àmbits de la cultura, es fon en una exposició commemorativa per a, segons els seus comissaris, “celebrar l’art i la vida”.
El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, acompanyat pels comissaris de la mostra, Maribel Doménech Ibáñez i Emilio José Martínez Arroyo, ha presentat aquest matí l’exposició ‘1998-2015 Cabanyal Portes Obertes. Cultura i Ciutadania’. A la presentació ha assistit també Faustino Villora, portaveu de la plataforma Salvem el Cabanyal, i alguns artistes com Bia Santos, Yolanda Herranz, Manuel Molines i Juan Peiró.
El director del CCCC ha mostrat la seua satisfacció “per poder participar, des del Consorci de Museus i des del Centre del Carme, amb l’organització d’aquesta exposició, en un moviment social i cultural que ha sigut un exemple de la força i de la capacitat transformadora de l’art. La lluita i la reivindicació de Salvem el Cabanyal va arribar més lluny gràcies a l’impuls d’aquests més de 70 projectes que hui podem gaudir al CCCC, inspirats i motivats per una causa justa”.
L’exposició arreplega el compromís de l’art i del món de la cultura amb el moviment ciutadà Salvem el Cabanyal a través de les setze edicions de Cabanyal Portes Obertes, celebrades entre 1998 i 2014. El Cabanyal és un dels tres barris que formen el conjunt històric de la ciutat de València, catalogat com a BIC (bé d’interés cultural) per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana en 1993, pel traçat urbanístic i l’estil modernista popular dels seus habitatges.
En 1998, l’equip de govern de l’Ajuntament de València presenta públicament el Projecte especial de protecció i de reforma interior del Cabanyal Canyamelar (PEPRI); en la pràctica, aquest projecte suposava prolongar l’avinguda Blasco Ibáñez a través del Cabanyal sense parar atenció a la protecció del seu patrimoni històric com a BIC.
Contra aquests plans, en 1998 s’organitza el moviment ciutadà entorn de la plataforma Salvem el Cabanyal – Canyamelar – Cap de França. Aquell mateix any, al desembre, es va celebrar la primera edició de Cabanyal Portes Obertes, un projecte d’intervencions artístiques, en què l’art i la cultura van ser eines de mobilització ciutadana, amb l’objectiu de visibilitzar la problemàtica social i urbanística, esdeveniment que es va organitzar cada any fins a 2014.
Segons Maribel Doménech, “el PEPRI volia destruir el barri, significava la desprotecció i desclassificació com a conjunt protegit, un projecte gentrificador que tenia com a paradigma la platja de Benidorm” i ha afegit que “aquest barri ha explicat als valencians i valencianes que ha anat creixent i la ciutat s’ha unit al mar a través del Cabanyal. Hi ha tres conjunts històrics a la ciutat de València i cap ha de desaparéixer, perquè parlen de la nostra identitat i la nostra cultura”.
La comissària de l’exposició ha explicat que “quan es va iniciar Salvem el Cabanyal ens en vam adonar que ningú coneixia el barri. Gràcies a la generositat dels veïns i veïnes i a la creació artística, el barri es va donar a conéixer. Es creaven cues per a veure les exposicions, en les mateixes cases amenaçades, i es van esgotar moltes publicacions”.
Emilio José Martínez Arroyo ha explicat que “aquesta exposició mostra quines eren les obres i sobretot els autors i artistes que van col·laborar en primera línia, molts d’ells Premi Nacional d’Arts Plàstiques” i ha afegit que “de la mateixa manera que ho va ser Cabanyal Portes Obertes, aquesta exposició no busca l’enfrontament. La intenció és mostrar l’impuls de l’art a aquest moviment social, que reivindica el barri des d’una posició positiva cap a aquest i aporta una mirada enriquidora”.
La Sala Carlos Pérez del CCCC ofereix un repàs per les setze edicions de Cabanyal Portes Obertes, des de l’edició monogràfica dedicada a Josep Renau (en el 2000) fins al projecte col·laboratiu desenvolupat per Bia Santos, ‘Craft Cabanyal’ (2015) en un recorregut que flueix contextualitzant les obres artístiques amb les mobilitzacions ciutadanes. Una línia cronològica organitza l’exposició en què també es pot veure una selecció de les més de 100 fotografies de Centelles que van formar part de l’exposició de 2004.
