Mireia Mollà adverteix de l’impacte del desaprofitament alimentari sobre el consum de recursos i les emissions
La consellera Mireia Mollà destaca l’anàlisi de precisió del Pla Valencià “Bon Profit” per a traçar una ruta de reducció del desaprofitament alimentari
El Centre Mundial d’Alimentació Sostenible acull la jornada “Accions contra la pèrdua i el desaprofitament alimentari”, que desgrana les polítiques públiques i les línies d’acció per a retallar la deixalla d’aliments
València.
La consellera d’Agricultura i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha advertit sobre l’impacte transversal del desaprofitament alimentari que comporta indissolublement la sobreexplotació de recursos i matèries primeres, l’increment de les emissions, de la contaminació per nitrats i el desaprofitament del consum energètic.
Mollà, que ha obert la jornada ‘Accions contra la pèrdua i el desaprofitament alimentari’ al costat del director del Centre Mundial d’Alimentació Sostenible (CEMAS), Vicente Domingo, ha destacat l’aliança entre Agricultura i Canvi Climàtic per a reduir el desaprofitament alimentari i aconseguir l’objectiu europeu de retallar a la meitat la deixalla d’aliments actual l’any 2030.
“Les polítiques precises de transició social, ecològica i econòmica cap a una cultura de l’alimentació i cap a l’anàlisi sobre els impactes que generem són una revolució que, com moltes altres, comença pensant en global i actuant en local”, ha afirmat la consellera.
Durant la seua intervenció, la titular d’agricultura i transició ecològica s’ha referit al Pla Valencià Bon Profit: “Actua sobre les fonts emissores del desaprofitament, des de l’anàlisi de precisió per a la presa de decisions que ens ofereix el Big Data”.
Concretament, l’estratègia valenciana part de les anomenades “línies base”; les xifres de referència sobre les quals monitorar l’evolució, així com de la identificació de les zones i activitats d’actuació preferent.
Fins ara, la conselleria ha quantificat 32.300 empreses amb potencial generador de desaprofitament, de les quals una mica més del 61% corresponen a la restauració i consum fora de la llar, el 27% a la distribució, el 6% a la producció i el 5,4% a la manufactura. Amb tot, un gran percentatge del desaprofitament té el seu origen en l’àmbit domèstic.
Mollà ha tancat la seua intervenció apel·lant a la necessitat de reduir el desaprofitament per a “optimitzar els recursos, guanyar en eficiència, baixar els costos de producció i avançar en la transició justa”.
Així mateix, ha agraït la convocatòria del CEMAS que coincideix amb la setmana en la qual se celebra el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments.
