AVA-ASAJA denúncia que “la taca marró continua imparable per les pseudopolítiques que duen a terme les diferents administracions”

La Comunitat Valenciana és cada vegada més el fanalet roig d’Espanya amb 164.949 hectàrees ermes

La superfície agrària en 2021 va baixar 2.047 hectàrees a la Comunitat Valenciana i va pujar 4.535 a Espanya

L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) denúncia, a partir de les dades preliminars de l’enquesta ESYRCE del Ministeri d’Agricultura, que en 2021 la superfície agrícola de la Comunitat Valenciana va retrocedir 2.047 hectàrees, la qual cosa suposa un descens del 1,26% respecte a l’any anterior. En total, les terres deixades de cultivar ja ascendeixen a 164.949 hectàrees, és a dir, una de cada cinc, i mantenen la Comunitat Valenciana com el “fanalet roig” cada vegada més destacat a nivell nacional i molt possiblement a Europa.

AVA-ASAJA també posa de manifest que, mentre l’agricultura valenciana va continuar perdent terreny en 2021, per contra el conjunt d’Espanya va augmentar en 4.535 hectàrees les seues terres productives, la qual cosa llança un increment anual del 0,44%. La superfície agrícola erma ascendeix a 1.022.999 hectàrees, de les quals el 16% corresponen a la Comunitat Valenciana. Entre les comunitats que han millorat els seus registres destaquen Castella-la Manxa (+2,50%), Murcia (+2,41%), Castella i Lleó (+1,72%) o Aragó (+0,64%).

El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, lamenta que “la taca marró continua imparable a causa de les pseudopolítiques de les diferents administracions que no donen resposta als problemes reals dels agricultors i ramaders. I aqueixa falta de solucions s’accentua encara més en l’agricultura valenciana, una de les més antigues d’Europa, i en els cultius mediterranis, discriminats sistemàticament enfront dels continentals”.

Sobre aquest tema, Aguado afirma que “en l’àmbit autonòmic ni la Llei d’Estructures Agràries –necessària per a modernitzar les nostres explotacions–, ni la Llei de Contractes i altres relacions jurídiques agràries, ni la Llei de l’Horta de València estan servint per a millorar la rendibilitat. De Madrid i Brussel·les, a més, ni la Llei de la Cadena Alimentària –la recent reforma de la qual també naix coixa a tenor del desastre de la taronja–, ni la Política Agrícola Comuna (PAC), ni els acords comercials amb països tercers, ni el Pacte Verd Europeu ajuden en absolut. En 2021 els agricultors valencians van deixar de cultivar 5,6 hectàrees de mitjana cada dia. No creuen, senyors polítics, que aquests números oficials són prou demolidors com per a reaccionar de manera urgent i contundent, a través de mesures de suport conjunturals i estructurals al sector agrari valencià?”.

Els cultius valencians que més superfície van perdre en 2021 són el caqui (que consolida la seua reculada amb l’arrancada de 888 hectàrees més, un 5,6% respecte a l’any anterior), les fruites d’os (bresquilla, nectarina, pruna, albercoc, nispro i cirera, amb -5,3%) i les hortalisses i flors (-4%). Els cítrics també van disminuir la seua superfície (-0,2%), baixant de la barrera de les 150.000 hectàrees, encara que AVA-ASAJA preveu que aquest descens serà més acusat en els pròxims mesos a causa de la crisi tarongera. En canvi, continua augmentant la superfície cultivada d’alvocat (+33,6%) i kiwi (+7,1%).

Evolució de la superfície per cultius en la Comunitat Valenciana (hectàrees):

Evolució de la superfície agrícola per comunitats autònomes (hectàrees):