Este projecte tracta de preservar la història de la societat valenciana, així com del paisatge urbà, d’esdeveniments històrics significatius i de costums i comportaments al llarg del temps
Actualment, el Museu d’Història de València compta amb un total de 4.120 fotografies, la major part d’elles són còpies digitals dels originals
“València i la seua gent” és una iniciativa a través de la qual el Museu d’Història de València busca recopilar la imatge gràfica de la ciutat en l’últim segle i mig. Es tracta d’un arxiu construït sobre el nucli del fons gràfic municipal, al qual es van afegint donacions fotogràfiques de particulars.
Actualment, el museu compta amb un total de 4.120 fotografies, la major part d’elles són còpies digitals dels originals. A més, sobre cada fotografia s’ha realitzat una labor d’història oral per a intentar conservar la quantitat més gran d’informació.
L’objectiu d’este projecte és preservar la història de la societat valenciana, així com del paisatge urbà, d’esdeveniments històrics significatius i de costums i comportaments al llarg del temps. Per tal de conformar així una valuosa informació destinada a la documentació, la investigació i la difusió cultural.
Fotos en blanc i negre fetes amb càmera d’aficionat o en un estudi fotogràfic. Fotos plenes de records de persones i llocs estimats. Qualsevol persona que desitge que estes siguen conservades per a la posteritat pot aportar-les al fons municipal. “València i la seua gent” permet, d’esta manera, compartir estos records i conformar amb ells la nostra història i la de la nostra ciutat.
No es tracta d’un arxiu físic de fotografies, el museu només guardarà la imatge
No es tracta d’un arxiu físic de fotografies, el museu només guardarà la imatge. Els originals en paper, cristall i altres suports són digitalitzats i retornats als seus donants juntament amb un DVD d’estos, per tal que no es perden. Amb el compromís, a més, de no fer cap ús de la imatge no autoritzat pel donant.
Valen totes les fotos preses a la ciutat, principalment les prèvies a 1980. Abans de ser arxivades, les imatges seran avaluades pel personal del museu per a garantir que no continguen aspectes que puguen atemptar contra els valors democràtics ni pertorbar el respecte a la privacitat i a l’honor de les persones.
Una vegada finalitzat el procés i recopilades les imatges cedides, les persones donants poden visualitzar-les, a través de la web del museu, en la qual s’organitzen per categories: esdeveniments, actes públics, albufera, celebracions privades, en el treball, milícies, festes populars, moments d’oci, vistes rurals o el port, entre altres. En este sentit, reben un codi personalitzat que els permet accedir a la seua col·lecció en condicions òptimes de visualització i si ho desitgen, enviar les seues imatges en forma de postals, felicitacions o carrusels.
Històries darrere d’algunes imatges
A més de l’aportació fotogràfica, es compta amb la col·laboració dels i les donants per a explicar les històries de vida que hi ha darrere de cada imatge. Qui són les persones que apareixen, en quins llocs es troben, etc. Això permet recuperar també part de la memòria històrica de València.
Entre estes, destaca una fotografia dels anys 50 que captura a Antonia Fosati, tia de Pepe Nicolau, enfront de la Llotja de Pescadors en el Cabanyal. En la instantània, s’evidencia la manca de desenvolupament urbà i la disposició de les xarxes per al seu assecament. Este lloc és conegut com “els cassets de l’amos de parella”, pel fet que els habitatges compten amb corrioles per a penjar i tirar les xarxes, les quals es fixen en claus per a estirar-les. La fotografia revela detalladament les xarxes, les corrioles i els claus, oferint una visió completa de les pràctiques tradicionals en este entorn marítim.
Hi ha fotos de 1927, com la de la Casa Diega, la barraca pertanyent a Salvadora Mocholí Vilata, àvia del donant, Juan Cervera Peris.
D’eixa mateixa dècada també hi ha una imatge sobre l’embarcació de Dolores Gallart, equipada amb aparell de vela llatina, que es troba en aigües obertes. Este vaixell, batejat amb el nom de la seua propietària, era específicament destinat a la pesca del bou. Una altra, dels anys 40, realitzada per Casa Escuder (Av. Maria Cristina, 1) recupera una imatge de la barca “Verge del Consol”, en la qual el veïnat es va reunir per a capturar una instantània mentre participaven en labors de construcció.
Fins i tot hi ha fotos de 1927, com la de la Casa Diega, la barraca pertanyent a Salvadora Mocholí Vilata, àvia del donant, Juan Cervera Peris. Este lloc té un significat especial, ja que va ser ací on el pare del donant, Juan José Cervera Perpinyà, va créixer i va conéixer a qui seria la seua dona i la mare de Juan, Carmen Peris Mocholí. En la disposició d’esquerra a dreta, s’identifica a Salvador Peris Mocholí, germà de Carmen Peris Mocholí i oncle matern del donant, qui es troba dempeus al costat del carro en la imatge.
Este fons es podrà consultar a través de la web, en la Mediateca del Museu o pels qui a causa de la seua investigació així ho sol·liciten. Així mateix, aquelles imatges que explícitament determinen els donants es podran usar en exposicions o activitats del Museu d’Història de València o en exposicions d’altres institucions culturals. No obstant això, este fons es contempla com un treball a llarg termini per al coneixement de les generacions futures.
