Els casos es classifiquen per tipus, barri i data, i es geolocalitzen, per tal d’obtindre una radiografia d’estos fets a la ciutat i previndre’ls
Una de les tasques que desenvolupa l’Oficina de No Discriminació (ONDIS) des que va entrar en funcionament en octubre passat. És la realització d’una base de dades centralitzada que recull tots els delictes d’odi dels quals es té coneixement a València. En col·laboració amb les distintes administracions i organitzacions socials. Se’n registren tots els casos, classificats per tipologia, barri i data, entre altres variables, i es geolocalitzen. L’objectiu és obtindre una radiografia dels fets discriminatoris que es produïxen a la ciutat i intervindre per tal de previndre’ls.
Establir un sistema de recollida i difusió de dades desagregades
La regidora d’Igualtat, Polítiques de Gènere i LGTBI, Lucía Beamud, ha indicat que amb esta iniciativa es pretén “establir un sistema de recollida i difusió de dades desagregades. A partir de criteris homogenis, compartits i validats, que permeta el coneixement dels diversos tipus de situacions de discriminació i delictes d’odi”. L’edil ha apuntat que només s’hi arrepleguen aquelles que arriben a les administracions públiques i cal tindre en compte que no totes acaben en denúncia. Perquè la víctima pot trobar-se no preparada per interposar una querella.
El personal de l’ONDIS cataloga el tipus de discriminació
El personal de l’ONDIS cataloga el tipus de discriminació. Segons si és per raó de sexe, procedència, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, diversitat funcional, llengua o altra circumstància personal o social. En concret, se n’utilitzen 11 categories: racisme, romafòbia, lgtbifòbia, disfòbia, aporofòbia, religió, llengua i cultura, malalties rares i físics no normatius, gènere, serofòbia i edatisme.
Altre dels factors que s’hi tenen en compte és la localització dels fets. Per a això, s’empra el Sistema d’informació geogràfica de l’Ajuntament de València. Amb què es poden ubicar gràficament en el mapa les zones on es discrimina. A més, en la base de dades s’introduïx el dia, mes, any i hora dels successos. D’eixa manera, en creuar tota la informació, es pot traure una fotografia dels delictes d’odi i identificar en quins períodes de temps en creixen determinats tipus i on. A tall d’exemple, Lucía Beamud ha recordat que al voltant del Dia de l’Orgull pugen els atacs a membres del col·lectiu LGTBI.
Per tal de conformar un registre únic dels delictes d’odi a la ciutat, l’ONDIS treballa amb altres servicis municipals. Com ara la Policia Local, Servicis Socials, Cooperació al Desemvolupament i Migració i Educació. També treballa amb la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, responsable d’IgualaT. Un servici públic d’informació, primer assessorament i orientació a les víctimes o persones relacionades amb situacions discriminatòries i delictes d’odi. Així com qualsevol situació que puguera implicar la vulneració del principi d’igualtat de tracte. Igualment, es coordina amb l’associació Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, que es qui gestiona Orienta, una oficina d’atenció integral especialitzada en persones LGTBI. Totes les entitats tenen especial cura amb la protecció de les dades personals.
Pla COMVA
L’ONDIS, localitzada al carrer de Dalt, al Carme, va obrir les portes en octubre de 2022 i s’ocupa dels casos susceptibles de ser discriminatoris. S’emmarca en el primer Pla de convivència municipal de València 2021-2024 (Pla COMVA). Aprovat en 2021, en què han participat més de quaranta entitats i organitzacions del tercer sector. Així com els servicis municipals i autonòmics vinculats a qüestions de convivència i de protecció de drets humans. Així mateix, l’Acord marc per a la recuperació i la reconstrucció de la ciutat de València en el context post covid-19 contempla l’obertura d’una oficina de no discriminació. Per combatre la difusió d’estereotips davant possibles situacions de conflicte social i incentivar la no discriminació i els delictes d’odi.
