De la mà de la Generalitat, representants de les principals organitzacions del sector s’han desplaçat a la capital comunitària per a mantindre diferents reunions i trobades de treball.
El sector ha presentat un document de posició que mostra la difícil situació per la travessen des de fa anys els agricultors i ramaders, i que esbossa un conjunt de mesures necessàries per a retornar la rendibilitat a la seua activitat.
Representants de les principals organitzacions agràries de la Comunitat Valenciana i de les cooperatives valencianes han viatjat a Brussel·les acompanyats pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el conseller d‘Agricultura, Ramaderia i Pesca, José Luis Aguirre, per a traslladar a les institucions comunitàries la greu situació que travessa l’agricultura i la ramaderia valencianes.
La delegació valenciana ha mantingut diferents trobades amb representants del Parlament Europeu, del Comité de les Regions i de la Comissió i ha participat en l’esdeveniment “Cultiving the Future”, on s’ha presentat un document de posició consensuat, que compta amb el ple suport de la Generalitat.
El document indicix en la en la profunda crisi estructural que travessa el sector agrari valencià provocada, entre altres aspectes, per “una sèrie de decisions polítiques adoptades per les institucions comunitàries”, que “permeten elements diferenciadors en les condicions de producció i comercialització, i que afecten de mode molt directe a la competitivitat de les produccions europees”.
Així mateix, denúncia que l’escenari actual provoca que als agricultors i ramaders no els isquen els comptes, mentres sembla que en les institucions comunitàries “no es té una percepció real que hi ha un problema”.
El document també aborda una bateria de propostes realitzades pel sector productor valencià, entre les quals s’inclouen l’adaptació dels objectius mediambientals del Pacte Verd a la seua realitat econòmica i social; l’eliminació de burocràcia i la simplificació de la PAC; major fermesa en la presa de decisions després de la detecció d’importacions amb plagues de quarantena; mantindre l’autorització d’ús de matèries actives mentres no hi haja alternatives biològiques; o impulsar les clàusules espill en els acords comercials.
D’igual manera, s’incidix en qüestions com la modificació de les normatives comunitàries sobre funcionament de la cadena alimentària i bones pràctiques comercials; el suport real a la incorporació de joves i dones a l’activitat agrària; i la petició d’una major implicació de les institucions comunitàries en la resolució dels problemes denunciats sistemàticament per agricultors i ramaders.
