Gloria Tello explica que la publicació s’ha fet coincidir amb el primer centenari de la setmana d’homenatges que li va tributar València en 1921
La Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals ha editat el segon número de la revista “Prometeo”, la publicació de la Casa-Museu Blasco Ibáñez dedicada a la divulgació cultural. Tal com ha explicat la regidora Gloria Tello, este segon número ha vist la llum “coincidint amb l’efemèride del primer centenari de la setmana d’homenatges que la ciutat de València va oferir al novel·lista en la seua visita l’any 1921”. La revista recull articles de signatures com Rodolf Sirera, Cristina Xirivella, David Taranco o Armando Miguélez, entre altres.
La regidora Gloria Tello ha recordat el “caràcter polièdric de Vicente Blasco Ibáñez, i la seua figura que constitueix un referent en molts àmbits”. Entre ells, la regidora s’ha referit a l’educació i la divulgació cultural, “a les quals Blasco va concedir una importància substancial”, ha assegurat. “Precisament ara, coincidint amb l’efemèride del primer centenari de la setmana d’homenatges que li va tributar la ciutat de València en la seua visita el 1921, publiquem el segon número de la revista ‘Prometeo’, una publicació –ha recordat Tello- que la Casa Museu Blasco Ibáñez ha volgut batejar amb el mateix nom que la famosa editorial de la qual l’escriptor va actuar com a autèntica alma mater”.
L’edició d’este segon número de la revista és una iniciativa més del programa d’activitats que la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals ofereix al llarg de l’any “per a homenatjar un dels valencians més universals i, també, per a reivindicar el poder de la cultura com a instrument fonamental de millora de la societat”, ha conclòs la regidora.
El contingut d’este segon exemplar de la revista se centra en l’amplitud geogràfica en què es va desenvolupar la biografia i l’obra de Vicente Blasco Ibáñez. Per les seues pàgines desfilen espais viscuts pel novel·lista i personatges vinculats al seu univers, descrits des de la perspectiva multidisplicinar de les signatures col·laboradores. El traductor, guionista i dramaturg Rodolf Sirera participa en la publicació amb un text introductori en el qual evoca els seus vincles personals i professionals amb Blasco.
Continua la revista amb un treball de Cristina Xirivella, en la secció “Textos i contextos”, que es planteja com una reivindicació del Blasco periodista, comunicador i compromés amb la realitat amb la qual li va tocar bregar. Després, la publicació es desplaça fins a latituds molt distants, l’Argentina que Blasco va recórrer com a conferenciant (a càrrec de J. M. Lucía Megías i E. Rodríguez), cap al Japó exòtic al qual va arribar a bord del Franconia (David Taranco) o cap als Estats Units, on el novel·lista va adoptar el rol d’ambaixador extraordinari del seu país (Beatriz Cobeta). Este escenari, els EUA, és escenari també dels següents articles: el primer, centrat en la visió que de l’escriptor va oferir la premsa hispanounidenca (Armando Miguélez); i el segon, dedicat a adaptacions teatrals de títols blasquistas que, en 1921, van arribar als teatres dels Estats Units. Per a tancar la secció, la revista torna als començaments literaris d’un joveníssim Blasco Ibáñez com a col·laborador en la premsa de Castelló (M. À. Bàdenes).
El primer bloc de la revista es tanca amb un relat poc conegut de l’escriptor i amb la secció “Blasquismos”, que apunta a la perdurabilitat del seu llegat en diferents esferes: en l’art dramàtic, de la mà d’Enrique Rambal (Francisca Ferrer), o en la iconografia de la República (Néstor Morente).
L’última secció de “Prometeo”, la titulada “Arxiu”, recull un conte inacabat del novel·lista, que es troba en els fons de Casa Museu, titulat “L’anticrist”. I també reprodueix l’article “El rei es diverteix”, publicat per l’autor en la seua etapa de col·laborador en la premsa mexicana, en el qual aflora la seua dimensió més mordaç en l’hora d’enjudiciar al rei Alfons XIII. Finalment, la revista conclou amb un repàs gràfic al rostre de Blasco, tant en caricatures realitzades en la seua època, en vida de l’autor, com altres elaborades en l’actualitat per dibuixants com Néstor Dámaso del Pino.
