L’organització demana a la Generalitat Valenciana que aclarisca la situació de les ITV mòbils en les zones rurals davant la indefinició existent
LA UNIÓ Llauradora i Ramadera denuncia la falta d’empatia i nul·la sensibilitat dels responsables de la Direcció General d’Indústria de la Generalitat. En relació amb algunes de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV) en zones rurals. Al no donar cap facilitat a les persones llauradores i ramaderes de la Comunitat Valenciana per a realitzar aquest tràmit obligatori a determinats vehicles agrícoles.
A aquesta organització han arribat ja diverses queixes de persones que han preguntat en diverses estacions d’inspecció tècnica. Després de recuperar la Generalitat Valenciana la gestió pública de les ITV. Per les ITV mòbils que es desplaçaven a les zones rurals i la resposta és que no hi ha res definit sobre aquest tema.
En aquest sentit, el passat 1 de febrer una representació de LA UNIÓ es va reunir amb responsables de la Direcció General d’Indústria i Energia de la Generalitat Valenciana. Per a traslladar-los la necessitat que en les ITV mòbils es realitzaren algunes revisions a fi de que les persones que viuen en les zones rurals no hagueren de dur a terme llargs desplaçaments fins a les ITV fixes.
Concretament, LA UNIÓ plantejava la possibilitat de passar en la ITV mòbils les inspeccions tècniques de vehicles d’aquells tractors amb velocitat superior a 40 km/h. Així com les de les cubes per a l’aplicació de purins una vegada adaptades als requisits de la normativa. La intenció de l’organització agrària és evitar el trasllat des de les zones rurals d’interior i circular durant moltes hores fins a arribar a les estacions d’ITV fixes. Majoritàriament situades a la costa, ja que independentment de la velocitat que marca la fitxa tècnica, no poden circular a més de 25 km/h.
La Generalitat argumenta la seua negativa a solucionar aquesta petició en l’estalvi de costos. “Perquè no es pot desplaçar el funcionari capacitat per a passar aquest tipus d’inspecció. Ni traslladar les plaques amb els cilindres necessaris per a això, per la qual cosa és una despesa que no compensa”. No es vol per tant desplaçar l’equip mòbil capacitat, ni tan sols afavorint l’agrupament dels usuaris en dos o tres llocs com proposava LA UNIÓ. Simplement, la Generalitat es remet a afrontar el sobrecost a les persones llauradores i ramaderes. En què la decisió última sobre la possibilitat d’introduir aquestes millores en el servei siga la d’una empresa privada.
Fernando Durà, responsable de maquinària de la comissió executiva de LA UNIÓ. Afirma que “no existeix voluntat perquè no és tan elevat el cost de posar els mitjans que fan falta per a solucionar aquests problemes. Que no són tan greus com perquè un servei públic no puga atendre’ls. Un repte d’un servei públic com el de les actuals ITV seria donar un bon servei amb independència d’on resideixes i més si parlem de zones desfavorides i en risc de despoblació”. I afig Fernando Durà que “si no faciliten la ITV mòbil per a aquesta mena de maquinària, el millor que poden fer és llevar també l’obligació i així estalviem tots, llauraors i administració”.
Durà reitera que “a la Generalitat se li ompli la boca de parlar de les mesures que posa en marxa per a evitar el despoblament i després en casos com el de les ITV en les zones rurals es demostra tot el contrari. Per una simple raó de cost i excepcionalitat de l’usuari no s’atenen les peticions, una cosa que resulta totalment contradictòria”.
