També demana la incorporació d’una nova ajuda agroambiental per als cultius de secà, l’apicultura, la ramaderia ecològica i altres específiques relacionades amb els sistemes agraris emprats en el nostre territori
Les al·legacions presentades per LA UNIÓ aconsegueixen mantindre les ajudes autonòmiques a zones amb limitacions naturals amb un pressupost d’11 milions d’euros
Les propostes de l’organització s’enfoquen a la millora de la renda de les persones llauradores i ramaderes
LA UNIÓ de Llauradors ha aconseguit, a través de les seues al·legacions presentades, que es mantinguen les ajudes autonòmiques a zones amb limitacions naturals amb un pressupost d’11 milions d’euros i que inicialment s’havien eliminat. Aquestes ajudes formen part de les mesures del PDR-CV corresponents a les intervencions territorials de la Generalitat i són importants i necessàries per al manteniment de la renda d’unes persones que treballen en el sector agrari en zones amb diverses dificultats productives i per tant, menys competitives que la resta.
LA UNIÓ també ha proposat la incorporació d’una nova ajuda agroambiental per als cultius de secà de la Comunitat Valenciana: olivar, fruita seca, vinya i cereal per la importància que tenen en l’activitat econòmica de les zones d’interior, en risc de despoblació, i que per les seues característiques són menys competitives que les zones de regadiu. Amb això es pretén donar una ajuda addicional de 100 euros/hectàrea perquè realitzen pràctiques beneficioses per al medi ambient com la lluita biològica contra plagues i malalties de cadascun d’aquests cultius o pràctiques sostenibles per al cultiu. La suma de les superfícies amb els cultius considerats representa el 44% del total del sòl cultivat en la Comunitat Valenciana, però el 74% del secà. Aquesta proposta suposaria uns 7,2 milions d’euros a l’any.
De la mateixa manera, l’organització agrària ha sol·licitat en les seues al·legacions una ajuda agroambiental a l’apicultura. Les al·legacions a aquesta mesura van en la direcció de millorar les condicions dels assentaments apícoles per a adaptar-se a les floracions de la Comunitat Valenciana i millorar les ajudes per als primers 500 ruscos. Aquesta mesura no suposa una major dotació pressupostària, establida en uns 3.000.000 €/any, sinó una millor distribució.
Una altra de les peticions de LA UNIÓ és una ajuda agroambiental a la ramaderia ecològica. L’ajuda proposada per la Conselleria d’Agricultura contempla el boví de carn i l’oví-caprí de carn en ecològic, però LA UNIÓ demanda que s’amplie així mateix al boví de llet, oví i caprí de llet, apicultura i equí d’engreixament.
A més, des de LA UNIÓ també s’han presentat esmenes específiques al primer pilar de la PAC com són la dels Ecoesquemes 6 i 7 (cobertes vegetals), a fi d’evitar el diferencial d’ajuda en funció del pendent de la superfície de cultiu i una altra ajuda associada a la fruita seca en la qual per a accedir a les mateixes no es tinga en compte ni el pendent de la superfície de cultiu ni la pluviometria per les característiques del clima mediterrani. Són al·legacions per a tindre en compte particularitat dels sistemes agraris que es donen en el nostre territori, a més d’exigir que les disposicions en aquest àmbit no provoquen un desavantatge competitiu en comparació amb els llauradors i ramaders d’altres comunitats autònomes o d’altres països europeus.
Per a LA UNIÓ, són les persones agricultores i ramaders professionals, les que les seues rendes depenen en major part de la seua activitat agrària (més del 25% d’ingressos agraris), les que han de ser recolzades en major mesura dins de la PAC, en veure la seua sostenibilitat econòmica més influenciada per les cada vegada majors exigències ambientals en el sector i veure’s més perjudicats per unes rendes agràries que estan molt per davall de la renda mitjana de la resta de sectors econòmics. A més, l’organització ha pogut constatar que, en aquest nou període, i malgrat alguns avanços com la introducció de l’ajuda redistributiva o el capping, han de millorar-se els mecanismes de suport a aquest col·lectiu agrari, ja que tot indica al fet que es veuran en moltes ocasions, particularment afectats per la convergència i la nova distribució de fons entre les diferents intervencions.
Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià
