La làpida, d’origen romà, conté textos en llatí i en valencià i constituïa la pedra cantonera del vell edifici municipal
L’Ajuntament de València ha sol·licitat al Museu de Belles Arts la cessió en comodat de la làpida fundacional de la Casa de la Ciutat. Un dels vestigis més representatius del que va ser la primitiva seu del Consell municipal, antecedent de l’actual Ajuntament, i que estava ubicada al costat del Palau de la Generalitat.
La pedra és d’origen romà i va ser gravada de nou al segle XIV. Per ordre dels jurats municipals i reutilitzada com a pedra cantonera de la Casa de la Ciutat. L’alcalde, Joan Ribó, i la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, han anunciat hui que han formulat esta petició al Museu de Belles Arts. Tello ha explicat que “estem en converses per vore si podem aconseguir que se cedisca a l’Ajuntament de València”.
La regidora ha afegit que “hem tingut molt bona acollida per part del director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel. A més estem pendents que el Ministeri autoritze que la pedra puga formar part de l’actual Ajuntament de València”.
Sala d’exposicions temporals de l’Ajuntament de València
La pedra es troba actualment a la sala d’exposicions temporals de l’Ajuntament de València i forma part de l’exposició “La Casa de la Ciutat i el bon govern”. L’alcalde i la regidora han visitat este matí la mostra. Que recorre la història de la Casa de la Ciutat i del posterior Ajuntament de València. Des de la conquesta de Jaume I fins a la creació de l’actual Casa Consistorial, al costat del convent de Sant Francesc.
Tello ha recordat que “des que arribàrem al govern, vam voler fer de la sala municipal d’exposicions una sala per a mostres molt vinculades a la ciutat. Volíem donar-li esta natura a este espai expositiu i esta exposició forma part d’eixa idea”.
Retaule del Judici Final pintat pel pintor flamenc Vrancke Van Der Stock
En l’exposició també s’hi pot contemplar el retaule del Judici Final pintat pel pintor flamenc Vrancke Van Der Stockt. Un retaule de tres peces que també ornava les parets de l’antiga Casa de la Ciutat. Hui, la part central és propietat municipal mentre que les taules laterals es troben al Museu de Belles Arts. Glòria Tello ha destacat la voluntat municipal de recuperar la integritat del retaule i les dificultats que han tingut per fer-ho.
Glòria Tello ha afirmat que “des del 2015 hem conegut cinc directors diferents d’este museu. Clar, la voluntat de l’Ajuntament de València és que torne a lluir tot junt, com hauria d’estar. Encara no ho hem aconseguit perquè, evidentment, és una peça molt interessant i nosaltres tenim una sola part del retaule. Les altres dos parts estan al Museu de Belles Arts. Però continuem intentant-ho perquè esta peça només té sentit si s’exposa conjuntament i això hauria de ser a l’Ajuntament de València”.
Història de la làpida fundacional
El 1376, els jurats de la ciutat ordenaren gravar una làpida per commemorar una important remodelació de la Casa de la Ciutat. El seu emplaçament com a pedra cantonera, ben visible i significatiu, servia per a recordar el començament de les obres, que va dirigir el mestre Bernat Boix, i conté menció expressa en valencià dels jurats que ostentaven les magistratures aquell any.
Els jurats del segle XIV van emprar originalment un primitiu pedestal romà encarregat pel Senat de Valentia en el primer quart del segle III amb una inscripció en llatí en honor de la muller de l’emperador Alexandre Sever, una forma d’evocar l’origen de la ciutat i l’arrelament del govern local.
Després de l’enderrocament de l’antiga Casa de la Ciutat, la làpida va ser rescatada, amb d’altres peces de la mateixa procedència, i va integrar la col·lecció del Museu d’Antiguitats a l’antic Convent del Carme i, posteriorment, va passar al Museu de Belles Arts de València.
