Segons l’estratègia Farm to fork, la Comissió hauria de plantejar la reducció d’un 50% dels plaguicides de síntesi d’ací a 2030
LA UNIÓ demana al ministre Planas consensuar la relació de productes fitosanitaris imprescindibles per al sector en el marc de l’Estratègia de la Granja a la mesa
Cada Estat membre disposa d’un cert marge per a decidir els termes d’aquesta reducció, d’ací la petició
LA UNIÓ Llauradora, davant l’impacte que tindria sobre el sector agrícola la reducció de plaguicides de síntesi que preveu la Comissió Europea, demana al Ministeri que elabore un estudi de les matèries actives utilitzades a Espanya per a establir un llistat dels més necessaris, buscar alternatives i minimitzar les conseqüències de l’entrada en vigor d’aquesta mesura. LA UNIÓ veu amb gran inquietud el pla de la Comissió atés que, sense alternatives eficaces, es posaria en risc la protecció vegetal davant plagues i malalties.
La Comissió Europea, dins de l’estratègia “Farm to fork” i d’acord amb el Pacte Verd Europeu, vol promoure un sistema alimentari “sa i sostenible”. Aquest pla estableix que la Comissió Europea ha de prendre mesures addicionals per a reduir l’ús i el risc globals dels plaguicides químics en un 50%, així com l’ús dels plaguicides més perillosos en un 50% d’ací a 2030.
En aquest sentit, la pròpia comissària Europea de Sanitat, Stella Kyriakides ja ha dit que no s’imposarà un enfocament únic per a tots, sinó que, en consideració al progrés històric i nacional en l’ús de pesticides, cada estat membre establirà els seus propis objectius de reducció dins d’uns paràmetres que garantisquen que es compliran els objectius de l’estratègia.
Dins d’aquest pla, cada Estat membre ha de determinar unes normes específiques per a cada cultiu, establint i identificant les alternatives a utilitzar en lloc dels plaguicides químics pel que LA UNIÓ destaca que és important conéixer bé la realitat del sector ja que l’Estat podrà fixar els seus propis objectius de reducció tenint en compte les nostres pròpies particularitats.
L’organització ha expressat la seua preocupació i ha enviat un escrit al ministre d’Agricultura, Luis Planas, perquè des de la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària realitze un llistat de totes les matèries actives que s’utilitzen en l’agricultura espanyola, ordenant-les segons nivell de risc i rellevància per als diferents sectors en la lluita i control de plagues i malalties.
Una vegada realitzat aquest estudi, i amb la finalitat que el sector i l’administració agrària espanyola s’anticipen a l’entrada en vigor de les diferents normatives que obligaran a la retirada de productes fitosanitaris, s’haurien de consensuar aquelles matèries actives que poden ser retirades dins de l’estratègia europea de la Granja a la taula i que no afecten la disponibilitat de mètodes que garantisquen una eficient sanitat vegetal en els diferents cultius.
Així mateix, tot sembla indicar que la Comissió Europea establirà una mesura més flexible en fitosanitaris, no així en antibiòtics veterinaris, de manera que la reducció de fitosanitaris es realitzarà sobre el 50% de l’indicador harmonitzat de risc, l’HRI1. Aquest indicador, bàsicament, s’obté de la multiplicació entre tones i risc del producte. En aquesta operació els productes de menys risc multipliquen per 1 i els de més risc ho fan per 64. En conseqüència, l’aplicació de l’Estratègia de reducció de fitosanitaris en l’àmbit estatal dependrà de si es redueix el 50% de pocs productes de major risc per a no deixar usar molts productes de baix risc o viceversa.
Donada la complexitat i la importància de l’assumpte per als cultius, LA UNIÓ considera necessari elaborar un estudi per a entendre quines són les particularitats del país i així ho ha demanat a Planas, per a conéixer també la posició que prendrà sobre aquest tema.
