Una nova publicació municipal plasma els canvis dels noms dels carrers de València i reflectix la història de la ciutat
La regidora de Recursos Culturals presentarà dimarts que ve Toponímia i memòria urbana, del valencià Luis Fernández
L’Ajuntament ha editat un llibre que recull els canvis dels noms dels carrers al llarg dels últims dos segles. Esta obra, Toponímia i memòria urbana. La configuració del nomenclàtor de carrers de València (1812-2019), de l’escriptor i topògraf valència Luis Fernàndez. “Ens permetrà reconstruir la història de la ciutat”, tal com ha anunciat la regidora de Recursos Culturals, Gloria Tello.
Estudi de com s’han configurat els noms de les diverses vies
“Es tracta –ha manifestat- d’una obra d’envergadura, de més de tres-centes pàgines. Que està plena de profunda i laboriosa recerca. Amb imatges històriques, plànols, documents d’arxiu, i fotografies. D’una immensa quantitat de plaques que han penjat –i pengen– dels edificis de València.Amb els noms de carrers, places i avingudes de diferents èpoques i estètiques”.
Concretament, este llibre se centra en l’estudi de com s’han configurat els noms de les diverses vies de la capital valenciana. Des de l’inici de la toponímia urbana contemporània en començar el segle XIX, amb l’adveniment del Nou Règim, fins als últims canvis introduïts durant la segona dècada del segle XXI
“Els noms dels carrers constituïxen un mapa de la memòria i una xarxa de símbols que permeten reconéixer l’ànima de la comunitat. Així, mitjançant estos noms podem seguir l’evolució, i reconstruir el relat propi de la ciutat”, ha explicat la regidora, en ressaltar el treball de l’autor.
Dels apel·latius populars del plànol del pare Tosca fins a l’onomàstica urbana contemporània
“Per a desenvolupar la nova publicació municipal, Luis Fernández, a banda de consultar les obres clàssiques. Que des del segle XVIII recullen el nomenclàtor històric de la ciutat. Quan els noms dels carrers eren apel·latius populars, com es pot vore al plànol del pare Tosca de 1704 o a la posterior guia de València d’Orellana. S’ha basat sobretot en la font més important per a l’estudi de l’onomàstica urbana contemporània. Els expedients de retolació de carrers conservats a l’Arxiu Històric Municipal”, ha detallat Tello.
El llibre està ple d’il·lustracions de plaque, documents, i de quadres històrics. “Fruit d’eixe escorcoll en arxius. La qual cosa el convertix en una obra monumental, i de lectura obligatòria. Per a conéixer una part de la història íntima de la ciutat de València”. Ha celebrat la regidora, qui presentarà este llibre el dimarts 31 de gener al Saló de Cristall de la casa consistorial.
La memòria de la ciutat
Per la seua banda, Luis Fernández ha destacat que els noms dels carrers, que ens ajuden a orientar-nos pel municipi, “constituïxen un mapa de la memòria de la ciutat i que a través del llista de carrers es pot projectar la consciència històrica”. “Totes les ideologies han anat deixant la seua empremta al nostre nomenclàtor, i per això, l’observació de la transformació dels noms dels carrers i l’estudi d’esta instrumentalització per part de les elits és un projecte ambiciós i necessari per a aprofundir en l’anàlisi de la construcció de la identitat col·lectiva”, ha conclòs.
Luis Fernández va formar-se com a enginyer tècnic en Topografia a la Universitat Politècnica de València, així com després en Teledetecció, especialitzat en Cartografia i Toponímia, per la Universitat de València. La seua carrera laboral ha transcorregut entre l’obra civil, la investigació i la divulgació científica. A més, col·labora en diversos mitjans de comunicació, i és autor dels llibres Las calles y su historia: Anécdotas y protagonistas del nomenclátor de Valencia (2017) i de Carrers il·lustrats, també publicat per l’Ajuntament l’any 2019, amb il·lustracions d’Ortifus.
