L’Institut d’Investigació de l’Hospital Clínic impulsa la investigació en sèpsia per a millorar els mètodes de prevenció i detecció precoç
L’Institut d’Investigació de l’Hospital Clínic impulsa la investigació en sèpsia per a millorar els mètodes de prevenció i detecció precoç
Aquest dimarts és el Dia Mundial de la Sèpsia, una afecció causada per la resposta desproporcionada de l’organisme a una infecció, que produeix mal orgànic i pot arribar a provocar la mort
L’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, de l’Hospital Clínic de València, ha estat impulsant al llarg dels últims anys la investigació en sèpsia per a avançar en els mètodes de prevenció i detecció precoç d’aquesta afecció.
El Grup d’Investigació en epigenòmica i epigenètica traslacional de Incliva, coordinat per José Luis García Giménez -investigador post-doctoral del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (Ciberer)- treballa en l’actualitat en dues línies d’investigació en sèpsia: la de sèpsia neonatal i la de sèpsia en adults.
La línia de sèpsia neonatal té per objectiu principal comprendre els mecanismes epigenètics (basats en metilació de l’ADN i microARNs) que regulen la immunitat innata i adaptativa en la sèpsia neonatal. La línia d’investigació en sèpsia en adults té una perspectiva traslacional i dos objectius principals.
D’una banda, s’està validant un test de diagnòstic i pronòstic primerenc de la sèpsia i el xoc sèptic basat en histones circulants i, per un altre, s’estan explorant diferents biomarcadores d’una condició clínica que es produeix en alguns pacients amb sèpsies i que els imprimeix un pitjor pronòstic a mitjà termini, que consisteix en la síndrome d’inflamació, immunosupressió i catabolisme persistent.
Així mateix, també s’està treballant en marcadors primerencs de coagulació intravascular disseminada. Tot això podria tindre implicacions terapèutiques en un futur amb possible benefici per a subgrups de pacients sèptics.
Aquest dimarts és el Dia Mundial de la Sèpsia, una afecció causada per la resposta desproporcionada de l’organisme a una infecció, que produeix mal orgànic i finalment pot provocar la mort.
Actualment, s’estima que la sèpsia afecta a 48 milions de pacients, produeix 11 milions de morts a l’any i és la principal causa de defunció en les unitats de vigilància intensiva hospitalàries a tot el món. En el cas de la sèpsia neonatal, s’estima una incidència de 2 casos per cada 100.000 naixements, amb una mortalitat entre l’11% i el 19%. Això es tradueix en 3 milions de casos de sèpsies en nounats cada any en el món.
La sèpsia es considera hui un dels grans reptes mundials de la medicina. Aquesta afecció s’està incrementat en un 9% anualment als hospitals, la qual cosa suposa un autèntic problema, a causa de la seua elevada mortalitat i al fet que els pacients han de romandre llarg temps en la unitat de vigilància intensiva (UCI).
“El diagnòstic i pronòstic dels pacients és complex –ha explicat García Giménez- i, per això, és molt important disposar de biomarcadores primerencs que permeten la identificació precoç del procés, acurtant el temps d’estada hospitalària, reduint la mortalitat i millorant la supervivència dels pacients. En situació de xoc, cada hora que passa, s’incrementa el seu risc de mort en un 10%”.
Aproximadament, el 25% de pacients hospitalitzats i fins al 75% de pacients en les UCI desenvolupen una sèpsia. Entre el 20% i el 50% de pacients amb sèpsies evolucionen a xoc sèptic i, d’aquests, entre el 30% i el 60% moren.
A més, molts pacients que sobreviuen a una sèpsia tenen una elevada morbiditat i poden patir seqüeles greus que comprometen la seua qualitat de vida, a més de suposar un cost per al sistema sanitari. Un 40% dels pacients que sobreviuen tornen a ser hospitalitzats en els 90 dies posteriors a la sèpsia i, a llarg termini, els supervivents tenen un major risc d’infeccions recurrents (11,9%) que els pacients d’altres patologies (8%), insuficiència renal aguda (3,3% enfront de 1,2%) i nous esdeveniments cardiovasculars.
En l’actualitat, el Grup d’Investigació en epigenòmica i epigenètica traslacional de Incliva està treballant en els projectes ‘Identificació i validació de biomarcadores mitjançant l’ús de les ómicas i la intel·ligència artificial per al diagnòstic i el pronòstic de la sèpsia neonatal’, finançat per la Fundació Mútua Madrilenya.
A més, el grup compta amb el finançament de la Fundació per a la Investigació i Prospectiva en Salut d’Espanya (FIPSE), l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI) i també per l’Acció Estratègica en Salut a través de projectes FIS i de Desenvolupament Tecnològic en Salut per a avançar en les tecnologies que està desenvolupant i que puguen tindre aplicació clínica. Així mateix, ha obtingut ajuda per al Projecte CaixaImpulse de la Fundació La Caixa.
La línia d’investigació basada en biomarcadores circulants i validació del test de diagnòstic i pronòstic primerenc basat en histones circulants va començar l’any 2013. La línia d’investigació d’immunosupressió i inflamació en sèpsia en adult va començar en el 2017 i la línia d’investigació en sèpsia neonatal, en 2018.
Els investigadors i investigadores del Grup d’Investigació en epigenètica i epigenòmica traslacional són, a més de José Luis García Giménez, Rebeca Osca Verdegal –adscrita també al Ciberer-, Jesús Beltrán García, Elena Nacher Sendra, Laura Romero, Irene Cánovas, Salvador Mena Mollá, Carlos Romá Mateo i Federico V. Pallardó, cap del grup Ciberer.
Els investigadors i investigadores clínics en sèpsies en adults de Incliva que treballen en aquests projectes són Nieves Carbonell, José Ferreres, María Rodríguez, Carolina Ferrando i Francisco Ros. Els investigadors i investigadores en sèpsia neonatal de INCLIVA són Francisco Estañ, Agustín Molina, Silvia Carbonell i Raquel Pérez.
En aquests projectes participa el Biobanco Incliva, que s’encarrega de la gestió, traçabilitat, i processament de les mostres sanguínies. Aquest és un procés clau perquè assegura una traçabilitat òptima, la qual cosa és un requeriment en els processos de qualitat de validació de biomarcadores amb utilitat clínica.
