L’enginyera, de 32 anys, imposa el seu perfil tècnic i assumeix el comandament d’un col·lectiu amb prop de 40.000 federats, en un escenari de gran qüestionament social i polític de l’activitat cinegètica.
La enguerina Lorena Martínez ha sigut proclamada presidenta de la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana i es converteix en la primera dona en la història a ocupar el màxim càrrec de representació d’una institució que aglutina al voltant de 40.000 associats.
Amb el seu nomenament, aconseguit gràcies al seu perfil tècnic, l’enginyera forestal, de 32 anys, aconsegueix derrocar els estereotips que es pressuposen de gènere i edat d’un col·lectiu, el de caçadors, que constitueix la segona potència en número de federats (només per darrere del futbol), i que ostenta el major arrelament territorial i tradicional de tota l’autonomia.
Martínez assumeix la presidència en un moment transcendental per al sector, en el qual l’opinió pública i les polítiques ambientals i de benestar animal volten a l’activitat cinegètica: “Em vaig aficionar a la caça gràcies al meu pare. Vaig créixer en un entorn rural, on la caça no és una opció, sinó una necessitat. Vaig tindre l’orgull de convertir la passió dels meus ancestres en la meua professió, a través de la meua titulació en enginyeria forestal i de la meua experiència laboral en la Federació de Caça. En aquest trajecte, l’única cosa que ha crescut més que el meu amor pel sector ha sigut l’odi abocat sobre nosaltres per determinats col·lectius”.
El programa per a la seua legislatura atén les necessitats observades per la presidenta en la seua etapa professional dins de l’ens federatiu, on ha ostentat càrrecs de prestigi com el de Directora de l’Escola de Caça. “Existeix una gran distància entre determinades polítiques i ideologies de biaix urbà i la realitat rural i de la caça. Només una perspectiva tècnica, ètica, objectiva i analítica pot suturar una ferida oberta per l’odi no sols cap a la caça, sinó cap als qui vivim
en el camp i cuidem d’ell. Aquesta ha de ser la meua principal contribució com a enginyera”, afirma.
Respecte a la nova etapa, reconeix el llegat dels seus antecessors: “En els últims anys la Federació s’ha erigit com el referent de tot un col·lectiu i la seua principal forma de representació. La defensa de la caça, la proximitat al federat, la cooperació amb tots els col·lectius del món rural, i la difusió de la funció social i ambiental dels caçadors són creuades la continuïtat dels quals és irrenunciable per al nostre equip”.
Quant als reptes als quals s’enfronta, sent la presidenta més jove d’una federació esportiva en el territori nacional, declara: “No m’espanta la meua joventut. M’avala un equip capacitat i de gran experiència, encapçalat a nivell territorial per Oscar Corbí, Delegat d’Alacant; i Juanjo Ferrer, delegat a Castelló. La seua contribució i suport ha sigut clau en el naixement d’aquest projecte comú i ho serà en el seu desenvolupament”.
Respecte a l’excepcionalitat que suposa la seua figura de dona prominent en un món d’homes assenyala: “L’escassa presència de la dona és un dèficit estructural i de costums heretats, com succeeix en altres àmbits de la nostra societat. En cap de les meues etapes he trobat reticències singulars per la meua condició femenina. No obstant això, la visibilització i promoció de les dones en el sector cinegètic constituirà una altra de les línies estratègiques de la meua legislatura. Una de les quals més m’impliquen nivell emocional, si se’m permet”.
Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià
