La mostra, comissariada per l’investigador Pau Sarrió estarà oberta en el museu d’Aldaia fins al 28 de maig
El Museu del Palmito d’Aldaia (MUPA) acull l’exposició itinerant Terra de Campanes fins al 28 de maig en horari habitual del museu. L’exposició ha estat comissariada per Pau Sarrió, autor de l’estudi Les veus de l’Horta Sud. Publicat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, i produïda pel Museu Comarcal de l’Horta Sud i l’ETNO- Museu Valencià d’Etnologia.
La societat tradicional no pot entendre’s sense el so de les campanes. Sagristans, acòlits, campaners, campaneres i serenos marcaven, amb les cordes que penjaven dels batalls de les campanes, el batec de la vida del poble. Assenyalaven el trenc d’alba, el migdia i, al capvespre, l’hora de refugiar-se a casa. I cada dia, advertien de les fites més importants al poble. Des dels actes litúrgics, fins als canvis en els torns del reg de les sèquies o les reunions del consell. Des dels campanars s’alertava, també, de perills (incendis, riuades, etc.) i, fins i tot, es protegia simbòlicament a la comunitat.
L’exposició Terra de Campanes
L’exposició Terra de Campanes naix amb el doble objectiu de donar a conèixer al públic assistent la importància dels tocs de campanes al si de la societat tradicional valenciana. Posant l’èmfasi en el cas de l’Horta Sud. D’altra banda, de posar en valor el patrimoni campaner, tangible i intangible, per tal de recercar un futur per a ell.
L’exposició es desenvolupa en cinc grans àmbits temàtics, interconnectats, precedits d’unes nocions introductòries. El punt de partida el constituïxen dos àmbits dedicats a qüestions materials. Un a l’origen de les campanes i un segon més extens en què introduïm algunes nocions sobre els fonedors. Les seues tècniques de fosa, l’epigrafia dels bronzes i les seues instal·lacions.
A continuació, l’exposició introdueix als i les visitants en els usos tradicionals de les campanes: un primer espai dedicat a diferents facetes d’ús, en l’àmbit sagrat i el civil. Dona pas a un segon, dedicat específicament a les matraques. Els instruments que en els temps del Tridu Pasqual substituïen a les campanes, en senyal de dol per la mort de Jesucrist. Finalment, a manera d’epíleg, es presenta el procés de mecanització dels campanars i el sorgiment de les noves colles de campaners i campaneres. Que aposten no només per mantenir viva la tradició, sinó també per investigar i posar en valor el patrimoni material i immaterial vinculat a aquesta.
