La mostra, pensada com una aproximació etnogràfica a les relacions entre la ciutat i el riu, s’emmarca en el 35 aniversari del jardí del Túria
Les instal·lacions municipals de Natúria oferixen, a partir del pròxim dijous, l’exposició “Abans del jardí”. Una mostra que pretén donar a conéixer a la ciutadania la memòria del riu. Els seus usos i la seua relació amb València, abans de la seua transformació en jardí.
Es tracta d’una col·laboració entre l’Ajuntament de València i l’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia. Que respon a l’acord adoptat per la Junta de Govern l’any passat en el marc de la celebració del 35 aniversari del Jardí del Túria.
La mostra s’endinsa, a través d’un material gràfic mai mostrat abans, en els diversos usos que el llit del riu ha tingut al llarg del temps. Per a fer una reflexió sobre la consciència de l’evolució d’un dels espais urbans més importants de la ciutat.
Exposició temporal
L’OAM (Organisme Autònom Municipal) de Parcs i Jardins i Biodiversitat Urbana i l’ETNO presenten esta exposició temporal que oferix una compilació de fotografies i material documental que permet conocer com s’han relacionat els habitants de la ciutat de València amb el seu riu abans de la seua conversió en jardí. L’exposició és una col·laboració amb l’Ajuntament de València a través de la Regidoria d’Ecologia Urbana i OAM de Parcs i jardins, i s’emmarca en el 35 aniversari del jardí del Túria. La mostra està comissariada pel tècnic de l’Arxiu Fotogràfic de l’ETNO, Pau Monteagudo, i dissenyada per Manel Flor.
Les persones assistents podran contemplar instantànies de destacats fotògrafs locals, com ara Luis Vidal, José Penalba o l’encara desconegut Luis B. Lluch Garín, i d’arxius que mai havien sigut vistos pel públic, com el de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o el Fons Olaechea de la Catedral de València. Així mateix, s’oferix documentació d’arxiu, que tampoc s’havia mostrat mai de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer gràcies a la col·laboració del geògraf especialista en la història del llit Iván Portugués. A tot això se sumen elements del propi arxiu de l’ETNO, l’Arxiu Històric Municipal o l’Arxiu General i fotogràfic de la Diputació de València (AGFDV).
El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha animat la ciutadania i visitants a disfrutar d’esta mostra en l’edifici de Naturia, al Jardí del Túria, i ha recordat que “València va nàixer en una illa del riu Túria en època romana. Precisament de cara al riu, que va ser l’element més important per a la seua fundació”. El vicealcalde ha subratllat la “importància de donar a conéixer a tots els valencians i valencianes la memòria del nostre riu i els usos que feien d’ell els qui van habitar la ciutat durant segles”.
Tres etapes: viure en el riu, viure del riu, viure el riu
L’exposició es dividix en tres seccions: Viure en el riu; Viure del riu; i Viure el riu. La primera se centra en el llit com a espai d’habitatge i exposa els diferents aprofitaments de recursos relacionats amb l’aigua. Tal com s’exposa en la mostra, durant la postguerra, Espanya va viure un important desplaçament de població del camp a la ciutat fruit de la situació d’estancament econòmic. En el cas de València, envoltada històricament de terrenys d’horta d’alt valor productiu i un pròxim accés a l’aigua. Part de les persones nouvingudes van trobar en el llit del riu, pese al perill per les riuades, una oportunitat per a establir-se i desenvolupar el seu projecte vital.
En l’apartat Viure del riu es reflectix com l’aprofitament de l’aigua del riu abans d’entrar a la ciutat per a alimentar l’horta, junt amb les llargues temporades sense pluja pròpies del clima mediterrani. Van generar la sequera crònica del llit i van facilitar l’explotació dels seus recursos.
El cultiu de tota mena de vegetals com a creïlles, moniatos
Era molt freqüent veure gent fent diversos treballs en el llit del riu, com l’extracció de graves per a confeccionar morter per a la construcció. El cultiu de tota mena de vegetals com a creïlles, moniatos, cebes i altres, junt amb l’ús de l’aigua, imprescindible per a tota mena de treballs domèstics. També va ser espai de negoci i pasturatge del bestiar fins a finals dels anys setanta.
Paral·lelament, el llit va ser àmbit per a altres oficis relacionats amb l’aigua, com els ganxers que baixaven els troncs de les muntanyes de Conca i Terol, i els picapedrers de Godella, que van treballar la pedra per a construir els murs de protecció. A més, el riu alimentava amb l’energia de l’aigua els últims molins que van funcionar en les proximitats de la ciutat.
Viure el riu revela l’evolució del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí després de dos catastròfiques riuades
Finalment, la part titulada Viure el riu revela l’evolució del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí després de dos catastròfiques riuades (els anys 1949 i 1957). L’administració franquista, moguda pel seu impuls i interés econòmic desenvolupista. Va decidir acabar amb el problema definitivament mitjançant un gran projecte d’infraestructura urbana, el Pla Sud, dirigit a desviar el Túria abans de la seua entrada a la ciutat. L’exposició reflectix també el debat obert en la dècada dels anys seixanta sobre què fer amb este terreny sense riu dins de la ciutat: una autopista, una xarxa ferroviària, un jardí..?
Mentrestant, el llit del Túria es va convertir en un gran solar urbà amb un creixent ús popular per a l’oci i l’esport. En 1973, gràcies a la mobilització ciutadana, l’Ajuntament va transformar l’antic llit en zona verda, fent els primers passos cap als actuals Jardins del Túria.
