LA UNIÓ demana a la Generalitat poder cremar restes agrícoles en parcel·les situades a més de 100 metres de terrenys forestals amb condicions meteorològiques de risc baix com aquests dies
“Les restes de poda acumulats en els camps totalment secs i amb la pujada de les temperatures poden ser un polvorí si han de romandre fins a mitjan octubre”, assegura Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ
La Unió Llauradora ha demanat a la Generalitat, a través d’un escrit remés a la Conselleria de Justícia, que permeta la crema de restes agrícoles en les parcel·les situades a més de 100 metres de distància de terrenys forestals, els confrontants i aquells situats en la zona d’influència forestal, quan les condicions meteorològiques siguen de risc baix com aquests dies.
Aquests últims dies hem tingut temperatures més baixes del normal i algun episodi de pluges, per tant hi ha hagut diverses jornades amb riscos baixos d’alertes de Preemergències meteorològiques i sense alertes d’incendis per absència de risc. D’ací la importància de gestionar les restes de poda quan la situació meteorològica ho permeta com ara.
El passat 15 d’abril es va publicar una Resolució de la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals per la qual es modifica el període de crema de marges de cultiu o d’eliminació de residus agrícoles o forestals mitjançant ús del foc
. De manera general es prohibeixen les cremes agrícoles en la Comunitat Valenciana en tots els terrenys forestals, els confrontants i aquells situats en la zona d’influència forestal fins al 15 d’octubre. A més, en la nota informativa referida a aquesta Resolució, la prohibició se centra en les parcel·les situades a menys de 500 metres de distància de terrenys forestals, els confrontants i aquells situats en la zona d’influència forestal.
Actualment, el sector agrari valencià es troba en ple període de poda de molts cultius llenyosos que només es poden gestionar de manera viable per dues vies, mitjançant la trituració o a través de la crema en aquelles parcel·les on no és factible aquesta.
En aquest segon cas, i amb la prohibició, LA UNIÓ considera que la situació és molt greu perquè s’estan acumulant les restes de poda en les parcel·les i si han d’estar en el camp assecant-se fins al 15 d’octubre, suposarà un perill addicional perquè és un combustible per a potencials incendis.
“Les restes de poda acumulats en els camps totalment secs i amb la pujada de les temperatures poden ser un polvorí i augmentar el perill d’incendis si han de romandre fins a mitjan octubre, així com un augment de la fauna silvestre”, assegura Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
LA UNIÓ considera que prohibir de forma generalitzada les cremes agrícoles no és la solució. “No es pot aplicar la mateixa normativa per a tots, perquè no és el mateix una determinada zona que una altra i no es poden prohibir les cremes agrícoles quan els avisos meteorològics adversos de calor i temperatures elevades siguen baixos o moderats”, assenyala Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
En aquest sentit, Peris reitera que “el període d’autorització de les cremes agrícoles i marges s’adapte a la realitat agrícola de cada any i zona segons les necessitats de les diverses localitats i sobretot a les circumstàncies meteorològiques”. Per a això l’organització agrària advoca per dotar als Ajuntaments de més competències per a gestionar les cremes i delimitar les zones en els seus termes municipals.
LA UNIÓ assenyala que de manera majoritària ja no es cremen les restes vegetals, principalment la poda, perquè és més costosa que la trituració. Així i tot, a vegades és necessari cremar perquè estem en ple període del treball de poda i gestió de les restes agrícoles, i hi ha zones on no hi ha possibilitat de trituració de les restes de poda en tindre un difícil accés per a les trituradores o un marc de plantació que no ho permet, així com per als casos d’arrancada de plantacions per a implantar un nou cultiu.
LA UNIÓ també aposta per incentivar la ramaderia extensiva per a previndre incendis i per pagar als llauradors i ramaders pels serveis que presten a la societat. Així, proposa una ajuda per cultivar les franges agrícoles que limiten amb les àrees forestals, alguna cosa que “evitaria un gran nombre d’incendis i estalviaria una gran quantitat de diners públics, ja que eixos terrenys agrícoles són els primers que s’abandonen per la seua baixa rendibilitat”.
Les ajudes del segon pilar de la PAC -desenvolupament rural- són en les quals els Estats i, sobretot les comunitats autònomes, disposen d’un cert marge de maniobra per al seu enfocament i ací podrien incloure’s aquestes. “Seria el pagament d’un treball ecosistèmic als llauradors i ramaders per cultivar, del qual es beneficia posteriorment tota la societat”, assegura Carles Peris.