El ‘cobertor’ de Paco ‘cent onze’ amb més de 5 metres d’alçària inicia el recorregut, entre 1998 i 2001. Per a confeccionar-lo van participar veïns de tota la ciutat brodant sobre tela la seua pròpia direcció, mostrant el seu suport al Cabanyal, “cases que se solidaritzaven amb cases”. Enfront d’aquesta peça es mostra una selecció d’obres de Josep Renau de l’exposició més gran que se li havia dedicat fins al moment, en la tercera edició de Cabanyal Portes Obertes (2000), amb obres cedides per la Fundació Josep Renau que va prestar els seus fons i el préstec també de l’IVAM.
A continuació es poden veure els projectes de Pedro Ortuño, Monique Bastiaans, Antoni Muntadas, el monogràfic dedicat a Agustí Centelles (2004), Santiago Polo, Josep Vicent Monzó, Oscar Mora, Yolanda Herranz, Pepe Romero, Jesús Castellano, Mau Monleón, Pol Coronado, Mavi Escamilla, Álex Francés… Les artistes Patricia Gómez i María Jesús González presenten en aquesta exposició un treball inèdit que van iniciar en 2005, ‘A la memòria del lloc’, en què van intervindre en diferents cases del barri que es trobaven amenaçades, mostrant-se ara tot aquell arxiu de cases estampades.
Continua l’exposició amb les peces de Pepa López Poquet ‘No es ven’ i Mira Bernabeu, ‘La genealogia de la consciència’, i la pancarta solidària de Werner Munt (2008), que va penjar un gran cor a l’encreuament del carrer Reina amb la travessia dels Pescadors en 2000. Es venien cors que l’artista va donar per a recaptar diners per a la causa.
De les parets de la Sala Carlos Pérez penja també la pancarta de Juan Genovés, una mostra del sorgiment de Cabanyal Íntim en 2011, els treballs de Silvia Moliner, Sergi Tarin, Luis Francisco Herrero i Aitor Varea i d’‘Arxiu Viu’ desenvolupat per l’associació La Esfera Azul, coordinat per Lupe Frigols, Emilio Martínez i Bia Santos que va rebre el premi Europa Nostra.
S’exhibeix una selecció de les il·lustracions originals del projecte editorial de Media Vaca ‘Benvinguts al Cabanyal’, en què més de 40 artistes gràfics van il·lustrar 99 relats sobre el Cabanyal. La publicació, que es va esgotar ràpidament, serà reeditada ara amb motiu de l’exposició del CCCC. També es mostra una selecció dels originals del projecte ‘Un Cabanyal de Vinyetes’ en el qual van participar més de 40 il·lustradors o la col·laboració dels fotoreporters com Juan José Monzó, Ferrán Monteagudo, Rafa Gil, Jesús Císcar, El Flaco, Santiago Carreri, Manolo Molines i Tania Castro. Ja en l’última sala s’exhibeixen les sèries dels fotògrafs Juan Peiró, José Azcárraga, El Flaco i Enrique Carrazoni, que va triar el barri del Cabanyal com a escenari per a la seua aportació a la Setmana de la Moda.
Destaquen així mateix les peces interactives de ‘Laboratori de llum’, que permetrà els i les visitants del CCCC introduir-se en les xarrades dels veïns com si en formaren part, o la ‘Vespa. Passeu per ací… Viatge al centre d’un barri’ (obra de Bia Santos, Emilio Martínez, Manuel Ferrer i Alena Mesarosova en col·laboració amb David Sanz Kirbis i David Cuartielles), que permetia fer un viatge virtual pel barri del Cabanyal i que es mostra a la sala en format audiovisual amb motiu de la pandèmia. Al seu costat es pot veure també la peça de Rafael Tormo ‘Ceci n’est pas une place’. Diversos audiovisuals arrepleguen les ‘performances’ realitzades, com les d’Esther Ferrer i Carles Santos.
Tanquen l’exposició l’obra de Rosi Moreno que mostra part d’una família, pare i filla, en dos moments temporals diferents, a l’inici de la plataforma Salvem el Cabanyal i al final de tot aquest procés, 17 anys després; i el projecte participatiu amb perspectiva de gènere de Bia Santos, ‘Craft Cabanyal’, en el qual han col·laborat més de 250 persones, projecte que finalitzarà amb l’obra ‘Brodant l’Orde ministerial per al seu compliment’
