L’Ajuntament disposa del primer estudi paisatgístic dels pobles de València per “connectar-los i comunicar-los de forma sostenible”
L’alcalde destaca que “fins ara no s’ha fet mai un estudi d’este tipus”
L’Ajuntament de València disposa ja del primer estudi de paisatge dels pobles de la ciutat. Un estudi que detecta els problemes i marca un full de ruta respecte a la connectivitat, les comunicacions i la mobilitat sostenible dels pobles, tant entre ells com amb la resta de la ciutat. L’alcalde, Joan Ribó, que ha presentat l’estudi acompanyat de la regidora dels Pobles de València, Lucía Beamud, ha explicat que “és molt important per a nosaltres pensar i tindre un pensament específic en els pobles de València, en la seua problemàtica general, en quines línies de treball hem de seguir i eixe seria l’objectiu fonamental del que hui vos presentem”.
En este sentit, Joan Ribó ha destacat que “volem conéixer quina és la ruta a seguir per a fer estos pobles cada vegada més habitables, cada vegada més integrats en la ciutat de València. Volem articular-los dins del context metropolità i preparar-los per afrontar molts dels reptes que tenim en estos moments, des del canvi climàtic fins als problemes de l’alimentació, els problemes de l’urbanisme, etc…”.
L’alcalde ha subratllat que “fins ara no s’ha fet mai un estudi d’este tipus. Abans s’hi feien inversions en els pobles. Nosaltres, de fet, hem estat treballant en temes d’inversions en pobles en tots els nivells però no teníem una visió de conjunt, que és la que volem plantejar hui”.
Per la seua banda, la regidora de Pobles de València, Lucía Beamud, considera que “els estudis de paisatge servixen per proposar coses, un full de ruta i, a partir d’eixe punt, és tractar d’anar desgranant i treballant-los un a un però sempre tenint en compte eixa idea general, conjunta, de tots els pobles”. La regidora ha assenyalat els problemes “d’infraestructures dures de la banda sud i eixe deslligament total que ha existit per la banda de l’Horta, per la banda del nord”.
Beamud creu que “tenim molt a aportar tots els pobles en conjunt i de manera individual i per connectar els pobles de València amb la ciutat i de la ciutat amb els pobles de València”.
Territori nord
Segons l’estudi, que s’anomena “Propostes de connexió paisatgística dels pobles de València”, el territori situat al nord de la ciutat presenta una “gran pressió metropolitana no exempta de riscos de grans transformació”. En esta franja nord, en què l’estudi situa Massarrojos, Benimàmet, Beniferri, Borbotó, Poble Nou, Carpesa, Benifaraig i Cases de Bàrcena, s’afronten problemes com el confinament, la fragmentació, el risc d’inundacions i les comunicacions.
Així, l’estudi planteja solucions com la creació d’una infraestructura verda que inclourà la permeabilitat de la Ronda Nord, el disseny d’una anella verda de l’Horta, la generació d’un connector de Benimàmet amb Beniferri i Campanar i un braç d’aigua en Poble Nou, entre d’altres.
Territori sud
Mentrestant, el territori situat al sud de la ciutat està marcat per “les obres del Pla Sud, que han sigut les més determinants en la seua evolució ja que, no només ha desconnectat els Pobles del Sud amb la ciutat, sinó que han sigut l’origen dels conflictes territorials”. Igualment, l’estudi, que inclou en el territori sud pobles com La Torre, Faitanar, Forn d’Alcedo, Castellar-l’Oliveral, la Punta, Pinedo, el Saler, el Palmar i el Perellonet, considera que “l’aigua és un dels grans motors del paisatge, tant l’aigua dolça com l’aigua salada”. Com a solucions, l’estudi planteja una infraestructura verda-blava que “reconnecte els fragments d’un territori esmicolat durant les últimes dècades”.
Així, planteja un connector en la Punta que unisca el vell i el nou llit del Túria i el PAI del Grau, la creació d’un camí a la mar entre tots els pobles del front fluvial fins a la platja, la generació d’una nova zona humida entre la Devesa i l’Estany del Canal així com comunicar el Palmar i el Perellonet a través d’espais de gran valor paisatgístic.
Tant l’alcalde com la regidora han assegurat que alguns de les solucions proposades ja estan en marxa però d’altres, com per exemple l’anella de l’Horta, es troben en fase d’estudi. En concret, l’alcalde ha afirmat que no descarta presentar algunes de les propostes a les línies de subvenció del programa “Next Generation” de la Unió Europea per tal d’aconseguir fons. Respecte a la renaturalització del nou llit del riu Túria, l’alcalde ha destacat que el projecte no s’ha pogut incloure fins que no s’ha pogut assegurar el cabal ecològic necessari per dur-lo endavant i s’ha mostrat “satisfet” pel fet que el nou pla de conca del riu Xúquer incloga un cabal ecològic per al llac de l’Albufera i per al nou llit del Túria.
