Metodologia Pionera Desxifra els Secrets de l’Antiga Tragèdia
La Fluorescència de Rajos X Apunta a la Mort per Inhalació de Gasos Tòxics
Un equip internacional de recerca ha donat a conèixer hui en la revista PLOS ONE els resultats d’una innovadora anàlisi química dels calcs de Pompeia amb fluorescència de rajos x. Aquesta investigació és la primera a combinar dades químiques, antropològiques, tafonòmiques i estratigràfiques, oferint una nova visió sobre la tràgica erupció del Vesuvi de l’any 79.
Durant la desastrosa erupció, els cossos dels habitants de Pompeia van ser ràpidament coberts per cendra i materials piroclàstics, posteriorment consolidats per lava. Amb el pas del temps, els cossos es van descompondre, deixant darrere els ossos i el buit que havien ocupat entre les cendres solidificades, coneguts com els buits. Giuseppe Fiorelli, l’arqueòleg que el 1860 va idear el mètode per crear motlles de guix de les víctimes, va permetre la reconstrucció fidel de cada cos en la posició en què va trobar la mort.
Segons GianniGallello i Llorenç Alapont, destacats membres de la Universitat de València, es tracta de la “primera vegada que es realitza una anàlisi química dels ossos dels calcs de Pompeia”. Aquesta anàlisi representa una “oportunitat extraordinària” que obre la porta a investigacions no invasives per entendre més sobre el moment de la mort d’aquestes víctimes.
Mitjançant un model de calibratge, l’equip ha analitzat ossos cremats de Pompeia, comparant-los amb altres ossos cremats d’altres regions, com la necròpolis Ostiense de Roma i la necròpolis islàmica de Colata a València. Les investigacions s’han centrat particularment en les restes de sis individus trobats prop de Porta Nola i set més a les Termes Suburbanes de Pompeia.
Un dels descobriments més notables de l’estudi és que les altes temperatures a què van ser sotmesos els ossos van ser post mortem. Llorenç Alapont indica que “les víctimes ja havien mort, probablement per la inhalació de gasos tòxics” abans que les onades piroclàstiques i el magma els afectessin. La fluorescència de rajos x, una tècnica no invasiva, ha estat essencial en aquesta anàlisi.
L’equip també ha observat que els valors de Calci i Fòsfor en ossos cremats de Roma i Pompeia eren més baixos que els d’ossos de la necròpolis valenciana de Colata. Aquesta diferència indica que els ossos de Pompeia van experimentar un impacte tèrmic significatiu.
Aquesta descoberta reforça la idea que les víctimes, en la seva desesperada fuita, van ser asfixiades ràpidament pel gas tòxic del volcà abans de ser cobertes de cendra. Segons GianniGallello, la posició relaxada o estirada de moltes víctimes, i el fet que algunes estiguessin cobertes amb peces de roba, confirma aquesta hipòtesi.
Finalment, l’estudi ha comptat amb la col·laboració de destacats experts com Massimo Osanna, professor d’Arqueologia a la Universitat de Nàpols, i Marcos Martinón Torres de la Universitat de Cambridge. Aquestes investigacions s’inscriuen dins del projecte més ampli “L’arqueologia de la mort a Pompeia”, dirigit per Llorenç Alapont.
